Ruth Fornós: “L’equip femení semblava que no importava, i ens hem preparat per demostrar que valem la pena”

PalmaMaialen Rojo, Amaia Agirre, Amaia Segurola, Ángela Altaba, Júlia Casanovas, Uxue Loizu i Ruth Fornós formen part de l’equip femení d’alpinisme de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), de la promoció 2022-2024. Amb motiu de la projecció d’Abriendo camino, un documental de la seva visita als deserts de la península Aràbiga, n’entrevistam una de les integrants: Ruth Fornós (Vall de Boí, 1999).

Com es va formar aquest equip?

— Ara farà dos anys que hi som. La federació renova les promocions cada tres anys. Per entrar-hi, has de passar unes proves d’accés. Primer envies el teu currículum esportiu: les vies que has fet, els descensos amb esquís, activitats, i tot el que tu vulguis. Després ells et seleccionen i, si passes les proves, ja formes part de l’equip espanyol d’alpinisme femení.

Què us aporta formar part de l’equip femení d’alpinisme de la FEDME?

— Nosaltres som joves i formar part de l’equip t’ajuda moltíssim. A part de conèixer-hi a dones molt motivades i fortes escalant, un fet que cada vegada costa més, també ens aporta ajuda econòmica. És una oportunitat molt gran.

Entenc que és una manera de llevar barreres que, generalment, les dones trobau dins el món de l’esport.

— Exactament. Les marques, que són les que patrocinen els esportistes, el que volen són seguidors, xarxes socials i vendre, i nosaltres intentarem canviar-ho una mica, perquè donen molta més importància a una foto dalt d’un cim que a una de potencial d’una escaladora que ha fet coses que no ha fet ningú, ni home ni dona. I l’equip femení espanyol semblava que no importava, i ens hem preparat per estar al màxim nivell i demostrar que valem la pena. Ara tornam d’un mes d’expedició a Groenlàndia i sense el suport de la federació no ho hauríem pogut fer, no ens ho hauríem pogut permetre. Per una banda, per la logística, ja que hi ha persones amb més experiència que nosaltres que ens han ajudat a preparar-ho tot; per una altra, perquè és molt car. I, a més, trobam l’avantatge de coincidir amb dones d’altres països i conèixer molta gent, i això et dona molts recursos.

Creis que han evolucionat les condicions per a les dones, dins el món de l’alpinisme?

— Diria que sí. D’ençà que som en aquest món, i sobretot els darrers tres o quatre anys, cada vegada més veig una evolució. La nostra promoció, per exemple, rep l’ajuda econòmica d’Iberdrola, com fan amb altres esports femenins des de fa tres anys. Això és una cosa que encara no havia passat mai al nostre equip, i és perquè alguna cosa està canviant.

I la percepció sobre vosaltres, les alpinistes, ha canviat?

— Abans tampoc no senties anomenar cap nom de dona quan es mencionava el món de l’alpinisme, i aquests últims anys han sortit moltes referents, a més de moltíssimes ajudes econòmiques. El nostre documental, per exemple, mostra com vivim, els riscos que passam... Doncs llavors hem d’anar a les escoles i presentar-ho. Perquè quan jo era petita ningú va venir a presentar-me una alpinista o una futbolista, i això pot obrir una mica la ment de les nines, ja que per la televisió mai surt una alpinista. Per tant, anirà evolucionant progressivament i les futures generacions trobaran més referents i facilitats.

Doncs parlem del documental: Abriendo camino.

— La veritat és que ha estat una aventura, no teníem gaire experiència dormint a la paret uns quants dies i pujant les coses. Obríem alguna via i després Juanmi, el director, ens demanava emocionat com havia anat, ja que són parets de certa dificultat que el càmera no podia pujar. Tot això es pot veure al documental.

Obriu noves vies en diferents llocs del planeta. Quin és l’objectiu d’aquest projecte?

— Abriendo Camino és un projecte que vàrem engegar fa tres anys. A part d’obrir vies que no estaven obertes, també podrem dir que han estat obertes per dones. Eixamplam fronteres: volem obrir vies, però també les ments. Vàrem anar a l’Aràbia Saudita, per exemple, i les nines, que són d’una altra cultura, ens veien escalant!

I amb el documental, sereu al Cicle de Cinema de Muntanya de Palma.

— Sí! Està molt bé i ens fa moltes ganes. Cada vegada el món de l’escalada està més de moda, però l’alpinisme és un esport ocult, i hi ha gent que no sap el que és. Crec que el fet que la gent pugui conèixer què és, a través d’aquest cicle, per exemple, és molt important.