Miguel Ángel Miranda: “No podem eliminar les barreres geogràfiques de la natura sense pagar-ne un cost ”

PalmaVa començar la seva trajectòria d’investigador observant la processionària del pi. Va fer la tesi doctoral sobre la mosca de la fruita mediterrània. Des del 2000, és un dels màxims experts en els transmissors del virus que provoca la llengua blava. El 2004, cercava el mosquit tigre a Mallorca, i el va trobar. Ha treballat amb paparres, amb el morrut de les palmeres i, entre molts d’altres, amb els paràsits de les abelles. Miguel Ángel Miranda, biòleg i professor de l’àrea de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), té el seu despatx empaperat de mapes i dibuixos. Sap que aquests animalons, insectes, paràsits, diuen també molt de nosaltres. No oblida esmentar el covid.   

Tenim més moscards, més processionària, més paparres que anys enrere? Per què?

— La situació de canvi climàtic que vivim, amb l’increment de la temperatura, afavoreix l’expansió d’insectes que tenen una capacitat molt gran de reproduir-se i els cicles de reproducció dels quals, a més, depenen de la temperatura. Com més temperatura, la reproducció és més ràpida –és clar que, si puja molt la temperatura, ja no es reprodueixen més ràpidament, sinó que fins i tot poden morir. La processionària n’és un dels exemples: aquí, a la Mediterrània, que és una zona on ja hi era, de cada vegada la trobam amb més expansió, però per l’augment de la temperatura també s’està expandint cap a zones més septentrionals. Ara bé, la temperatura no n’és l’únic factor, sinó que pot ser que faci un parell d’anys que no se’n fa tractament a la zona o pel moviment mateix de la plaga. 

El mosquit tigre també s’ha mogut, va venir cap aquí. Així com va arribar, qualque dia se n’anirà?

— Hem de pensar que és una espècie invasora que estava tranquil·lament al sud-est asiàtic, d’on és originària. Però amb el transport de mercaderies, sobretot amb el negoci brutal que hi ha de pneumàtics recautxutats –els quals els ofereixen un medi similar al de la seva cria natural–, s’han mogut d’una part a l’altra del món. El mosquit tigre s’ha adaptat molt bé a les zones urbanes i suburbanes, a les àrees residencials, a les nostres terrasses, on hi ha cossiols amb petits recipients que acumulen aigua. No, no se n’anirà perquè està molt ben adaptat al nostre mode de vida.  

Hi ha qui diu que seran els moscards els responsables d’executar el decreixement del turisme a les Illes.

— [Somriu] Si arribàs a ser un tema d’aquest nivell, segur que s’invertiria més a controlar aquest moscard. El que és cert, però, és que la invasió d’aquest moscard ens ha canviat la vida, perquè limita les nostres activitats a l’aire lliure, sobretot la de les persones que són més susceptibles de fer reaccions.

S’investiga com posar fi a les invasions? 

— Allò que seria important és evitar aquestes invasions. Cal fer anàlisis de riscos, i no es fa. Calen mesures de bioseguretat. Això vol dir saber quins productes, quines mercaderies arriben a les Balears i quin risc tenen aquests productes d’introduir qualque organisme nociu. Això ara es fa en segons quins productes quan hi ha plagues declarades, però no de manera rutinària. No s’ha fet un pla general de bioseguretat a les Illes Balears, i és ben necessari. 

Aquests plans són habituals en altres indrets?

— Anam endarrerits respecte de molts altres països que l’han fet perquè són conscients que tenen un patrimoni natural a protegir. Si volem protegir la flora i la fauna de les Illes, s’ha de fer. Hem de pensar que el paradigma de la bioseguretat al món són Austràlia i Nova Zelanda, és a dir, illes, com moltes altres illes més petites que també l’han fet. En una illa és molt més fàcil controlar-ne l’entrada, però a més una illa té un patrimoni natural únic, com el de les Balears, amb endemismes tant de fauna com de flora. Deixar-hi entrar una espècie invasora pot crear un desequilibri en aquesta fauna i flora. Un cas clar és el de la invasió de serps que arribaren a Eivissa amb el comerç d’oliveres. Ara se’n revisa l’entrada, però les serps ja s’han estès i s’estan menjant les sargantanes autòctones. 

La dictadura del negoci sobre la natura.

— És el preu que paga la natura pels negocis de tothom. 

De totes les plagues i entrada d’organismes nocius, què és el que més us preocupa?

— El que més ens ha de preocupar ara és el que hem viscut aquests dos darrers anys. Les causes de la pandèmia no estan del tot aclarides, però tot apunta que ha estat un virus que s’ha transmès des d’un animal cap a les persones. Això entraria dins el concepte amb el qual nosaltres treballam de fa molta estona que és el de “una salut” (one health). La salut és una, és única: allò que passa als animals en un determinat indret pot tenir repercussions per a la salut de les persones, o de l’ecosistema, o de la ramaderia, o de l’agricultura o del que sigui. Tot està connectat i relacionat. Així, el repte més important que ens trobam científicament és entendre quines relacions tenim els humans amb la natura i quines repercussions poden tenir. 

I, en línies generals, què diríeu d’aquestes relacions entre humans i natura?

— A la natura, fer el pas d’una espècie d’un continent a l’altre li podia costar milions d’anys o no era possible. Ara un viatger pot transportar un virus d’un continent a l’altre en set hores. En el darrer segle ens hem carregat les barreres geogràfiques que existien a la natura. I allò cert és que no podem eliminar les barreres geogràfiques de la natura sense pagar-ne un cost. Això que ha passat amb el covid pot passar amb qualsevol altre virus.  

Per això insistiu tant en l’anàlisi del risc.

— Per això insistim en la importància de conèixer quines espècies i quins patògens estan circulant per una àrea determinada i quin risc suposa això per als habitants, que no són les persones només, sinó també els animals i les plantes. Ho hem d’analitzar i observar tot en conjunt. I, sobretot, hem d’invertir a estar preparats.

El covid ens haurà ensenyat que invertir en investigació i prevenció és invertir en tota la resta d’aspectes de la vida? 

— No sembla que el covid ens hagi ensenyat res. Es relaxa la incidència de la pandèmia i tornam tot d’una al mateix model. La inversió en investigació i ciència a les Illes Balears està encara a la cua de l’Estat. I la carrera d’investigació aquí està molt lluny de ser una opció viable per invertir-hi la vida. No hi ha facilitats per a la investigació científica i tot això repercuteix. Qualsevol canvi en l’ecosistema provocarà canvis per a les nostres vides. I no ens hi preparam.