L’esclavatge ocult a Mallorca

PalmaEl pensament colonial i determinades formes d’esclavatge han continuat, en la societat balear, fins a èpoques més recents del que diu el relat oficial, segons l’investigador panafricanista Antumi Toasijé. “És fals el que diuen els historiadors que no hi havia esclavatge al segle XIX”, afirma. Toasijé assegura que encara n’hi havia, però amagat. “El que feien els hisendats mallorquins que tornaven, sobretot de Puerto Rico, era convertir els esclaus en criptoesclaus: els feien passar per criats i criades”, amagant-ne l’explotació, explica. “Però les condicions d’esclavatge en què vivien eren idèntiques a les d’abans”, precisa.

Aquesta pràctica d’ocultació va coincidir, aproximadament, amb els moviments d’independència de les colònies i va suposar, assegura Toaisijé, l’arribada a Espanya i a les Balears de centenars de milers de persones. Ho ha constatat després de revisar el cens de l’època, en què, explica, ha detectat dos grups: criats i domèstics. Aquests darrers, diu, eren els esclavitzats. També assenyala que als jutjats d’arribades dels ports es pot comprovar que venien persones esclavitzades que tenien el mateix llinatge que el seu “segrestador” -així és com denomina Toasijé els qui es coneixia com a ‘amos’-. Amb el pas del temps, diu, no es pot diferenciar si algú que té un llinatge esclavista “com per exemple Mayol o Vidal” és descendent del segrestador o bé dels esclaus.

L’historiador panafricanista també ha trobat proves als diaris que demostren la continuïtat de l’explotació, fins i tot després de 1866, any de l’aprovació de la llei que prohibia l’esclavatge a Espanya i a les Illes. La Gaceta de Madrid, per exemple, publicà el 1892 una resolució judicial dictada a Mallorca sobre la reclamació, per part de Rafael Blanes i Massanet, de quedar-se els béns de l’herència del llibert Clemente Blanes i Tolosa, nascut a Mayágüez (Puerto Rico), que abans havia estat el seu esclau. En aquella època “també hi ha esclaus que quan s’assabenten de la prohibició de l’esclavitud cerquen empara en els jutges mallorquins i no la troben”, explica. “Tot això no ha estat historiat i és recent. Segurament han deixat família aquí, i descendents”. I afegeix: “És un plantejament que romp amb historiografia que diu que no hi havia negres a les Balears en aquells moments i només amb l’arribada de les migracions dels 80 comença a haver-n’hi”.

Toasijé també remarca el paper dels hisendats mallorquins en els fets que dugueren a l’aixecament anticolonial i antiesclavista del Crit de Lares (1868, Puerto Rico). Les cruels tortures dels hisendats catalans i mallorquins a les persones que mantenien esclavitzades haurien provocat aquella revolta, diu. I l’historiador creu que ara, en ple segle XXI, el sistema de dominació racista i d’arrel colonial continua existint. “Fa vuit anys, a una dona la varen dur de Guinea Equatorial per ser interna a Mallorca. Treballava 16 hores al dia. Feia feina per a una família mallorquina amb molts de doblers. Es va escapar de la casa i la varen acusar de robar, un delicte pel qual va ser condemnada sense proves,”, assegura Toasijé, que va viure a Mallorca dotze anys, durant els quals va fer la carrera d’Història, i que ha tornat a l’illa pel I Fòrum Mallorca i els seus suds. Toasijé fa honor al proverbi africà que diu que fins que els lleons no tinguin el seu propi historiador, la història de la caça serà contada des del punt de vista dels caçadors. Ell és l’historiador que conta la versió del lleó.

Recuperar les empremtes àrabs

Malika Kathir va néixer a Agadir (Marroc) i viu a Mallorca des de fa uns 15 anys. És mediadora intercultural, pintora i activista, i darrerament es dedica a rescatar de l’oblit la història invisible de la petjada àrab a les Illes Balears. Una de les seves fonts és el llibre de geografia Kitab al-Jaghrafiyya, del segle XI, que no s’ha traduït de l’àrab. “Parla de com són les Illes llavors. Per exemple, descriu una construcció gegant que es podia veure a dos dies de viatge des de la mar”, diu Kathir referint-se a Mallorca.

Kathir també veu grans similituds entre els dimonis de Mallorca i la disfressa del personatge banyut Boujloud-Bilaw, del Marroc, que el dia de la Festa del Me es dedica a atemorir tothom. Apunta també que les joies de les dones eivissenques són molt semblants a les de les algerianes del segle XIX. Kathir fins i tot destaca la semblança de la torre de l’Almudaina amb la d’una mesquita. L’activista creu que aquest llegat oblidat s’ha de recuperar, igual que cal traduir els llibres àrabs que parlin de la història de Mallorca.