El Pla de segregació lingüística s'aplicarà a tot Primària

PalmaEl Pla pilot de segregació lingüística s'aplicarà el curs que ve a tot Primària, de primer fins a sisè. El passat 9 d'abril l'ARA Balears va recollir que a la Mesa de Directors de la Conselleria d'Educació la directora general de Planificació, Catalina Ginard, havia explicat que el pla s'implantaria el curs que ve a tot Primària. Cal recordar, però, que es va preguntar a Educació si efectivament era així, donat les informacions contradictòries aportades fins al moment. Inicialment, la Conselleria ho va confirmar i a continuació ho va desmentir: "S'aplicarà - el pla- de quart a sisè de Primària", es va dir i atribuir les paraules de Ginart a un possible malentès.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, per la seva banda, ha assegurat que des del primer moment en que es va anunciar el pla ell havia explicat que s'implantaria a tota l'etapa. De fet, consultat el diari de sessions de la compareixença del conseller al Parlament per presentar el pla, Vera si que va dir en una resposta a diputats que s'aplicaria a tota Primària. Ara bé, la nota de premsa lliurada als mitjans aquell dia, i de la que aquests se'n varen fer ressò, no deia el mateix: "Al segon i tercer cicle d’Educació Primària (de 4t a 6è ), els centres oferiran la possibilitat de fer les matèries de Matemàtiques i Coneixement del Medi en català o castellà", diu el text. En els darrers dos mesos diversos mitjans han publicat les informacions relatives al pla fent referència sempre al segon i tercer cicle de Primària com a cursos objectes del pla, com s'havia comunicat des de la Conselleria. Devant aquesta situació, Vera s'ha vist obligat a demanar disculpes pels problemes de comunicació de la Conselleria. "Ha estat un malentès i un error intern. Deman disculpes", ha dit

Els centres podran demanar adherir-se al Pla pilot de segregació lingüística a partir d’aquest dilluns. Així s’ha aprovat al Consell de Govern. La resolució definitiva del pla es publicarà aquest dissabte al BOIB, i a partir de dilluns 22 d'abril les escoles de Primària tindran 30 dies naturals per demanar-hi l’adhesió.

Avaluació al principi i al final

Les escoles de Primària que hi participin hauran d’oferir als alumnes la possibilitat de fer Coneixement del Medi i Matemàtiques en català o castellà. En el cas de Secundària, les famílies podran triar la llengua vehicular de matemàtiques i de geografia i història i, després, d'una assignatura d’àmbit científic i tecnològic: Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia. Educació ha reiterat que es garantirà que un mínim del 50% del total d’hores de classe es faci en català i es compleixi el Decret de mínims de 1997. El pla durarà tres cursos.

Tal com ja s'havia dit, just abans de començar a aplicar-lo, la Conselleria estudiarà el nivell lingüístic de l'alumnat participant. L'IAQSE farà una avaluació als alumnes de quart de Primària. Al cap de tres anys, quan estiguin a sisè, es tornarà a examinar els mateixos joves per comprovar com ha variat la seva competència tant en castellà com en català. Se'ls avaluarà a les assignatures de català, castellà i matemàtiques. Amb els alumnes de Secundària se seguirà la mateixa metodologia i durant el curs 2025-2026 s'avaluarà els estudiants de 2n d'ESO, i al cap de dos cursos, es farà el mateix quan facin quart. Vera també ha informat que els centres decidiran, o no, adherir-s'hi, i després serà Inspecció Educativa qui els proposi a la Comissió d'Admissió, integrada per alts càrrecs i personal treballador de la Conselleria.

Els centres hauran de complir tres condicions. En primer lloc, tenir les instal·lacions idònies (és a dir, amb espais suficients) per poder segregar els alumnes segons la llengua en què estudiïn. També caldrà que adeqüin les mesures organitzatives i metodològiques al pla. Ara bé, el requisit més important és que hauran de garantir que el mínim d’alumnes participants sigui del 20% dels matriculats als diferents cursos i etapes. Si es tracta d’un grup reduït, bastaran cinc alumnes. 

Equip directiu, claustre i consell escolar

Complir els requisits serà necessari, però abans caldrà superar altres esglaons. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assegurat que als centres públics són els equips directius els que tenen la potestat per decidir si duen, o no, a claustre la possibilitat d’implantar el pla. Així, l’equip directiu, si vol, ho proposarà al claustre, que hi haurà de donar el vistiplau. I després es votarà al consell escolar del centre, que l’hauria d’aprovar per majoria de dos terços. En aquest context, podria ser que alguns centres no hi vulguin participar, però part de les famílies ho exigeixin. Aquest fet pot desembocar en tensió i divisió entre el claustre i els pares, o fins i tot entre els docents. Vera, però, ha dit que participar en el pla és un dret que tenen els centres, no les famílies. En el cas de l’escola concertada, el procediment d’adhesió serà més senzill: la titularitat informarà de la voluntat d’aplicar-lo el claustre i el consell escolar, però no es votarà.

La majoria d’escoles i instituts de les Balears no tenen espai per segregar grups. La construcció de centres educatius no s’ha incrementat al mateix ritme que l’alumnat. Això s’ha traduït en ràtios elevades o en la conversió d’aules especials (laboratori o biblioteca, per exemple) en ordinàries. I sobretot en centres com l’IES Sineu, dissenyat per a 600 alumnes, però que en té matriculats prop de 1.100. En temps de pandèmia, per garantir les mesures sanitàries, els centres varen habilitar espais de docència a passadissos, gimnasos o laboratoris perquè no tenien aules suficients per separar els grups. Si depèn del requisit d’espai, són pocs els centres que podran aplicar el pla pilot.