Escoles unitàries: quan l’èxit se n’endú l’essència

PalmaS’estimen més que les coneguin amb el nom de petites que no amb el d’unitàries. I aquella denominació que volen fer desaparèixer és la d’escoles incompletes. Així era com antigament la Conselleria d’Educació designava els centres d’Educació Infantil i Primària de pobles petits i que agrupen en un mateix espai estudiants de diferents cursos.

Tot i que la majoria d’aquestes escoles s’ubiquen en nuclis que no arriben al milenar d’habitants, també n’hi ha en pobles grans. El CEIP Ses Marjades és a Sóller, i també són unitàries les escoles palmesanes de la Casa Blanca, l’Aranjassa i el Secar de la Real. El curs 2022/23 són 27 els centres d’aquestes característiques arreu de les Balears. Fa 6 anys eren 32, però l’augment demogràfic ha fet que el nombre minvàs. Tot i així, el curs actual acullen 1.800 alumnes. Aquest xifra representa poc més de l’1 per cent de tota la població en edat escolar de l’Arxipèlag.

Segons els responsables dels centres consultats, l’èxit de les escoles petites és alhora la causa que desapareguin, ja que l’augment del nombre d’alumnes implica la transformació d’un CEIP unitari en un centre d’una línia per curs. Un nombre creixent de famílies, atretes per projectes educatius innovadors, trien escolaritzar-hi els fills i això comporta que s’acabin transformant.

El cas de Búger

“En molt pocs anys, l’escola de Búger ha passat de tenir una trentena d’alumnes a tenir els 54 d’aquest curs. Fins i tot, un any vàrem fregar els seixanta”, explica Carla Ayuso Llull, directora del CEIP Els Molins d’aquest poble. “Durant una temporada, hi havia famílies d’Inca, de Campanet i de sa Pobla que triaven escolaritzar els seus fills a Búger, perquè a Els Molins es trobaven amb un centre petit i amb projectes educatius diferenciats, que no existien als seus pobles”, comenta la responsable d’aquesta escola, que disposa de quatre unitats. Això vol dir que alumnes de diversos cursos comparteixen espai en quatre aules diferents.

Segons la directora, la tendència actual contrasta amb la de temps enrere. “Fa devers 15 anys, era molt habitual que famílies bugerrones duguessin els fills a escoles concertades d’Inca. Ara, això ja no succeeix. De fet, l’any passat va ser el primer curs en què el 100 per cent d’al·lots en edat escolar residents a Búger varen venir a Els Molins. Enguany és per l’estil. Just n’hi ha dos que no hi venen, i és per una qüestió circumstancial. Són famílies que tenen els padrins poblers i, per conciliació familiar, els va més bé dur-los a centres de sa Pobla”, manifesta la directora.

La manca d’activitat econòmica ha causat que nuclis com Búger hagin esdevingut pobles dormitori. La majoria de persones en edat laboral fan feina a fora: a Inca, sa Pobla, Palma o al Port d’Alcúdia. “Si volem retenir l’alumnat del poble, hem de donar serveis a les famílies. Per això, són molt importants l’escola matinera i el menjador”, diu Carla Ayuso.

“Estam pendents de començar a tenir servei de menjador gràcies al càtering del Consell de Formentera. Això és molt important, perquè d’aquesta qüestió depèn que determinades famílies duguin o no els fills al nostre centre”. Qui ho explica és Neus Marí Riera, directora de l’única escola petita de l’illa.

“La nostra àrea d’influència és el Pilar de la Mola i es Caló de Sant Agustí, però així mateix enguany tenim nins de tres famílies residents a Sant Francesc Xavier. Venen per l’atenció personalitzada que oferim. A més, ja fa anys que vàrem deixar el llibre de text de banda. Hi ha famílies que en són molt partidàries i d’altres que no ho són tant, per ventura perquè el món educatiu els queda enfora”, explica Marí.

“Tenim la voluntat que la nostra escola continuï sent petita. I els límits són les mateixes instal·lacions del centre. De fet, tenim un grup que ha de fer classe en un barracó. Dels 52 alumnes, just n’hi ha dos que tenen els dos progenitors formenterers. Formentera ha crescut molt en població estrangera europea i també de l’Amèrica Llatina, i això també és present a l’aula. Algunes famílies estrangeres, quan es fa el pas d’Infantil a Primària, volen dur els fills a centres on hi ha més presència d’anglès. Cada dia 25 nins formenterers pugen a la barca per anar a centres privats d’Eivissa”, afegeix la directora del CEIP El Pilar.

La Conselleria reconeix que les escoles petites estan en un procés de canvi. El CEIP Migjorn, al poble de Cas Concos (Felanitx), el proper curs deixarà de ser unitari per passar a tenir un línia per cada curs. “El cas de Cas Concos és semblant al de Costitx i s’Arracó, pobles on el nombre d’habitants creix i, en conseqüència, la Conselleria ha de donar resposta a una població escolar en augment”, assegura el director general de Planificació i Centres, Antoni Morante.

Escoles cap al futur

“Hi ha altres nuclis en què la població no experimentarà tants de canvis i, per tant, les escoles petites perviuran. Ara bé, la Conselleria també fa una aposta decidida per aquests centres. És el cas del CEIP Ses Marjades, que es troba en un edifici reformat fa pocs anys dins el nucli urbà de Sóller. En el seu moment, es va tancar l’edifici obsolet de l’entorn rural. Aleshores hauria estat més econòmic i més fàcil crear una altra línia en un dels centres existents al poble, però la Conselleria disposava d’un edifici al nucli urbà i ens decantàrem per reformar-lo. Les famílies que sol·liciten plaça a Ses Marjades ho fan d’una manera molt convençuda. Hem de garantir llibertat d’elecció de centre i a Sóller hi ha més d’una opció ”, diu Morante.