Les escoles afronten les primeres jornades de portes obertes amb el pla Vera: "Explicarem que la nostra llengua és el català"

PalmaLa preparació del curs 2024-2025 segueix el seu camí i el més previsible és que el procés d'escolarització comenci al maig. El decret que li donarà forma finalment incorporarà el punt per fill d'antic alumne, una decisió de la Conselleria d'Educació que ha generat controvèrsia. Però, més enllà dels barems definitius per adjudicar les places, enguany entraran en joc dos factors nous a l'hora de fer la matrícula: l'elecció de llengua en el primer ensenyament i el pla pilot voluntari, que el curs que ve arribarà a Primària. En aquest context, alguns centres ja han començat a fer jornades de portes obertes per a les famílies interessades a escolaritzar-hi els fills. És el cas del CIDE, un centre que ha defensat que "la llengua vehicular és el català" a les trobades que hi ha hagut amb els pares, segons asseguren fonts del centre –tampoc fa cap menció a l'opció de triar la llengua.

Tant l'aplicació de la segregació lingüística com el pla pilot generen dubtes entre els claustres. Els professionals han d'afrontar d'aquesta manera les jornades de portes obertes, durant les quals hi haurà progenitors que demanaran informació sobre el pla lingüístic impulsat pel PP i Vox.

El director del CEIP Es Puig de Lloseta–l'ARA Balears ha explicat la vulnerabilitat econòmica i lingüística del seu alumnat–, Miquel Bujosa, és contundent : "No tenim previst fer res diferent d'altres anys, perquè encara no saben com s'aplicarà res", assegura. "Si ens fan posar una casella per triar llengua com en temps del TIL, la posarem. Però explicarem clarament a les famílies que la llengua del centre és el català", afegeix. A més, Bujosa explica que implantar la segregació lingüística serà "molt difícil" en el cas de Lloseta. "A Infantil feim ambients d'aprenentatge, estan mesclats infants de 3, 4 i 5 anys, i els alumnes trien què volen fer. Com que no tenim àrees lingüístiques, ens és impossible donar l'opció de fer-ho en castellà", exposa Bujosa.

El centre llosetí no s'adherirà al pla pilot, com tampoc ho faran cap de les altres escoles consultades. Pel que fa a Escola Catòlica, que agrupa prop de 90 centres, cadascun d'ells decidirà de manera independent si se suma al pla o no, assenyalen fonts de la patronal. Ara per ara, ningú diu res públicament.

Català, llengua "útil"

Al CEIP El Terreno el projecte lingüístic diu que el català és la llengua vehicular i també la llengua d'aprenentatge, especialment a Infantil, on s'aplica la immersió per garantir el dret dels alumnes a conèixer la llengua catalana, explica la directora, Lluna Alacid. Com cada any, aquesta escola convidarà els pares a revisar els projectes de centre i lingüístics, que es poden consultar a la web de l'escola i al Gestib. S'explicaran a les famílies els "avantatges d'assolir una nova llengua, i que el centre n'adapta l'aprenentatge al ritme de cada estudiant". "El català és una nova llengua que els serà molt útil per viure a les Balears", defensa Alacid.

Cal tenir present que Educació encara no ha enviat cap instrucció als centres. De fet, tampoc no s'ha obert encara el període formal perquè les escoles que vulguin aplicar el pla pilot puguin notificar-ho. No hi ha data prevista, perquè abans s'ha de tractar el tema amb les meses, apunten fonts de la Conselleria.

Un edifici, però jornades diferents de portes obertes

A més del CEIP Joan Veny i Clar, Campos tindrà el curs que ve una nova escola: el CEIP Nou de Campos. Actualment, les dues escoles ocupen el mateix edifici. El director del Joan Veny explica que el nou centre no estarà operatiu fins al setembre, així que hauran de gestionar jornades diferents de portes obertes dins del mateix edifici. "Tot està molt endarrerit", lamenta Font. "No sé què diré, però comptarem amb l'argumentari de la Xarxa Educativa per la Llengua, que està molt bé, i el farem arribar a les famílies", afegeix pel que fa a la qüestió lingüística. Aquest document incorpora alguns dels beneficis que pot aportar a un estudiant aprendre català, encara que també s'ha fet arribar un argumentari als centres educatius perquè tinguin suport jurídic i pedagògic per defensar els seus projectes lingüístics.