Enyorança de Mallorca

CiutadellaEl divendres 11 de desembre vaig passar unes hores a Mallorca, que, per una banda, es van fer curtes, i per una altra, llargues, perquè la situació sanitària et fa anar alerta i totes les precaucions sempre seran poques.

He tornat a passejar entre les paradetes del mercat de l’Olivar, plenes dels colors de les seves fruites i verdures, les seves carns que anunciaven la proximitat de les festes, i la peixateria sempre ben assortida... però no hi havia aquella gentada de sempre, i aquells bars on m’agradava anar a fer un variat estaven pràcticament buits, com ho estaven alguns carrers i massa comerços que havien tancat el seu negoci a causa d’aquest maleït covid-19.

De l’Olivar em vaig endur, però, una sobrassada, botifarrons, paté mallorquí, burballes, pa de sopes, fruites confitades per fer els torrons casolans... i més, que m’hagués enduit a Menorca, si en comptes d’anar a Mallorca amb avió ho hagués fet -com sempre feia- amb cotxe des de Ciutadella fins a Alcúdia i des d’allà cap a Palma.

Vaig passar pel Forn del Teatre, que és ara el Fornet de la Soca de l’amic Tomeu Arbona, per comprar unes panades dolces i els seus cocarrois, com també el seu pa moreno per acompanyar embotits i formatges, i veure tancat el seu altre establiment de Can Corbella, però amb el seu betlem reivindicatiu del producte local.

Arqueologia gastronòmica

De Tomeu Arbona n’enyor l’ensaïmada entorcillada, feta a l’antiga, com també les coques de Nadal, per sucar amb una xocolata a la tassa ben calenta. M’agrada perdre’m entre els colors i les formes dels seus dolços d’arqueologia gastronòmica local: cubellets d’ametlla, flaons, greixoneres de brossat, duquesses, pa moixó, reis negres amb la seva cirera confitada, cubellets de xocolata, tòfones, torrons de massapà, de confitura i de pastarral i les seves coques d’albercoc, les panades de molls, de sípia, de mussola, de carn amb pasta dolça... Entrar al Fornet de la Soca és entrar a l’espiral dels set pecats capitals de la Divina Comèdia.

Em vaig quedar amb les ganes, però, d’anar al Cor Barra i Taula de Santi Taura -enhorabona, Santi, per l’estrella Michelin- a fer un variat, o anar a dinar al Cuit de l’amic Miquel Calent, o tastar les creacions de Maca de Castro a l’Andana, a més de retornar als meus restaurants de culte, com el Vandal de Bernabé Caravota, o agafar cotxe i anar fins a Orient a tastar la porcella feta al forn de llenya o els arrossos bruts del Celler de Randa o les paelles cegues d’Es 4 Vents.

Em fa ganes passejar entre les paradetes del mercat dels diumenges de Santa Maria, anar a fer un frit a Sineu, anar fins a Selva per gaudir de la gran cuina de Ca na Toneta amb Maria Solivellas al capdavant, o tornar una vegada més i una darrera l’altra a Can Calent de Campos i menjar els seus arrossos, la seva porcella o el seu exquisit floquet, i de passada saludar els amics germans Miquel i Joan.

Enyorances també de Sóller, del seu port, com també d’aquelles carreteres de corbes infinites que et porten als colors de la serra de Tramuntana, les olors dels tarongers i llimoners de Biniaraix, o anar fins a la tafona de Can Det, on l’amic Guillem Deyà elabora el millor oli de Mallorca, o gaudir de les vistes des dels Bens d’Avall i de la cuina, ara també, amb estrella de Benet Vicens i el seu fill Jaume.

A Sóller he de tornar també al Guia, o anar a fer un arròs amb el meu amic Santi Mayol, de Barcos Azules i Tren de Sóller, que fa ja massa estona que tenim pendent, amb la companyia de Miquel Pascual i de Jaume Vidal.

Tenc ganes de perdre’m pels carrerons de Fornalutx i de pujar els escalons del Calvari de Pollença, de menjar escaldums i peix al forn a la mallorquina, de viure aquell batibull de gent que omplia fires com la de Sineu, o el mercat de Santanyí, o aquella assignatura pendent de retrobar els parents de Felanitx, aquells descendents de Miquel Monjo, conco de la meva àvia, que es va casar amb la tia Gabriela i van estar al far de Portocolom.

Anar a Inca i menjar porcella a Can Marron o a Can Ripoll, o anar a comprar una ensaïmada al Forn de Sant Francesc i torrons a Can Delante.

També tenc una visita pendent al nou Ca n’Amer a Lloseta i he de tastar els plats de nova cuina de Tomeu Torrens.

La cuina i la nova cuina, les cuines del món, les de fusió que van i venen... El Made in China, el Sakana, els plats de cuina mexicana del Xolotl, la Cantina de Frida... La cuina de l’Spot o els recordats plats de locals que ja no hi són, com és el cas del Virgen Extra i el Bite.

Em queden molts de pendents a la llibreta gastronòmica: Brut, La Fortaleza, El Olivo, Dins, Andana, Cor, Adrián Quetglas, Can Boqueta, Miceli...

Esperem que aquest malson s’acabi prest i tornem, no a la nova normalitat que patim ara, sinó que tot torni a ser al més semblant al que era la nostra vida, la nostra manera de ser, el nostre dia a dia, abans de la pandèmia.