'Eradicar' o 'erradicar'?: les faltes ortogràfiques més habituals

BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, presenta aquest dimarts el document 'Orientacions pràctiques per a la millora de l'ortografia', on es proposen diverses estratègies perquè els alumnes millorin l'ortografia, amb diversos exemples i activitats pràctiques, tant en català com en castellà. A l'ARA repassem algunes de les faltes ortogràfiques que, tant joves com grans, podem cometre més sovint en català:

1) És molt extrany que Rajoy defensi la consulta

Però no és tan estrany que vegem sovint aquest error, ja que, sí, 'estrany' ve del llatí 'extraneus', però sobretot en castellà s'escriu 'extraño'. També passa amb 'estendre's' i 'extendre's'.

2) El pròxim mil·leni segur que es descobreixen milers de mol·lècules

La ela geminada, que és una marca etimològica, sempre ens porta alguns maldecaps. I de vegades ens passem de frenada. Tothom té bastant clar que 'pel·lícula', 'xitxarel·lo' i 'novel·la' s'hi escriuen, però 'molècula' no. 'Mil·lenni' sí, però, ep, també gemina la ena. Sobretot, tinguem present que el punt ha de ser volat, que no és el mateix que el del punt final.

3) Milers de ciutadans es van revelar contra el trasvassament de l'Ebre

Tot i que el vam tenir a la boca nit i dia durant anys (i encara avui), sembla que se'ns resisteix (almenys ortogràficament). Un 'transvasament' és l'acció de 'transvasar', i aquí no hi ha l'excusa del castellà perquè també en diuen 'transvasar' i també vol dir 'fer passar d'un vas a un altre' i, per extensió, també d'un riu a un altre o a un altre lloc. L'altre parany és tan traïdor que fins i tot hem estat a punt de descuidar-nos-el: es pot 'revelar' un secret però si som 'rebels' segur que 'ens rebel·larem' (amb 'b', sí, però també amb ela geminada!).

4) Els calers no ho són tot per erradicar l'Ebola

'Calés' s'escriu sense 'r' i amb accent, perquè ve del caló, la llengua gitana (d'acord, despista molt que també diguem 'calerons'). El segon parany costa més de veure: encara que diguem 'erradicar', hem d'escriure 'eradicar', perquè som davant d'un mot amb un prefix, 'e-'. Igual que escrivim 'otorino' o 'coreferent'.

5) Aguantarem l'embestida i engreixarem els motors!

En qüestió de 'b' i 'v' català i castellà sovint han anat per camins diferents i això ens fa dubtar. En aquest cas no coincideixen. Fem 'envestir' i 'envestida'. I una 'bastida' és una altra cosa. D'altra banda, convé tenir present que 'engreixar' vol dir 'fer tornar gras' i que 'untar amb greix' és senzillament 'greixar'.

6) Al sargent li costava compendre la informació

Tornem a topar amb les diferents evolucions respecte a la llengua veïna: en català tenim 'sergents', 'estendards' i 'ambaixades' (o alguns en voldrien tenir). I no ens descuidem que tots els derivats de 'prendre' conserven aquesta erra etimològica que no cal pronunciar sempre però que sí que hem d'escriure sempre.

7) Avui arriben els resultats de les anàlisi del pressumpte assassí

Estem tan pendents del fet que 'anàlisi' en singular no acabi amb essa que, per ultracorrecció, també traiem la essa del plural, però més d'una anàlisi són 'anàlisis'. I 'presumpte' té el mateix origen que 'presumir', per exemple, que sempre escriuríem amb una sola essa.

8) La gent té pocs complexes

I molts ja no tenen telèfon 'fixe'. Doncs no. El masculí plural de 'complex' és 'complexos' i el telèfon que no és mòbil és 'fix'. Ara bé, les proves poden ser 'complexes' perquè són femenines, igual que les línies, que poden ser 'fixes', evidentment.

9) L'evaluació de l'assamblea va ser molt positiva

Tornem a les 'a' i 'e' en posició àtona (neutra en els parlars que fan reducció vocàlica) que difereixen del castellà. En català fem 'avaluacions'. En altres coses encara està per demostrar, però pel que fa a l'ortografia, no es pot dir que l'Assemblea Nacional Catalana no hagi fet baixar les faltes.

10) Els atracadors van acabar deixant anar els hostatges

I, per acabar, un parany d'aquells indetectables pel corrector informàtic. Un 'hostatge' és un lloc per 'hostatjar-se' o bé l'acció d''hostatjar-se'. La persona que es reté com a garantia acostuma a estar tan indefensa que no porta ni 'h': és un 'ostatge'.