Ermita de Sant Joan, els encisadors camins dels vergers de Maó

PalmaCaminar és la manera més genuïna de conèixer l’entorn, mesurar l’espai i relacionar-nos amb les persones que hi viuen o el transiten. Els vergers que s’estenen rere Maó, més enllà de la colàrsega del port, constitueixen un patrimoni natural únic amb un paisatge cultural immens. Allà s’hi troba l’ermita de Sant Joan, element indispensable per entendre la història de l’illa, i la font d’en Simó, cau de llegendes. La següent ruta és una immersió total en aquest paratge on es respira pau i harmonia.

La ruta

[00 min] Ubicats a la plaça Constitució, entre l’església de Santa Maria i l’Ajuntament de Maó, ens posam a caminar pel carrer de Sant Roc, en el cor del centre històric de la ciutat. Un centenar de metres més amunt topam amb el portal de Sant Roc. Construït devers l’any 1359, és l’únic vestigi de l’antiga murada medieval que envoltava Maó, restaurada després del saqueig turc de l’any 1535. Quan la ciutat va créixer, les murades van perdre el seu significat i presència.

[10 min] Giram a la dreta pel carrer del Sol i, immediatament després, a l’esquerra pel carrer de Santa Victòria. Ja no sortirem d’aquest vial fins a la plaça d’Eivissa i una rotonda de distribució del trànsit, a partir de la qual el nostre carrer muda de nom i passa a ser el camí de Dalt de Sant Joan. Deixam a l’esquerra el centre d’educació infantil Magdalena Humbert i sortim al carrer de Fornells. Som a l’extrem nord-occidental de la ciutat de Maó, a la frontera entre el nucli urbà i els horts de l’àrea de Sant Joan. Com a continuació del carrer per on hem arribat fins aquest punt, just davant nostre trobam l’inici del camí de Dalt de Sant Joan [20 min]. Passada la sínia del Barranc, podem gaudir d’un tram dotat de magnífiques restes d’empedrat i cadenat central, la finalitat del qual serveix per desguassar l’aigua de pluja cap als laterals.

Aviat topam amb la via de ronda, que connecta la carretera general (Me-1) amb la colàrsega del port de Maó. Travessam amb molta precaució –és un vial molt ample (tres carrils) i els vehicles pitgen fort– i continuam la caminada en direcció al pla dels Vergers, per un camí clos entre parets, al principi, i que limita per la dreta amb el penyalar que guaita sobre aquesta petita albufera, dessecada en el segle XVIII. La ruta davalla ràpidament per un tram formigonat fins a la desembocadura del torrent d’Alfavaret. La petita i obaga plana és un punt de confluència de diversos i interessants camins, senyada per quatre grans plataners amb un gran safareig al costat. Ens dona la benvinguda l’emblanquinada ermita de Sant Joan dels Vergers [30 min].

Ermita de Sant Joan

Diu la tradició que aquí va ordenar fer missa el rei Alfons III quan va desembarcar a Menorca per conquerir l’illa als musulmans, el gener de 1287. En aquest indret, el pla dels Vergers, hi reposaren les tropes després d’una sagnant batalla. Amb el temps, en aquest mateix espai es construiria una ermita dedicada a sant Joan Baptista, probablement entre els segles XIV o XV, ja que el sistema constructiu correspon al gòtic llevantí. A mitjan segle XVI hi havia a Maó una obreria de Sant Joan que anualment organitzava una colcada cap a l’ermita per celebrar la festa del Baptista. Se celebrava encara ben entrat el segle XIX. L’ermita ha sofert moltes reformes al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Segons l’arxiduc Lluís Salvador, l’església actual és conseqüència d’una restauració de 1712. (font: Menorca.es)

A la dreta de l’ermita s’obre una bifurcació. Prenem el vial de l’esquerra. Continuam ara pel camí de Baix de Sant Joan, que serveix de comunicació a la rica zona agrícola dels vergers, fins a acabar, passat el pont del torrent del Gorg, en el camí de la Font d’en Simó [40 min]. Aquest nou camí comença a la carretera de Fornells, molt a prop d’on està situat el monument al governador Richard Kane, construït l’any 1801 i traslladat al lloc actual el 1991. Giram a l’esquerra i prosseguim la caminada per aquesta camada que voreja el torrent, a mà esquerra, i també serveix d’entrada a nombrosos vergers. Deixam a la dreta una desviació cap al nord, anomenada camí d’en Ceba, que surt a la carretera de Fornells. Seguint cap a la font, el camí travessa un altre pont sobre el torrent, on acaba el tram asfaltat apte per a vehicles [50 min]. La marxa transita ara per un tram ombrívol al peu dels alts penyals de l’alzinar d’Alfavara. Protegits del sol per una esplendorosa vegetació, arribam a la placeta on trobam la coneguda font d’en Simó [1 h 00 min], avui ja pràcticament eixuta, per desgràcia. La font és formada per una cavitat, a la qual es davalla per uns escalons, que dona origen a una síquia subterrània.

Un cau de llegendes

Francesc Camps i Mercadal (1852-1919) deixà per escrit el testimoni oral de les llegendes i rondalles que abunden pel territori menorquí. Una d’elles és Sa falguera de sa font d’en Simon, una planta molt cercada i desitjada per la seva particular llavor, usada pels ‘adobants d’embruixats’. La nit del dissabte de Sant Joan pels voltants de la mitjanit és el moment adequat per recollir-la. Tot i això, un dia, “sa font, en lloc de donar aigo, brollava enfilades de cadenes... S’adobant hi tingué ses feines acabades. I d’aleshores ençà, no tengueu por que ningú hi hagi a arreplegar llavor de falguera, a sa font d’en Simon, s’Esperit encadenat que hi té dintre, no ho permetria”.

La placeta de la font torna a ser un lloc de confluència de camins. Nosaltres prenem pel que s’orienta cap a migjorn, deixant a la dreta la font. Ens endinsam en un nou tram de barranc, en pujada cap a la carretera de Ciutadella, que discorre a través d’abundant vegetació, en un trajecte molt atractiu. El ferm és de terra, a trams empedrat i alguns fragments de graons. [1 h 20 min] El camí desemboca sobre la carretera general (Me-1), que seguim cap a l’esquerra en direcció a Maó. Deixam a l’esquerra l’antiga fàbrica de gin Es Menorquí i, tot seguit, la subestació elèctrica de la Dragonera. [1 h 30 min] Abandonam la carretera pel camí d’Alfavaret, a la nostra esquerra. Al principi no dona senyals de cap casta d’encís, fins que un portell de fusta ens obre pas cap a un nou tram de camí de ferradura, empedrat i esglaonat, que no deixarem fins a ser ben davant l’ermita de Sant Joan dels Vergers [2 h 05 min]. A partir d’aquí, prenem el camí formigonat de la dreta i desfem passes fins al centre de Maó [2 h 35 min].

@Fita_a_Fita