Escoles d’agricultura

Lluita contra les plagues

La Conselleria facilita productes fitosanitaris als pagesos

La Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa una campanya per facilitar productes fitosanitaris als pagesos per lluitar contra els insectes que transmeten la Xylella. Lluitar contra l’insecte transmissor és una de les poques coses que es poden fer per frenar la difusió de la plaga a conreus com la vinya, l’olivera i l’ametler. Lluitar contra la plaga és imprescindible i no es pot abaixar la guàrdia. La distribució dels productes la fa l’empresa pública Semilla. La Conselleria també ha reprès la campanya de distribució de trampes per fer front a la mosca de la fruita, que afecta sobretot cítrics i altres fruiters com el melicotoner, el cirerer, l’albercoquer, la figuera, el nectariner, la perera i la pomera. Aquesta és una manera d’ajudar els pagesos amb les plagues que afecten un sector molt necessitat de suport com el dels fruiters. L’import de les dues campanyes és de 350.000 euros.

Robatoris arreu

L’activitat dels pagesos no els dona tant com per poder fer front a les pèrdues

Els darrers 15 dies ha pujat molt el nombre de robatoris a les explotacions agràries de zones com sa Pobla i Muro. Els pagesos estan molt preocupats, ja que la seva activitat no els dona tant com per poder fer front a les pèrdues que s’estan provocant. Un pagès de sa Pobla va anar a posar en marxa el seu regadiu i va veure que no funcionava, es pensava que era un problema en el subministrament elèctric, però es va trobar que li havien robat tot el cablatge. Aquest mateix pagès va veure que li havien furtat una bateria i un radiador. La reposició de tot plegat se’n va a més de 6.000 euros. És evident que els lladres són gent que sabia què anava a cercar i el sector demana que s’actuï aviat per aturar aquesta altra plaga.

Fruites S’Hortolà

La tasca que està fent la família Cirer Bordoy és molt remarcable

Cada vegada és més difícil trobar als mercats gent capaç de produir i de comercialitzar els seus propis productes. A Ciutat, antiga capital agrària de les Balears, els pagesos de bon de veres ja són escassos. Per això, la tasca que està fent, des de Fruites S’Hortolà, la família Cirer Bordoy, és molt remarcable. La seva base és l’hort al pla de Sant Jordi, amb una especialització en hortalisses i patata, que els fa ser un dels darrers representants de la tradició hortícola de Ciutat, amb una important capacitat productiva tant en quantitat com en qualitat, sortida de l’ofici transmès de pares a fills. Els seus punts de venda al mercat de l’Olivar i al mercat de Santa Catalina són un magnífic lloc per acostar-nos als bons productes locals i de qualitat assegurada.

DO Pebre Bord de Mallorca

El profit del sector dependrà de la capacitat de producció i comercialització

Aquesta setmana la Comissió Europea ha publicat la inscripció definitiva de la Denominació d’Origen Protegida Pebre Bord de Mallorca al registre comunitari de les DOP. És el darrer tràmit de protecció del pebre bord de Mallorca, que fins ara estava sota règims de protecció transitòria. La notícia és bona perquè permetrà noves oportunitats, però el profit que ha de treure el sector de tot això dependrà de la capacitat de producció i comercialització, i especialment del necessari lligam amb l’elaboració de la sobrassada de Mallorca. Si no s’aconsegueix replantejar la producció de sobrassada, de manera exclusiva sobre ingredients locals, tant carn com espècies, estarem perdent una gran oportunitat de guanyar per a la sobrassada el lloc que li pertoca en el món dels embotits de qualitat i que un pebre bord excepcional li fa possible.

La formació dels agricultors

Sembla que s’està consolidant un interès per la producció agrària i ramadera

No tot està perdut en aquesta batalla pel futur, que necessàriament passa per la bona gestió agrària del territori i per la bona i saludable alimentació. Una de les notícies més reconfortants dels darrers temps és la dels progressos de la formació professional en la branca agrària a Balears. Fa uns anys ningú creia a les Illes en la formació agrària, que si de cas es vestia sols en les formes més o menys properes de la jardineria o el paisatgisme. Però en els darrers temps sembla que s’està consolidant també un interès per la producció agrària i ramadera, amb el convenciment que hi pot haver un futur laboral per als joves que es formin de manera sòlida en aquests àmbits. Aquests joves han entès que la tasca més urgent és aprendre, fer-se seves les tècniques renovades de l’agricultura, per fer possible i viable una nova activitat pagesa.