Escampant llavors
Un repàs a la situació del sector primari illenc
2O anys escampant llavors
La feina feta ha estat molta i els resultats són esperançadors
L’Associació de Varietats Locals ha complit 20 anys i ho va celebrar el dissabte dia 2 amb una jornada a Son Mut Nou. La feina feta ha estat molta i no ha estat debades, perquè els resultats són esperançadors. Hi va haver visita al figueral, un tast de vins i degustació amb les cuineres Marga Coll, de Miceli; Cati Fiol, de L’Exquisit de Binissalem; Caty Pieras, de Daica; Cati Pons, d’Els Fogons de Plaça, i Maria Solivelles, de Ca na Toneta; a més de la projecció del vídeo 20 anys escampant llavors i glosa menorquina a càrrec de Soca de Mots. A l’acte es va reconèixer la feina feta per part de les persones que s’han implicat en l’entitat al llarg d’aquests anys: els pagesos multiplicadors i empeltadors de varietats locals, els socis fundadors, les voluntàries i els voluntaris, les persones implicades en el projecte d’alzines dolces, els treballadors de l’Associació i l’Ajuntament de Porreres.
El figueral de Son Mut
La tasca de recerca de Montserrat Pons és immensa i reconeguda
El figueral de Son Mut és l’obra de l’apotecari llucmajorer Montserrat Pons Boscana i és un camp d’experimentació que, a la vegada, és una de les col·leccions de figueres més importants del món. La tasca de recerca de Montserrat Pons és immensa i reconeguda pertot arreu on hi ha interès per aquest arbre excepcional. Per això, entrar dins el figueral de Son Mut de la seva mà és entrar en un món apassionant, carregat d’història, de cultura i d’estimació cap a les figueres. El figueral es pot visitar i es pot aprofitar per tastar les figues i els productes que se’n deriven. Ara mateix té quasi 3.000 figueres de 1.308 varietats diferents procedents d’arreu del món, entre les quals hi ha 263 varietats de les Illes Balears.
Jordi Sastre Sacarès
Es dedicava a la producció ecològica, en especial a la de varietats locals
Dilluns passat va morir a Muro Jordi Sastre Sacarès, pagès de 63 anys, en explotar-li un pneumàtic del remolc que estava arreglant. Una mort accidental, inesperada, però que sovint, malauradament, es fa present en el món pagès. En Jordi era un agricultor vocacional, havia estat president de la Cooperativa Agrícola de Muro i es dedicava a la producció ecològica, en especial a la produïda amb varietats locals, i comercialitzava farina de blat xeixa amb la marca Ecoxeixa. Coneixedor de la realitat pagesa, havia cercat alternatives per mantenir l’activitat en temps difícils i s’havia implicat sempre amb les activitats associatives i cíviques del seu poble. Perdre’l és dolorós per a la seva família i per a tothom que el coneixia. Tant de bo que la seva tasca pagesa trobi continuadors.
Eroski i Som Pagesos
El supermercat preveu vendre 490.000 quilograms de tomàtiga de les Balears
Eroski va presentar divendres la campanya de promoció de les fruites i verdures locals de temporada amb una demostració de receptes fetes amb matèries primeres de l’associació de productors Som Pagesos. Enguany Eroski preveu vendre més de 490.000 quilograms de tomàtiga sembrada a les Balears, més de 850.000 quilograms de taronges i llimones, i més de 800.000 quilograms de síndries i melons. D’altra banda, de cada cop es consoliden les vendes de maduixes, albercocs, prunes i raïm de taula de procedència local, amb una interessant major presència de la fuita de qualitat. Si a això hi sumam 1,5 milions d’euros de bolets i xampinyons, 3.000 tones de patata, més d’1,8 milions d’euros d’albergínies, carabassons, pebres, colfloris, cogombres, cebes i carabasses, ens farem una idea de la importància d’Eroski en la comercialització de la fruita i la verdura balears.
El nou local d’Unió de Pagesos
Aquesta millora és un resultat de la cessió del patrimoni de les cambres agràries
Unió de Pagesos de Mallorca ha inaugurat el seu nou local al polígon de Son Llaüt, a Santa Maria. Aquesta millora és un resultat de la cessió del patrimoni de les cambres agràries a les organitzacions professionals agràries, després de més de quaranta anys d’anar d’un cap a l’altre sense revertir al sector la part del patrimoni sindical que quedava en mans de l’administració. Però bé està el que bé acaba i al final s’ha aconseguit. L’associacionisme agrari n’ha sortit reforçat, amb un impuls que li feia falta per atendre millor els agricultors. Ja era hora de fer una mica de justícia, encara que ja no siguin entre nosaltres gran part dels pagesos que en els anys setanta i vuitanta posaren els fonaments d’una visió moderna de l’associacionisme agrari.
