Escalfar és encalentir, i l’estopa devora el foc s’encén

PalmaL’estopa i el cul calent. Si una persona vol l’estopa i el cul calent, vol dir que per aconseguir uns determinats objectius n’ha de renunciar a uns altres; vol dir que, en definitiva, no es pot tenir tot en aquesta vida. Perquè fins ara no s’ha inventat el sistema que permeti encendre l’estopa per encalentir-se i alhora conservar el manat de fibres vegetals. Com que pren amb molta facilitat, es diu que l’estopa devora el foc s’encén. En aquest cas, però, l’expressió no fa referència a un foc real, sinó a un de metafòric: a la passió de la carn. El DCVB, tan il·lustratiu i descriptiu del que era la vida en terra catalanoparlant del primer quart del segle XX, recull aquesta expressió i n’explica que “es diu principalment referint-se a la convivència de persones de diferent sexe”. En l’actualitat, per encendre el foc es poden fer servir pastilles sintètiques i les temptacions de la carn són variades i visibles (almanco en aquesta part del món).

Germans Muñoz. És curiós com, si s’escriu el mot estopa al cercador de Google, apareixen una mala fi d’imatges del duo musical català format pels dos germans originaris de Cornellà de Llobregat, el repertori dels quals, cantat en castellà, pertany a l’imaginari col·lectiu dels espanyols que a finals dels anys noranta eren joves o adolescents. Perquè aparegui la primera imatge d’un manat d’estopa –és a dir, dels filaments del cànem– l’usuari haurà de fer córrer la pantalla amb el ratolí un bon tros. Tenint en compte que el mot estopa és ben igual en català que en castellà, sorprèn com la popularitat d’una grup s’hagi superposat a l’objecte real. Per cert, que l’origen del nom de la banda és perquè, segons han explicat els germans Muñoz centenars de vegades, l’encarregat de la filial de SEAT del seu poble on feien feina sempre seguit deia “dale estopa”. En la parla col·loquial dels castellans, aquesta expressió s’utilitza per manifestar que el ritme d’una determinada activitat no minvi o per agredir verbalment o físicament.

Per repartir magranes. Si en castellà, l’estopa és per repartir magranes, en català és per encalentir-se – sigui d’una manera o d’una altra–. D’encalentir-se, fins ara no n’ha estat temps, perquè el fred no ha arribat fins ara. Serà ara quan la gent encendrà el foc o el radiador per encalentir-se o per escalfar-se. I tot i que aquests dos verbs són sinònims, un i altre tenen matisos diferents depenent de la part del domini lingüístic on s’utilitzin. Si menorquins i catalans s’escalfen la llet per berenar els matins, a Mallorca l’encalenteixen. Però el que sí que s’escalfen els mallorquins són les mans en acostar-les al foc, o s’escalfen el cos sencer, si amb el tapament de la taula braser es tapen gairebé fins al coll, escarxofats a la butaca. Ara bé, recentment s’ha posat de moda fer escalfaments abans d’iniciar una determinada activitat física, i no és en el sentit d’acostar-se a un element que desprèn calentor, sinó en el d’encalentir-se a causa dels moviments continuats. La qüestió és que qui té fred de peus és qui se l’ha de llevar, i la manera més eficaç és pegar bots.