Escoles que fan segregació no saben quants alumnes s'han sumat al Pla ni com l'aplicaran (diuen)
La Conselleria d'Educació les desmenteix i assegura que els 11 centres han aportat les seves dades i són 2.322 els estudiants que hi participen
PalmaEl curs 2024-2025 ha començat i, amb ell, el Pla de segregació lingüística ha arribat als 11 centres concertats que ho varen demanar. La Conselleria d'Educació va assegurar, durant la roda de premsa d'inici de curs, que hi formaran part 2.322 alumnes, una xifra ben exacta extreta a partir de les dades aportades per les escoles participants. Ara bé, l'ARA Balears ha contactat amb tots els centres del Pla, però només n'ha obtingut resposta de dos. La directora pedagògica del CC Nuestra Señora de la Consolación d'Eivissa, Míriam Roig, assegura que el centre encara no sap quants alumnes entraran al Pla. "Vàrem passar els formularis a principi de curs i encara no sabem ni quants són ni com ens organitzarem", assegura.
Per la seva banda, una professora de Monti-Sion, a Palma, que prefereix no identificar-se, també diu que el centre no sap encara com organitzarà la segregació dels alumnes. L'ARA Balears ha intentat obtenir la informació de la direcció del centre, però no ha aconseguit resposta. Educació, però, desmenteix els dos testimonis: "La informació que hem facilitat ens l'han donada els 11 centres i els recursos s'han previst en funció dels alumnes".
Un milió d'euros, dels 20 previstos
La Conselleria d'Educació destinarà aquest curs 2024-2025 poc més d'un milió d'euros al Pla pilot de segregació lingüística, de la partida inicialment prevista de 20 milions d'euros. En concret, s'assignarà als 11 centres adherits al Pla una dotació addicional de sis hores de docència extra per a cada grup d'alumnes, amb un cost d'1,03 milions d'euros.
La directora del Nuestra Señora de la Consolación assegura que la llengua predominant entre l'alumnat del centre és el castellà. "En tenim de nascuts aquí, de peninsulars, estrangers...", explica. Per altra banda, assegura que "de tota la vida" el centre ha fet un 50% de les hores en català i un 50% en castellà. És a dir, ha complit, al límit, el Decret de mínims. Però ara aquest centre s'ha adherit al Pla i ha rebut recursos addicionals per fer el que ja feia abans. La directora creu que entrar al Pla "servirà per millorar el nivell de la llengua pròpia entre els nouvinguts, perquè el centre disposarà de més recursos".
Un nou curs amb rècord d'alumnes i professors
El curs escolar ha començat aquest dimecres i 161.088 alumnes (1.183 més), 14.005 professors de la pública i 4.579 de la concertada han tornat a les aules. Dues de les grans novetats d'enguany són la prohibició dels mòbils dins els centres educatius, a més de la introducció de l'elecció de llengua al primer ensenyament. El 83% de les famílies de les Balears ha triat el català.
L'any acadèmic també ha donat el sus amb un nombre rècord de docents i també s'ha augmentat la xifra d'orientadors educatius de la pública, fins a 435 (71 més). Enguany, els auxiliars terapèutics (AT) dels centres públics ascendiran a 382 (61 més) i hi haurà 30 persones més als equips d'Atenció Primerenca. Els centres concertats també tindran un increment de la dotació i disposaran de 38 AT més, sumaran 20 orientadors i incorporaran 36 psicòlegs per atendre els alumnes de Secundària. Els concertats que tinguin menys de 100 alumnes en aquesta etapa tindran psicòleg un dia a la setmana; entre 100 i 450 en tindran dos dies i els que en tinguin més de 450 disposaran dels psicòlegs tres dies a la setmana.
Com va avançar l'ARA Balears, el curs escolar ha començat amb 154 aules modulars, les mateixes amb què ho va fer el curs passat, segons va explicar la Conselleria d'Educació. D'aquestes, 128 seran a Mallorca (dues menys); 3, a Menorca (una menys); 14, a Eivissa (tres més); i 9, a Formentera, que es manté igual. A Menorca es retira una classe de l'IES Biel Martí, i a Eivissa se'n posa una a l'IES Quartó de Portmany, una a l'IES Algarb i una a l'IES Sa Colomina, per atendre l'increment de la població acadèmica.