Esborren un mal record del cervell d'uns ratolins

Existim gràcies a la memòria i sobrevivim gràcies a l’oblit. Aquesta frase lapidària, que prové de la literatura i no de la ciència, sintetitza una gran veritat neurològica. La pèrdua de memòria ens destrueix com a individus. Ho saben molt bé els familiars de persones amb Alzheimer. En canvi, la capacitat d’oblidar en certa mesura els mals records ens permet viure una vida més plàcida. Hi ha casos, però, en què experiències negatives generen uns records tan intensos que no només no es poden oblidar sinó que poden produir trastorns com l’estrès posttraumàtic. Però, ¿i si aquests records es poguessin atenuar artificialment? Això és el que han aconseguit fer en ratolins d’una manera especialment precisa investigadors del Centre de Neurociència de Sistemes de la Universitat de Boston encapçalats pel neurocientífic Steve Ramirez. Els resultats de la seva recerca s’han publicat en dos articles a les revistes Nature Communications Biology i Nature Communications.

"Això ja es fa, però d’una altra manera, amb el tractament de fòbies que es coneix com a extinció", explica Lluís Fuentemilla, expert en plasticitat neuronal i memòria de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. "En aquests tractaments, quan hi ha una reacció negativa a uns estímuls externs, s’exposa la persona a aquells estímuls i s’afavoreix que no hi hagi experiències negatives per tal de consolidar aquesta resposta", afegeix. Els nous treballs no només aporten una base neurobiològica a aquest tipus de tractament, sinó que permeten identificar, distingir i manipular records associats a experiències positives o negatives. "El que és interessant és que localitzen el sant grial de la memòria, que és la representació de la informació dels records", apunta Fuentemilla.

Així, la tècnica permet estimular artificialment un record positiu quan se n’està rememorant un de negatiu, de manera que el negatiu quedi atenuat i no generi efectes de tipus posttraumàtic. L’atenuació és possible gràcies a la plasticitat del cervell, que, entre altres coses, fa que cada vegada que revivim un record el modifiquem lleugerament en funció de les circumstàncies del moment i altres experiències viscudes fins aleshores. Aquell bar on ens vam declarar i que ens semblava tan emblemàtic ens pot semblar un catau de mala mort després de la ruptura.

Etiquetar neurones

Per desenvolupar els seus estudis, l’equip de la Universitat de Boston ha utilitzat una tècnica coneguda com a optogenètica, que permet etiquetar grups de neurones i fer-los sensibles a una llum determinada. Un cop marcades, quan s’il·luminen amb la llum adequada, les neurones s’activen. Per crear records positius i negatius en els ratolins, els científics els van sotmetre a dos tipus d’estímuls. El positiu consistia en menjar i socialitzar. El negatiu l’aconseguien amb uns electroxocs a la pota, d’intensitat moderada però inesperats. Mentre els ratolins vivien aquestes experiències, els investigadors van etiquetar les neurones que s’activaven en cadascuna, de manera que, més endavant, responguessin a estimulacions lumíniques diferents. A més, van analitzar les cèl·lules involucrades en l’emmagatzematge de totes dues vivències i hi van trobar diferències bioquímiques i genètiques. "Això és fantàstic –ha expressat Ramirez en un comunicat– perquè suggereix que els records positius i negatius tenen els seus propis estats separats al cervell". Efectivament, els autors han descobert que les neurones vinculades a records positius i negatius s’ubiquen majoritàriament en zones diferents de l’hipocamp, utilitzen mecanismes diferents per comunicar-se amb les cèl·lules veïnes i tenen un contingut químic diferent. Per tant, "hi ha una base molecular per distingir records positius i negatius al cervell", ha dit Ramirez al mateix comunicat.

Transformar records

Un cop identificades i etiquetades les neurones associades als diferents tipus de record, els investigadors van fer que els ratolins recordessin la mala experiència fent-los reviure la situació però sense administrar-los els xocs, al mateix temps que estimulaven amb llum les neurones associades al record positiu. D’aquesta manera, el record negatiu va quedar modificat per la influència de l’experiència positiva, que els rosegadors només estaven vivint dins del seu cervell. Després del procés, quan els ratolins se sotmetien a les mateixes condicions que havien reactivat el record negatiu, el record no emergia amb la mateixa intensitat i els animals no mostraven símptomes de por o inquietud. Per tant, es pot dir que, en la pràctica, el record negatiu s'havia esborrat.

Tot i que aquests treballs han aconseguit manipular els records de ratolins amb una precisió sense precedents, el salt a tractar casos d’estrès posttraumàtic, fòbies o depressió en humans encara costarà molt de fer. Més enllà de les implicacions ètiques d'una manipulació com aquesta, "l’hipocamp dels ratolins és molt gran i accessible quirúrgicament, i l’humà se situa en estructures més profundes del cervell", indica Fuentemilla. A més, afegeix, "el context d’aprenentatge d’un ratolí és molt simple i en humans és més complex, de manera que posar i treure records pot no ser tan fàcil".