Estem envoltats de microplàstics: com els podem evitar?
Els mobles, la roba i els envasos dels aliments poden desprendre partícules diminutes que poden acabar al nostre organisme
Nova YorkMatthew Campen, toxicòleg de la Universitat de Nou Mèxic, no es va sorprendre quan el seu equip va trobar microplàstics en testicles humans en un nou estudi. Les diminutes partícules ja s'havien trobat a la llet materna, als pulmons i en sang humana. Avui en dia, diu Campen, espera trobar-ne a totes les parts del cos. Les partícules són tan petites que és fàcil ingerir-les o inhalar-les. Els científics encara no estan segurs de com poden afectar la salut humana, però algunes de les primeres investigacions mostren motius de preocupació: un estudi del 2021 va revelar que els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal tenien més microplàstics a la femta que els subjectes sans, mentre que un altre estudi recent va descobrir que les persones amb microplàstics als vasos sanguinis tenen més risc de patir complicacions cardíaques.
Però no podem controlar directament molts dels microplàstics als quals estem exposats: els materials utilitzats als neumàtics dels cotxes, la fabricació d'aliments, la pintura i molts altres productes poden crear partícules de plàstic. Però, si us preocupen els microplàstics, hi ha mesures senzilles que ajuden a minimitzar-ne una mica l'exposició, segons els experts. “No arribaràs a zero, però pots reduir-ne els nivells”, apunta Tracey Woodruff, professora de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, que estudia com afecten les substàncies químiques la salut. Analitzem què es pot fer:
A la cuina
Els microplàstics es produeixen quan els elements de plàstic es degraden o s'afegeixen intencionalment a determinats productes, com ara les microperles dels exfoliants corporals. Quan arriben a l'aigua i a la terra, els microplàstics entren a la cadena alimentària.
Hi ha diverses maneres de reduir l'exposició a través de l'alimentació, per exemple, evitant els menjars molt processats. Un estudi sobre setze tipus de proteïnes va revelar que, encara que totes contenien microplàstics, els productes molt processats, com ara els nuggets de pollastre, eren els que més en contenien per gram de carn. Segons els investigadors, això podria ser perquè els aliments molt processats tenen més contacte amb el plàstic dels equips de producció. “Com menys processats, menys plàstic”, assenyala Christy Tyler, catedràtica de ciències ambientals de l'Institut Tecnològic de Rochester a Nova York.
Encara que els envasos de plàstic allarguen la vida útil i actuen com una barrera contra la contaminació, també poden generar petites quantitats de microplàstics que es poden abocar als aliments. Cal més investigació per saber si rentar els aliments pot reduir aquests microplàstics. Però Woodruff destaca que ha anat substituint gradualment els seus recipients de plàstic per uns altres de vidre. Canviar les taules de tallar de plàstic per les de fusta també podria reduir-ne l'exposició. La calor, inclosa la del rentaplats i el microones, també pot fer que els productes de plàstic es descomponguin.
En un estudi realitzat el 2020, els investigadors van preparar llet de fórmula per a nadons en biberons de polipropilè, un tipus de plàstic tou, i van descobrir que els biberons alliberaven microplàstics quan s'escalfaven. A mesura que augmentava la temperatura de l'aigua, també augmentava la concentració de microplàstics. Els autors de l'estudi van recomanar preparar la llet de fórmula en pols en un recipient de vidre i deixar-la refredar abans de transferir-la al biberó. De la mateixa manera, la investigació ha suggerit que l'aigua calenta que s'utilitza per preparar el te pot alliberar partícules de les bosses de te de plàstic; els experts recomanen utilitzar bosses de te de paper o te a granel.
Pel que fa a l'aigua que bevem, se sap que les fases de tractament poden eliminar alguns microplàstics de l'aigua que surt de l'aixeta, però no tots, però les investigacions suggereixen que els nivells de microplàstics solen ser més alts a l'embotellada que no pas a la de l'aixeta. Aquesta contaminació pot ser deguda en part al procés d'embotellament, a les mateixes ampolles de plàstic i fins i tot a l'obertura i el tancament de la tapa. Woodruff va dir que ella faria servir una ampolla d'aigua reutilitzable per evitar aquesta exposició extra. També hi ha filtres d'aigua domèstics certificats per reduir els microplàstics.
Als mobles, a la roba i més enllà
El plàstic s'utilitza sovint per fabricar peces de roba, complements, roba de llit i mobles. Els teixits sintètics com el polièster i el niló poden desgastar-se per la fricció, la calefacció, la llum i l'ús en general, cosa que fa que desprenguin fibres de microplàstics. Un cop inhalats, aquests microplàstics poden desplaçar-se pel cos i penetrar en els òrgans i el corrent sanguini. Alguns experts recomanen mantenir els objectes de plàstic, com un sofà entapissat amb teixit de polipropilè, allunyats de la llum solar directa, o triar opcions que no estiguin fetes de plàstic.
Passar l'aspiradora també pot marcar la diferència. Els científics han descobert que passar-la amb freqüència pot reduir els nivells de microplàstics a la pols domèstica. Tyler recomana utilitzar una aspiradora amb filtre HEPA per aspirar els microplàstics. Aquests filtres poden eliminar partícules suspeses a l'aire amb una mida de 0,3 micròmetres. (Com que alguns microplàstics són més petits, els més diminuts encara podrien evitar ser capturats.) Segons Tyler, utilitzar un drap humit en lloc d'un plomall també pot ajudar a evitar la propagació de microplàstics en interiors.
La neteja de la roba és un altre factor que cal tenir en compte. Es calcula que el 60% del material utilitzat per a la roba és de plàstic. La neteja pot fer que aquestes peces desprenguin diminutes fibres de plàstic que poden passar a les plantes de tractament d'aigües residuals, abocar-se als rius i a l'oceà i acabar de nou a l'aigua potable. Les partícules de plàstic que desprèn la roba també poden acabar al filtre de les pelusses i inhalar-se netejant-la, explica Tyler.
Es pot intentar capturar els microplàstics amb una bossa, una pilota o un filtre especial per a la rentadora, però no hi ha proves concloents de l'eficàcia. Els experts diuen que altres mesures de sentit comú, com rentar la roba amb menys freqüència, posar càrregues completes a la rentadora i assecar a l'estenedor, també poden ajudar a minimitzar la dispersió de microplàstics a la roba.
Els experts assenyalen que aquestes mesures podrien ajudar a limitar l'exposició als microplàstics, però només fins a cert punt. I Tyler reconeix que podria ser difícil per a la gent eliminar el plàstic del tot, sobretot per a qui compra roba sintètica i aliments molt processats perquè són més assequibles. Per això, els investigadors estan treballant per comprendre quins plàstics poden ser més perjudicials per a la salut humana.
“Tenim l'oportunitat de prendre les decisions correctes, però no tothom té tant de poder”, destaca Tyler. “Part d'això consisteix a ser intel·ligent sobre el que sí que es té control”.