Una escletxa a la llei del 'només sí és sí' obre la porta a rebaixar condemnes

BarcelonaA la Mireia fa dies que l’assalten fantasmes del passat. Des de fa uns mesos té una sentència (encara no ferma) que condemna a nou anys i mig de presó l’home que la va violar fa tres anys, un amic íntim de la família que aquella nit, com tantes altres, es va quedar a dormir a casa. Després d’un periple judicial de tres anys ara tem que l’agressor es pugui aprofitar de la reforma de les penes que planteja la nova llei del només sí és sí per reduir la seva condemna. La llei de garantia integral de la llibertat sexual, que entrarà en vigor el 7 d’octubre, suposa un abans i un després en la lluita contra les violències sexuals, perquè situa el consentiment al centre i elimina la distinció entre agressió sexual i abús, que s’haurà de materialitzar en una futura reforma del Codi Penal. Però, en fer-ho, estableix una nova forquilla de condemnes que oscil·la entre els 4 i els 15 anys per a les agressions sexuals amb accés carnal, en funció dels agreujants. I això obre la porta al fet que els agressors puguin demanar una rebaixa de la seva condemna.

La Mireia no troba "coherent" aquest nou marge de penes que marca la nova llei. Ella, que és estudiant de dret, considera que si la llei no fa distinció entre els abusos i les agressions, tampoc no ho hauria de fer pel que fa a les penes. "Entenc la intenció de la llei, però no la rebaixa dels mínims", insisteix, a més de considerar injust que les víctimes hagin de passar pel tràngol que pot suposar la reobertura del seu cas. "Per què ara hem d’estar pendents d’això?", es queixa.

La penalista de Nèmesi Advocades i Assessores, Sònia Ricondo, admet que la nova legislació planteja una "petita escletxa" perquè a l’hora d’unificar abusos i agressions en un sol delicte ha hagut de rebaixar la pena mínima, però remarca que el text també amplia el catàleg d’agreujants i això pot compensar aquests mínims. "Pot ser que ara s’apliqui un agreujant que abans no s’aplicava", explica. Per això considera que cal ser "prudents" i esperar a veure "els criteris que apliquen els jutges". Tot i així, Ricondo pràcticament descarta que es pugui produir una revisió en massa de condemnes.

Ara bé, la penalista, especialitzada en violències, coincideix que tot plegat obre un escenari d’"incertesa" que impacta directament en les víctimes de la violència sexual. "No només que es produeixi una revisió del teu cas, sinó el sol fet que s’interposi un recurs ja pot afectar moltíssim les víctimes", subratlla Ricondo, que recorda que moltes de les persones que han patit un d’aquests delictes arrosseguen anys de lluita als tribunals que ara es poden reobrir o allargar. "Al final és una mena de miniviolència institucional, perquè és estar sotmesa sempre a una hipotètica revisió d’una cosa que elles ja creien que estava tancada", subratlla.

L’advocat de la Manada va plantejar fa uns dies la possibilitat de demanar una rebaixa de la pena per als seus clients basant-se en els nous marges que estableix la llei, que es va gestar precisament arran d’aquest cas. El penalista José María de Pablo, també professor de la UNAV, assegurava que si els acusats de violar la jove als Sanfermines els haguessin jutjat amb la nova legislació vigent probablement haurien acabat condemnats a una pena més baixa que els 15 anys que els va imposar el Tribunal Suprem finalment, i calculava que els haurien imposat uns 13 anys de presó.

Ara bé, l’advocat dubtava que poguessin optar a una hipotètica revisió de la condemna, tenint en compte que la pena que els van imposar continua dins de la forquilla que estableix la nova llei. Malgrat tot, De Pablo recordava que la sentència del Suprem "va veure raonable una pena que s’acostés al mínim legal, i els 15 anys ja no estan tan a prop d’aquest mínim", que en el cas de les agressions sexuals amb agreujants se situaria entre els 12 i els 15 anys.

La factura de la revictimització

Una altra de les novetats de la llei és l’establiment d’un circuit de sensibilització, conscienciació i formació per a tots els operadors implicats en casos de violència sexual, així com l’accés a justícia gratuïta i un circuit d’ajudes econòmiques i psicològiques, que tampoc es posarà en marxa fins d'aquí sis mesos. La Mireia considera que l’actual sistema penalitza les víctimes i no incentiva la seva protecció ni que se sentin prou segures per denunciar. "Si hagués sigut conscient del que suposa, no sé si ho hauria fet", assegura.

Malgrat comptar amb diferents proves i amb la confessió del seu agressor, que ella mateixa va aconseguir a través d’una conversa per WhatsApp, la Mireia va haver de passar per tres interrogatoris en tres anys. Al judici ella va declarar durant una hora i mitja, mentre que la declaració del seu agressor va durar al voltant de deu minuts. "Ens sentim qüestionades", assegura. També explica que per a les víctimes és difícil recordar el nivell de detall que se’ls exigeix durant l’interrogatori, tenint en compte que van estar sotmeses a una situació "de pànic i bloqueig" quan les van agredir.

Assegura que tampoc no funciona el circuit d’assistència després de ser víctima d’una violació. "M’he sentit molt sola", diu la Mireia, que va haver de sentir-se qüestionada recentment en una comissaria dels Mossos d’Esquadra quan va anar a denunciar que el seu agressor havia enviat una persona a seguir-la i que va amenaçar les seves amigues. També es va haver de buscar ajuda psicològica privada per evitar passar hores al centre psiquiàtric on l’enviaven inicialment, envoltada de persones que necessitaven un suport molt diferent del que requeria ella. "Si no tens diners, difícilment denunciaràs", conclou.