Rafel Jordà : “Des de l’espai trobam les respostes als grans reptes de la humanitat”

PalmaFa unes setmanes, The Telegraph situava un mallorquí de 30 anys entre els 100 líders del Regne Unit en innovació tecnològica. És l’enginyer aeroespacial Rafel Jordà Siquier (Maria de la Salut, 1988), fundador i president d’Open Cosmos, una start-up amb seu a Oxford que des del 2015 fabrica tecnologia low cost per a l’espai. Avalada per l’Agència Espacial Europea i reconeguda com a revolucionària, és un referent mundial en la materialització de petits satèl·lits que no superen els 25 quilos, que se situen en cotes baixes i amb funcions a mida de les més diverses necessitats. Advertit que aquesta serà l’entrevista de qui ignora quasi tot el que hi ha més enllà de l’atmosfera, Rafel Jordà baixa amablement de la galàxia de la hiperespecialització per fer-nos-ho assequible. Treballa per a això.

Podeu explicar amb poques paraules una empresa tan complexa?

A Open Cosmos proveïm missions espacials, fabricam satèl·lits, llogam un coet que els llanci i, ja en òrbita, operam perquè doni dades o serveis de comunicació. Fins fa poc, això només ho podien fer les grans agències espacials. Amb la miniaturització de la tecnologia i equips com el que he muntat, som una de les primeres empreses que donen un servei complet i a baix cost.

Què és el que us ha convertit en referent del sector?

L’èxit més important va ser aconseguir fabricar el primer satèl·lit en sis mesos. Per a la indústria espacial va ser del tot revolucionari, perquè per fer un satèl·lit normalment estàs vuit o nou anys. Coneixíem una part del disseny, teníem pocs recursos, la pressió d’una data fixada per al llançament i, sobretot, teníem la idea que es podia fer aviat i amb uns costos ostensiblement més baixos. La necessitat fa fer coses que semblen impossibles. El fet d’haver-ho aconseguit ja amb el primer satèl·lit ens va donar molta credibilitat.

Quin cost té un satèl·lit dels que es coneixien fins que vàreu irrompre al mercat i què costen els vostres?

Cadascun dels prop de 2.000 satèl·lits útils que hi ha en òrbita pot costar entre 300 i 400 milions d’euros. Els nostres, que són com un microones de petits i que llançam a òrbites més baixes, costen 5 o 6 milions.

'Low cost' a l’espai? Quines garanties hi ha?

S’ha de ser molt curós, perquè quan has llançat una cosa a l’espai no la pots tocar ni per reparar-la. Has de seguir uns principis de qualitat molt controlats i rigorosos. És necessari un bon balanç entre el risc i el cost. En tot cas, res no garanteix que un dels satèl·lits caríssims no falli, com ha passat no poques vegades.

Hem d’omplir ara l’espai de ferramalla?

No, no s’ha d’omplir l’espai de ferramalla. La brossa espacial pot ser un problema, però a Open Cosmos ens vàrem comprometre a generar zero brossa espacial. Llançats els satèl·lits a cotes més baixes, l’impacte en el medi és nul. Són petits, es fan baixar fàcilment i en fer-ho es cremen, es desintegren. Deixen menys restes que un fogueró de Sant Antoni.

Democratitzar l’espai és un satèl·lit per a cadascú?

No veig cap motiu pel qual un individu hagi de controlar un satèl·lit. L’objectiu és que la tecnologia que tinguem allà dalt sigui tota útil. I ho pot ser, i molt, per a estats, administracions públiques, centres d’investigació, organitzacions no governamentals...

Posau alguns exemples d’aquesta utilitat.

Imaginau que un ajuntament col·loca sensors a tots els contenidors de fems per saber en cada moment quin ús se’n fa, com estan de plens i, així, optimitzar la recollida. És una idea que m’invent ara. Podem saber quines àrees forestals seran més propenses a patir incendis l’any que ve, què i on s’està construint en cada moment, qui emet gasos contaminants o quina ocupació humana té cada zona en temps real. Són infinits, els usos. Per primera vegada en la història podem tenir dades al moment i a escala global, i no disposar només de la informació quan s’ha fet un estudi puntual. És molt útil per a l’agricultura, per a la lluita contra el canvi climàtic, per al transport de mercaderies o, entre infinites aplicacions més, per posar fi a l’escletxa digital. Des de l’espai trobam les respostes als grans reptes de la humanitat, allà hi podem obtenir la informació que necessitam per prendre grans decisions.

La tecnologia també es pot fer servir per fer maldats.

Amb un satèl·lit no és fàcil, fer maldats. Ben utilitzada, aquesta és una tecnologia pacifista i que apunta clarament a la sostenibilitat del planeta. Amb una bona informació, es treuen conclusions que poden salvar moltes vides. Tenc una visió optimista de la humanitat i m’il·lusiona treballar per millorar-ne la vida.

Estau al Regne Unit perquè aquí anam endarrerits?

Vaig créixer a Mallorca i vaig fer tota la carrera a Barcelona. No ens hem d’acomplexar, aquí hi ha talent i bona formació. Això sí, estaria bé que es destinassin els recursos on fes falta perquè tot això pogués florir.