Al llarg dels darrers quatre anys hem duit als lectors de l’ARA Balears aquells episodis de la història de la nostra ciutat que l’han deixada marcada per sempre. Des de la ciutat romana a la catalana, de la ciutat dels patis a la dels convents i les possessions. Hem vist com Palma anava canviant fins a quedar encerclada per les murades per després, a poc a poc, veure créixer la idea de tomar les murades, seguint una estratègia que es feia a tot Europa, com una mesura higiènica i demogràfica. Mentre Ciutat tomava les antigues murades, s’obria a les primeres experiències turístiques.
La tragèdia de la Guerra Civil va paralitzar el creixement fins al 1950, quan, malgrat el règim dictatorial de Franco, el turisme va reprendre a una velocitat enorme. Després, ja amb la democràcia, vàrem voler corregir impactes negatius del creixement desaforat, però de seguida va venir una onada internacional neoliberal que gestionava les ciutats com a negoci.
Palma ha vist els darrers trenta anys com la ciutat creixia a tota velocitat en el negoci immobiliari i en el turístic, deixant de costat els altres sectors econòmics. Així es desencadenà una gran especulació urbanística que varen aprofitar molts polítics i empresaris, causant una corrupció mai vista. Després de la crisi del 2008, vàrem reiniciar un cicle de creixement amb una càrrega massa alta de passatgers i turistes i una precària qualitat de vida laboral i un nivell de pobresa important.
L’alternativa a l’economia d’una ciutat tant depenent del sector turístic i del sector immobiliari no es coneix encara, i no serà fàcil. Haurà de ser un procés llarg i costós. Un procés d’esforços col·lectius que en certa manera ja hem començat a fer. Esperem que un nou projecte de ciutat es faci realitat el més ràpid possible. Un projecte que impliqui a molta gent i que estigui per
damunt de partidismes i egoismes. Una alternativa que aturi la decadència i aprofiti les grans fortaleses de Palma per fer una ciutat del segle XXI, ecològica i solidària.
Aquí acabam l’objectiu que ens havíem proposat: contar els fets més rellevants que han marcat aquesta ciutat al llarg de la seva vida. Estam segurs que, com que la vida continua, la Biografia de Palma tornarà a reprendre més prest que tard la seva tasca. Gràcies pel vostre acompanyament i suport tots aquests anys.
Ens deim adeu amb el fragment que tanca el pregó per a la festa de l’Estendard, pronunciat per Rosa Planas el 31 de desembre del 2019:
“Aquesta ciutat mutant s’iguala amb altres capitals, atacades pels mateixos virus, amb les mateixes mancances i amb la indefinició d’un model, que no acaba de decidir-se per una forma sostenible de creixement i de vida. La meva edat actual no durarà molt, però allò que en la vida humana és irreversible no ho hauria de ser per a la ciutat. Les seves edats són les meves, però la seva vida serà molt més llarga. Ella quedarà mentre que jo, nosaltres, serem una altra cosa. Per això voldria acabar aquest pregó amb una crida, humil però decidida, a la defensa d’allò que ens ha fet ciutadans de la capital de Mallorca: el gust, la convivència, el respecte per la tradició, la curiositat per la novetat, el desig de progrés, l’estimació pels béns que ens llegaren els nostres avantpassats. I pensar Palma com una modèlica, bella, singular, especial, ciutat irrepetible, perquè té tots els fonaments per ser-ho: història, art, patrimoni, bellesa, situació. No permetem que per uns guanys transitoris malmenem els llegats dels segles. No hem de permetre que les edats de la ciutat conflueixin en una mort anònima, on les restes es dipositin en una fossa comuna de vulgaritat i avorriment. Siguem, ara i sempre, vertaders ciutadans!”.