Escampar pols de basalt al sòl podria ajudar a eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera

Escampar pols de roca de basalt sobre la terra pot ajudar a eliminar el diòxid de carboni de l'atmosfera en més proporció del que es coneixia. En el model utilitzat es podrien eliminar 2,5 gigatones de diòxid de carboni cada any durant 50 anys. La meitat d’aquesta xifra és possible gràcies a la resposta de la biosfera a aquesta pols. Els càlculs s’han fet comptant l’aplicació de cinc quilograms per metre quadrat de pols de basalt en una àrea de 55 milions de quilòmetres quadrats.

Les dades les ha publicat la revista Nature en un estudi titulat Potential CO₂ removal from enhanced weathering by ecosystem responses to powdered rock (Eliminació potencial de CO₂ a partir de la meteorització forçada per la resposta dels ecosistemes a la roca triturada) liderat per Daniel Goll, del Laboratoire des Sciences du Climat et de l’Environnement,  i amb participació de l'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas. La investigació, recollida per l'ACN, es va elaborar a partir d’un model que mostra com l’alliberament de fòsfor estimula que els ecosistemes capturin el carboni.

L’estudi es basa en el fet que el basalt, una roca ígnia volcànica, conté silicat, que reacciona amb el diòxid de carboni. El resultat de la interacció són ions de bicarbonat dissolts que es transporten a través de l’aigua als oceans, on es calcula que poden quedar emmagatzemats per centenars d’anys. A més, la pols de basalt incrementa la fertilitat del sòl alliberant nutrients, esmorteint sòls amb baix pH, estabilitzant la matèria orgànica i pot contribuir a retenir millor l’aigua. Així doncs, també contribueix al creixement de plantes tant en l’agricultura com als boscos.

La pols de roca de basalt és un recurs abundant i té una alta resistència a la intempèrie. S’utilitza en agricultura i també en silvicultura, però no s’ha fet servir en ecosistemes naturals o de restauració. Tot i això, els investigadors alerten de possibles limitacions per aplicar aquesta tècnica. La primera és el cost econòmic que suposa l’extracció, la molta i l’aplicació de la pols de basalt. També seria vital que el procés fos net, és a dir, que no generés diòxid de carboni. A més, puntualitzen que falta més investigació per assegurar que l’aplicació de la pols de basalt és segura per a la biosfera i que en alliberar partícules petites no hi hagi riscos de salut. Finalment, creuen que calen experiments a gran escala per assegurar que no és perillós que el fòsfor arribi a l’aigua.