L’escalfament global apropa les tortugues babaues a la costa mediterrània

MaóLes imatges de cries de tortugues marines a les platges de les Balears i de Catalunya s’han fet virals. És un fenomen vistós, “simpàtic”, tal com el defineix el GOB Menorca, el principal grup ecologista de l’illa. Però, de fet, delata l’impacte que ja té l’escalfament global en la tortuga babaua -i en moltes altres espècies-. L’arribada de la tortuga babaua ( Caretta caretta ) a les costes catalana i balear no és un fet aïllat. Aquests animals habiten a la Mediterrània, com a l’Atlàntic, al Pacífic i a l’Índic. La novetat és que en els darrers anys s’han accentuat les postes d’ous a llocs on fins ara no se’n veien. Aquest estiu s’han registrat un total de dotze nius a l’estat espanyol; tres al País Valencià, un a Andalusia, quatre a Catalunya i quatre més a les Balears. Les tortugues cerquen llocs càlids per enterrar els ous i l’escalfament global ha provocat un augment de la temperatura de l’aigua de dos graus, fet que afavoreix que es reprodueixin a zones, com les nostres costes, on abans no era habitual que ho fessin.

Els mascles no abandonen la mar i les femelles només en surten per dipositar els ous a l’arena durant la temporada de nidificació, coincidint amb els mesos d’estiu. En una sola posta poden arribar a deixar fins a 150 ous. Però, segons els experts consultats, es calcula que només una de cada 1.000 tortugues arriben a l’edat adulta. Per això, institucions públiques i entitats de defensa del medi actuen per protegir les cries i augmentar-los les possibilitats de supervivència. Depredadors com crancs, aus o altres animals alimenten les seves cries amb aquests rèptils.

El coordinador del GOB Menorca i responsable del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Ciutadella, Tòfol Mascaró, parla de sensació agredolça. “Ens alegra i ens sembla molt bé que vinguin a criar a les nostres platges, però amb l’orografia de l’illa no és senzill detectar els nius”, explica, i recorda els dos casos registrats. “La posta a Punta Prima (19 de juny) va estar controlada en tot moment i va permetre el trasllat dels ous a Cala Mesquida per afavorir el naixement de les cries, mentre que a la de Cala Pilar (5 de setembre) vam tenir la gran sort que van sortir de dia, fet que en possibilità la identificació”. Aquest darrer cas a Cala Pilar fa pensar a Mascaró que pot ser que hi hagi hagut més postes, o fins i tot que neixin en les pròximes setmanes. “Estam segurs que aquest fenomen anirà a més; l’any passat vam tenir dos casos a Eivissa i enguany n’hem tingut quatre: dos a Eivissa i els dos de Menorca”.

L’entitat ecologista interpreta el procés de reproducció de les tortugues babaues com una constatació del canvi climàtic. “Les temperatures a l’Atlàntic són massa càlides; veiem el cas de les tortugues com un aspecte positiu, però cal remarcar que el canvi climàtic ens durà altres conseqüències poc agradables, com temporals, onades de calor, erosió a les platges, sequeres, problemes per a l’agricultura, per al turisme i una pujada del nivell de la mar”.

El Palma Aquàrium queda petit

Si els experts s’assabenten a temps d’una posta a les Balears, les agafen per tenir-ne cura. Les engreixen per poder-les alliberar quan ja tenen devers un any, perquè tinguin més possibilitats de supervivència. Però l’augment progressiu de postes comença a complicar les coses. El cap de protecció d’espècies de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear, Iván Ramos, valora positivament el protocol elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica en previsió a l’escenari actual. “Sabíem que podríem arribar a aquest punt, no ens ha sorprès i estàvem preparats. Som conscients que hi haurà més casos, però no sabem on. Aquest estiu hem viscut un rècord històric a l’estat espanyol amb 12 postes”.

A més del Ministeri, hi actua el projecte Intermares, el més rellevant del medi marí a Europa. En ambdós casos, diversos experts participen per unificar criteris en les investigacions sobre els processos de nidificació. “La iniciativa estudia la proporció equilibrada entre mascles i femelles, la qualitat de les platges, el comportament, l’estat de salut i les zones d’alimentació de les femelles, l’èxit de la incubació i, finalment, la cria en captivitat durant un any per augmentar les seves possibilitats de vida”, assenyala Ramos.

És precisament aquest el gran repte dels professionals que treballen amb les cries de tortugues. El projecte Head Starting es fa a tres centres referència; el Palma Aquàrium, el Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) d’Andratx i l’Oceanogràfic de València. Consisteix a alimentar durant un any les cries o fins que tinguin un pes de dos quilos, amb la intenció de garantir que puguin arribar a adultes. Així tenen més probabilitats de sortir-se’n que les que surten de l’ou i es dirigeixen cap a la vorera de la mar. “Es calcula que una de cada deu assoleix el primer any de vida”, afirma Ramos.

Però les instal·lacions del Centre de Recuperació del Palma Aquàrium, gestionat pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), estan saturades atenent les cries de les postes d’Eivissa de l’any passat i les menorquines d’aquest. “Les que van néixer a Eivissa les tenim a tres llocs diferents, així ens asseguram que en cas de mortaldat o problemes en un dels centres, ens quedarien els altres dos. Hem tingut una baixa o dues i ara mateix n’hi ha 35 d’eivissenques i 77 de menorquines, però necessitam més espai”, diu el cap de protecció d’espècies del Govern.

Per aquest motiu, Iván Ramos explica que han demanat ajuda al Ministeri. “Hem format els millors professionals, però no tenim infraestructura. La intenció és tenir-ne a diferents llocs, que ens facilitin mitjans a cada illa i que Madrid es posi un poc les piles”. Una demanda a la qual se suma el coordinador del GOB, Tòfol Mascaró: “Menorca no està preparada, tot i que creiem que si aquests fenòmens s’han de repetir amb vista al futur, ens hauríem de plantejar la possibilitat d’invertir en un equipament que permeti reforçar el treball que fa la Conselleria”.

Les institucions i entitats ecologistes recorden que és clau que si algú veu una posta o una tortuga fent-ne una, telefoni a l’112 i, sobretot, que no s’hi acosti ni les molesti de cap manera, tampoc fent-s’hi fotografies amb flaix ni renou. Insisteixen que l’ajut humà és cabdal per allargar la vida de les cries.