Les escoles com a motor del canvi educatiu

PalmaL'Anuari de l'Educació de les Illes Balears arriba al número 15 (es fa des del 2004) amb una edició que inclou un monogràfic sobre innovació educativa, a més d'un recull d'experiències concretes d'alguns centres de les Illes, com el CEIP Ponent, el CEIP Llevant o el CEIP Margalida Florit, entre d'altres. Així ho ha explicat aquest dimarts a Can Oleo Lluís Ballester, un dels responsables de l'Anuari. "Com cada any, aportam les dades del sistema educatiu balear que, després d'aquests anys, ja permeten comprovar-ne l'evolució", ha dit Ballester.

L'objectiu del Pla d'innovació pedagògica (PIP) de la Conselleria d'Educació és "valorar la tasca que s'està duent a terme a molts de centres", així com deixar palès que són precisament les escoles el motor del canvi educatiu, segons ha explicat Manel Perelló, responsable del Programa de gestió de qualitat de la Conselleria d'Educació i Universitat. "Ja feia temps que als centres públics de Primària i Secundària treballaven en innovació, i hem volgut estimular l'intercanvi d'experiències entre els 58 centres que a hores d'ara formen part del PIP, que es distribueixen en set xarxes de treball", ha continuat Perelló.

Per la seva banda, el president del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), Pere Carrió, ha aportat a l'anuari una panoràmica sobre el funcionament del Consell des de la seva creació l'any 2001 fins a la seva actualitat. "El CEIB és l'organisme de consulta i participació de la comunitat educativa", ha apuntat Carrió, qui ha destacat la recuperació d'aquesta entitat després de la legislatura de José Ramón Bauzá. "Bauzá va intentar que desaparegués, però això era impossible perquè el consell escolar és fruit d'una llei estatal. El que sí va fer va ser minvar-lo el màxim possible", ha afegit.

Impossibilitat d'una llei de consens

Carrió ha lamentat la manca d'una llei de consens en matèria educativa, sobretot després que el CEIB aprovàs el Pacte per l'educació, encara que sense el suport dels sindicats. "Es va optar per dur-lo a una comissió parlamentària i varen comparèixer més de 80 persones i entitats. Però no es varen posar d'acord. Varen aprovar un document buit i sense sentit", ha explicat. "És gairebé impossible fer una llei educativa sobre el Pacte", ha sentenciat.

Els tècnics d'intervenció sociocomunitària

Maria Asunción Sempere ha valorat el primer any d'implantació de la figura del Tècnic d'Intervenció Sociocomunitària (Tisoc) als centres de Secundària de les Illes. "Els professionals es troben amb determinades dificultats socials a Secundària i la incorporació d'educadors socials als departaments d'orientació dels centres ha ajudat a tractar qüestions com l'absentisme, l'assetjament o les problemàtiques d'alumnes amb factors de risc social", ha explicat.

Un total de deu centres comptaren amb aquesta figura (un per centre) el curs 2017-2018, mentre que aquest curs han estat un total de 18 els triats per la Conselleria. "La selecció es fa en funció de determinats factors, com l'absentisme, la conflictivitat i el nombre de repetidors", ha comentat Sempere, qui també ha destacat que el primer any es va arribar a més de 3.000 alumnes.