"Les escoles d'estiu són pàrquings de nins, que hi fan jornades de deu hores"

Palma“Sé cert que ell no n’està gaire content i que durant moltes hores potser estarà mà damunt mà. Però no tenim altra opció. Els pares feim feina i hi ha d’anar”. Així explica Marta Ginés el que creu que significarà per al seu fill de vuit anys començar a una escola d’estiu de Palma, on s’estarà fins a finals d’agost. L’arribada de les vacances accentua les desigualtats entre els infants. El model econòmic de les Balears, que concentra la major part de l’activitat econòmica a l’estiu, dificulta que molts pares puguin conciliar família i treball durant les vacances escolars. En aquest context, la figura dels padrins guanya rellevància. I si no, les escoles d’estiu són una de les opcions més demandades.

En relació amb aquestes darreres, Miquel Bujosa, director del CEIP Es Puig de Lloseta, té clara la seva posició. “Són pàrquings de nins”, explica . “Al meu centre veig alumnes que hi entren a les 7 h del dematí i en surten a les 17 h. Hi fan una jornada de 10 hores. A més, els monitors són molt joves i no estan gaire preparats. Fan activitats que no obeeixen a cap criteri”, assenyala. Una altra alternativa d’oci són els campaments d’estiu temàtics, amb preus molt superiors. Però no totes les famílies els poden assumir. Es produeix, per tant, una situació de desigualtat entre els infants.

Precisament, hi ha nins i nines que poden triar en quines activitats participar. “El meu fill vol anar a un campament d’hípica a Astúries. Suposa un esforç econòmic (1.800 euros per dues setmanes), però d’aquesta manera ell està content i nosaltres descansam”, diu Carla Santana, mare de Paolo, nin de 12 anys. En el seu cas, durant anys va anar a l’escola d’estiu d’un CEIP de Palma, però sempre arribava a casa enfadat. “S’hi avorria, passava calor i el refrescaven a poalades”, explica Santana. Ara, el recinte al qual anirà té piscina, i la platja a 200 metres.

L’exemple de Paolo evidencia com l’estiu accentua les diferències entre els nins que venen de famílies que poden pagar serveis més específics i els que no. “Cada mes l’escola d’estiu ens costarà 440 euros, el 40% del meu sou”, explica Ginés, que ho ha de finançar sola. “En el nostre cas, sumant les pagues dobles, l’estada a Astúries ens suposarà un 25% dels ingressos nets”, diu, per la seva part, Santana.

Javier Kuhalainen és psiquiatre i considera que les escoles d’estiu són una sortida “digna” perquè implica que els nins “no estan tots sols ni aïllats del món. Socialitzen en un entorn infantil i completament segur”. Ara bé, el director d’un centre educatiu públic del Ponent de Mallorca (que prefereix no identificar-se) considera que “sempre s’hauria de pensar en el benestar del menor”. En aquest sentit, les escoles d’estiu de baix cost es fan dins les mateixes aules sense climatitzar dels centres educatius. “Els nins es torren”, explica. També assegura que els usuaris fan pràcticament el mateix que durant el curs. “Pinten, retallen, fan murals, i van un dia a la setmana a la platja. Això, quan no corren pel pati sense rumb”, exposa. El director incideix que els nins també necessiten desconnectar. “Hi ha alumnes que es passen 350 dies a l’any dins els mateixos centres. La societat s’ha de fer un plantejament profund. No és just”, opina.

L’interès del menor, al centre

Un exemple de les crítiques que es fan a algunes escoles d’estiu es va evidenciar recentment. L’Ajuntament de Porreres va convocar els pares a través de Facebook a la reunió informativa del programa, a càrrec de Lúdic. Una mare va respondre a la publicació i va assegurar que “l’any passat va ser un desastre”. “Podeu demanar a la direcció si enguany organitzarà activitats, de manera que els nins no acabin mirant pel·lícules als barracons de l’institut”, va dir.

A l’altra banda, hi ha empreses com Espiral, que organitza les escoles d’estiu de la badia de Palma. S’hi fa feina des de la gestió emocional i dels conflictes. “Però també es fan gimcanes, jocs cooperatius, d’aigua i activitats d’oci fora dels centres”, explica Marc Ferrer, director de temps lliure de l’entitat. En tot moment s’intenta fer compatible “un espai de conciliació familiar amb una alternativa d’oci per als infants”, diu. Les activitats que munten s’adapten als interessos dels usuaris que s’hi apunten cada any.

Des de la perspectiva social, “els nins acaben molt cremats i frustrats”, assegura Martina Sánchez, educadora social i extreballadora de diferents escoles d’estiu. També explica que malgrat que hi ha empreses que fan “molt bona feina”, n’hi ha d’altres en les quals els usuaris no tenen material per fer activitats, “no es compleixen les ràtios i no s’ofereix una atenció adequada als nins amb necessitats específiques”. Considera que el factor de desigualtat es produeix en el moment en què hi ha escoles (les més econòmiques) en les quals totes les activitats extres que es fan es paguen a part. “Això fa que hi hagi nins que van a un parc aquàtic, per exemple, i d’altres que no, perquè els pares no han pagat l’entrada. Aquesta situació afecta, i molt, els ànims dels petits”, lamenta.

Les realitats descrites també posen de manifest que la conciliació familiar és un repte pendent a Espanya. “Aquí els pares han de mirar on poden col·locar el seu fill durant els períodes vacacionals. I els padrins no són una opció. Ells necessiten pau”, lamenta Kuhalainen. Amb la vista posada en el futur, les fonts consultades coincideixen a posar sempre per davant l’interès del menor, per facilitar també el seu descans i desconnexió. “Les escoles d’estiu han de ser una opció més, que les famílies triïn per la seva qualitat, i no pel seu baix preu en comparació amb les altres opcions d’oci”, reclama Sánchez.