Les escoles es pronuncien: l'aplicació de la lliure elecció de llengua "és inviable"

PalmaEls centres educatius i els sindicats han fixat posicions respecte de la proposta del PP d'aplicar la lliure elecció de llengua a partir del curs vinent fins a segon curs de Primària (primer ensenyament), per satisfer les exigències de Vox. La iniciativa popular topa amb el rebuig d'una part de la comunitat educativa, que denuncia les dificultats per implantar la mesura.

"No és viable si darrere no hi ha una inversió econòmica important", opina Lluís Segura, de l'STEI, que qualifica la mesura de "nou atac frontal cap a la llengua catalana, amb l'objectiu que sigui, aviat, un idioma mort". Ell mateix posa en relleu un dels problemes que es podrien donar a les escoles. Ni la Llei de normalització lingüística ni el Decret de mínims "permeten segregar els alumnes per raó de llengua", explica Segura. D'aquesta manera, afegeix, "l'únic recurs que queda és ficar dos professors dins cada aula, una mesura que, pedagògicament, no té agafada", diu.

Precisament, la directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas, confirma la tesi de Segura. "No queda més remei que enviar més docents, perquè un mateix professor no pot ser referent lingüístic de català i castellà", assenyala. Així mateix, Mas considera que es tracta d'una mesura "totalment ideològica i partidista, que demostra un desconeixement absolut de la realitat de les escoles públiques. Ara per ara, tenim un percentatge mínim d'alumnes que parlen el català, i això fa que surtin de Primària amb un nivell absolutament desigual dels dos idiomes oficials".

Docents amb nivell "nefast" de català

Mas també lamenta que la lliure elecció s'aprovi sense cap estudi previ de la realitat sociolingüística dels centres educatius. "No tenen ni idea de quina és la llengua que empren els monitors de les activitats extraescolars, ni l'idioma en què fan les activitats alguns ajuntaments", remarca. I també posa el focus en els nous docents. "La UIB ja té problemes greus per aconseguir que els futurs mestres tinguin el nivell adequat de català. N'hi ha que són un model lingüístic nefast per als alumnes, amb un vocabulari carregat de barbarismes i incorreccions", lamenta. Tot plegat, fan de la lliure elecció de llengua "una proposta molt inviable, sense cap rigor tècnic ni científic". "Al final, els alumnes que triïn català arribaran a tercer de Primària coneixent les dues llengües oficials, i els que triïn castellà, només sabran aquest idioma", opina.

En una línia semblant, el director del CEIP Es Puig de Lloseta, Miquel Bujosa, qualifica d'“aberració tornar a emprar la llengua com a arma política. Al meu poble, diria que més del 50% de la població és castellanoparlant, i no tenim cap problema lingüístic. Amb la lliure elecció és segur que en tindrem”, lamenta. Ell mateix posa un exemple de com impactarà la mesura en el funcionament del seu centre. Es Puig te més de 60 alumnes de primer en tres cursos. “Si 31 trien castellà i 30, català, per llei, hauré de fer quatre grups, per complir amb les ràtios màximes, que són de 25 alumnes”, assenyala. I es pregunta: “M’enviaran nous docents? Em construiran més aules?”.

Per la seva banda, Ignasi Palmer, d'Unió Obrera Balear (UOB), assegura que la "crispació als centres educatius està assegurada". El sindicat, assenyala, "no vol fer una valoració tècnica de si es podrà implantar correctament o no. No creim que sigui factible, però ens sembla simplement inacceptable que es plantegi aquesta política, perquè hi ha la Llei de normalització lingüística i la Llei educativa de les Illes Balears que fixen el català com a llengua vehicular". Tant la UOB com l'STEI coincideixen a presumir "males intencions i omissió dels deures del Govern" en l'aprovació i aplicació de la lliure elecció de llengua. "L'objectiu de Vox és substituir el català pel castellà, a poc a poc, i el PP li ha comprat l'argumentari", creu Segura. "El que ha de fer el Govern és fer feina per potenciar l'ús social i educatiu de la llengua pròpia, que està en una situació d'emergència", afegeix Palmer.