Esclat de violència sexual entre adolescents: més casos i de més joves

PalmaAdolescents que graven l’al·lota que els està practicant una fel·lació i que, després, distribueixen el vídeo a internet. Menors que abusen d’altres menors de la seva família o del seu entorn. Violacions en grup en què tant els agressors com les víctimes són joves de menys de 18 anys. Són només alguns dels casos que protagonitzen l’esclat de violència sexual entre menors que viuen les Illes i que té en alerta fins i tot la Fiscalia. Entre el 2021 i el 2022 s’han triplicat el nombre de menors condemnats per delictes sexuals –en passar de 12 a 40–, mentre que la xifra de casos nous que han arribat a la Conselleria d’Afers Socials per sotmetre’s a tractament s’ha duplicat –han pujat de 18 el 2021 a 38 l’any passat, del total de 42 i 63, respectivament. Els experts, les famílies i el conjunt de l’entorn educatiu situen al darrere d’aquesta explosió el consum de pornografia, l’accés a les xarxes socials i la manca d’empatia i responsabilitat.

Els mateixos menors reconeixen una manca de satisfacció en les seves relacions. Una desena d’adolescents d’entre 14 i 17 anys consultats per l’ARA Balears revelen que almenys la meitat dels seus amics han tingut males experiències sexuals. Els motius són, majoritàriament, que “no varen tenir en compte el consentiment o no han estat el que esperaven”, que “no va ser amb la persona adequada” o, simplement, que “hi ha molts depravats”. Precisament, també la meitat troba que no ha rebut encara prou informació sobre sexe, enfront de l’altra meitat que creu que sí. No obstant això, tots coincideixen que xerren amb els amics sobre aquest tema, però només una minoria ho fa amb els pares.

La pornografia, en canvi, és font d’informació per a la major part dels consultats –per exemple, n’hi ha un de 13 anys que assegura que en consumeix una vegada al mes–, encara que no hi troben gaires beneficis. “Et fa pensar que el sexe serà meravellós i després no és així”, confessa un, mentre que altres diuen que els ha influït “negativament” o que, directament, no “ha ajudat en res”. El que queda palès en les seves respostes és que troben a faltar informació sobre sexe i allà on més la reclamen –en forma de “campanyes”, “xerrades d’experts” o “conversant obertament”– és a l’escola, tot i que també en responsabilitzen els pares, els quals consideren que “haurien de deixar de veure-ho com a tabú”.

“No estam atenent tots els casos que podríem atendre perquè hi ha una explosió d’aquestes conductes sexuals preocupants”, assegura la psicòloga Elisa Ribas, tècnica del programa Atura’t, creat el 2008 per la Conselleria d’Afers Socials per atendre adolescents amb comportaments sexuals abusius, la majoria amb mesures judicials derivades d’aquests. És en aquest programa on els nous ingressos s’han duplicat d’un any per l’altre: el 2022 es varen disparar fins als 38 (d’un total d’usuaris de 63), mentre que el 2021 havien estat 18 (42); el 2020, 17 (45); el 2019, 22 (51) i el 2018, 17 (51) també. Si bé el programa on fa feina Ribas no té llista d’espera, allà on sí que estan “col·lapsats”, segons la psicòloga, és a la UVASI (Unitat de Valoració d’Abús Sexual Infantil), del Consell de Mallorca, per on han de passar els menors abans de rebre cap tractament.

Nous perfils, nous factors

Aquest augment de casos, però, es veu afectat principalment per l’aparició de menors amb conductes sexuals abusives de cada vegada més joves i arribaren a rebre casos de nins de vuit anys. Fruit d’això, explica la tècnica d’Atura’t, l’any 2020 varen haver d’ampliar el servei als menors de 14 anys, és a dir, els que no poden ser jutjats ni rebre cap mesura judicial. Juntament amb això, Ribas destaca que hi ha hagut un canvi de perfil: “Quan vàrem començar, el 2008, el 50% del que rebíem eren adolescents que havien patit maltractament emocional o físic; un altre 30% havia patit abús sexual, mentre que la resta eren al·lots que no sabien com apropar-se a l’altre sexe o que havien patit bullying, i per això havien desenvolupat aquestes conductes”, relata. Ara, en canvi, el perfil majoritari és d’adolescents de famílies normalitzades, de manera que l’arrel dels problemes es troba en altres factors ambientals.

D’una banda, Ribas ubica com a factors principals “l’ús massiu dels mòbils a una edat de cada vegada més primerenca” i el fet que “estan exposats a la pornografia”, tot i que això no és el més preocupant del que consumeixen. “Els pares no acaben de donar importància a tot el que els arriba: no és només porno, sinó que també són missatges d’influencers, com el youtuber elxokas, que deia que un amic seu s’enduia al·lotes gates cada vespre a ca seva”, denuncia Ribas, qui alerta d’altres continguts, com els de notícies, amb discursos perillosos. “Hi ha creadors de contingut que expliquen les notícies, de manera ràpida i breu, des d’un punt de vista molt subjectiu i interpreten, per exemple, la Llei de violència de gènere com que tens més drets si ets una dona”, argumenta.

Quant a la pornografia, la psicòloga exposa que aquest contingut funciona com a “refugi” per a certs adolescents amb problemes per relacionar-se, igual que els videojocs. “La pornografia és un mercat i vol vendre. Amb el consum, s’hi avesen i els deixa d’estimular, així que els algoritmes s’encarreguen que els arribi contingut violent. És com una droga i són adolescents: cerquen emocions fortes. La violència els genera aquesta excitació, que fa que sigui addictiu, perquè genera cortisol i adrenalina”, diu la psicòloga. El problema arriba quan, durant el sexe, “pensen que amb la violència s’excitaran i l’exerceixen”, perquè han vinculat ambdós conceptes.

Això pel que fa als al·lots, mentre que elles “miren porno per saber què els agrada als homes”, de manera que després “s’ho pensen molt més a l’hora de denunciar: potser no els ha agradat, però tenen la idea distorsionada que era el que havia de passar i no s’identifiquen com a víctimes”. El cas és que “hi ha molta pressió cap als dos gèneres per tenir relacions sexuals com més aviat millor, com un ritu de pas”, manté Ribas.

D’altra banda, la tècnica responsabilitza els referents adults. “El sexe és una manera de consum més i els adults en som un exemple, amb aplicacions com Tinder, que són catàlegs de gent, on no hi ha compromís emocional. Davant això, hem d’educar en la responsabilitat afectiva”, assenyala l’experta. Quant als progenitors, Ribas incideix en els perills de la “sobreprotecció”, alhora que insta a “responsabilitzar-los” i no fer-los creure que “els pares sempre seran allà per arreglar-los la vida”. La psicòloga insisteix que s’ha de recordar que “l’edat de consentiment sexual són els 16 anys” i que, si són condemnats, després “estan al registre de delinqüents sexuals durant 10 anys”, així com que “les relacions sexuals tenen conseqüències, com ara embarassos o malalties”.

Què hi pot fer la comunitat educativa?

L’entorn educatiu també confirma aquesta tendència a l’alça entre els més joves. La directora del CEIP El Terreno, Lluna Alacid, revela que a principi d’aquest curs ja han tingut constància de “grups de WhatsApp d’alumnes que han accedit a aquest contingut”, és a dir, pornografia, i lamenta que “de vegades, per culpa de la bretxa digital, les famílies no tenen eines de control parental”. Per la seva banda, tant la directora el CEIP Cas Saboners, Marilena Suau, com el director del CEIP Es Puig, Miquel Bujosa, coincideixen que n’han detectat casos puntuals a cinquè i sisè de Primària. “En els darrers deu anys, s’han avançat. Ara a finals de Primària ja saben de què va la cosa”, apunta Bujosa.

Justament, aquest esclat de casos de violència sexual entre menors coincideix amb la posada a punt de la guia d’educació sexual Amb tots els sentits, de la Conselleria d’Educació i de Salut, adaptada a Primària. Aquest recurs, que és d’implantació voluntària, només estava disponible fins ara per a Infantil i Secundària, però a partir d’aquest curs ja es podrà impartir també a Primària, segons avança la Directora General de Primera Infància, Neus Riera, qui informa igualment que tots els centres hauran de tenir obligatòriament un agent de coeducació aquest primer trimestre.

Així mateix, el director de FAPA (Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes), Miquel Àngel Guerrero, transmet la visió de les famílies: “La preocupació sobre les relacions sexuals i la pornografia ens arriba des de Primària, mentre que abans era més habitual a Secundària”. “La Conselleria té la guia Amb tots els sentits, però s’està implantant de manera minoritària; és un instrument insuficient” –diu Guerrero–, per la qual cosa les famílies han hagut d’organitzar-se per fer xerrades en paral·lel. Prova d’això són els quatre tallers sobre coeducació que ha organitzat FAPA aquest trimestre i que s’allargaran fins al desembre. Tota la informació està disponible a la seva web.

Amb tot, el doctor en Sociologia de la Universitat de les Illes Balears, Lluís Ballester, que ha estudiat l’accés i l’impacte de la pornografia sobre l’adolescència, subratlla un dels principals efectes que té aquest contingut: “la desconnexió de l’empatia”. Per això, “no és una casualitat que augmentin les agressions sexuals”, després d’anys d’advertir de la davallada en l’edat d’inici de consum, que en alguns casos se situa en els vuit anys, segons Ballester.

A “la cultura de les pantalles” s’hi afegeixen una “educació emocional, afectiva i sexual insuficient per part de les famílies i l’educació”. La tempesta perfecta, continua Ballester, arriba quan “ens trobam una indústria que s’aprofita d’aquestes mancances, contestant la curiositat sexual amb un producte no especialment saludable”. Contra això, finalment, proposa alguns mecanismes: “Garantir el compliment de la Llei de l’Audiovisual, que obliga a aplicar sistemes de verificació d’edat; sancionar la pornografia extrema o violenta, o establir per llei que tots els dispositius amb connexió a internet que es venguin a Espanya tinguin per defecte controls parentals”.