Les escoletes privades acusen Educació d'anunciar una gratuïtat que "no és real"

PalmaLes escoletes privades carreguen contra la gestió de la Conselleria d'Educació en la gratuïtat en l'educació infantil 2-3 als centres públics i de la xarxa complementària. Les patronals consideren que la mesura no comporta una gratuïtat "real" i que s'ha tirat endavant de manera "precipitada". "Que quedi clar que estam a favor de la gratuïtat, però ha de ser de veritat", defensa la presidenta dels Centres d'Educació Infantil (CEI) d'Eivissa, Paz Izquierdo.

En aquest sentit, afirma que "la decepció és que la gratuïtat anunciada és entre cometes perquè només cobreix quatre hores i les nostres jornades són de mínim cinc hores". "Els altres trams i el menjador aniran a càrrec de les famílies, perquè nosaltres com a empreses petites no podem assumir-ho", continua. A més, assegura que les famílies hauran de pagar tota la quota sencera per endavant i que se'ls retornarà quan els centres rebin l'aportació de la Conselleria.

A més, les escoletes privades eivissenques denuncien que, pocs dies abans de començar el curs, encara no tenen el conveni que han de firmar per accedir a la mesura i adverteixen que "no signarem cap obligació que no puguem complir", avança Izquierdo. Així mateix, opina que la Conselleria ha tirat endavant el canvi "una mica d'amagat" i que en les dues reunions que varen mantenir no els varen acceptar les condicions. En general, demanen que els augmenti la dotació que reben com a centres de la xarxa, "no igual, però assimilant-se més a la pública". També reclamen que es mantingui la quota que reben de sosteniment dels centres.

Les escoletes que formen part de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (Pimem) argumenten en el mateix sentit. "No és gratuïtat, és una ajuda econòmica per a les famílies amb infants de 2-3 anys que van a la pública o a les escoletes de la xarxa complementària. És una rebaixa de la quota", opina la presidenta de les escoletes privades dins Pimem, Francisca Picornell. Creu que l'anunci ha estat "precipitat" i que "s'ha confós la gent, han donat un missatge fals a les famílies".

Com Izquierdo, assegura que la gran majoria dels infants van més de quatre hores a l'escoleta i afegeix que no s'hi inclouen els mesos d'estiu, que és quan donen servei sobretot a les persones que treballen en el sector turístic. Així mateix, considera que es genera una discriminació cap als infants que no tenen plaça a la pública o a la complementària.

Cal recordar que Escola Catòlica va acusar la setmana passada la Conselleria d'Educació d'"obscurantisme i improvisació". En un comunicat, denunciaven que han estat "completament exclosos" de la negociació de la mesura "adoptada sense cap diàleg amb el sector". A més, consideren que el decret llei "incompleix obertament la Llei i el Reglament del Consell Escolar", perquè no s'ha emès l'informe preceptiu, "cosa que podria determinar-ne la nul·litat de ple dret".

Per part seva, la Conselleria d'Educació recorda que es varen fer reunions per informar de les condicions dels convenis i avisa que les escoletes que decideixin no signar-los sortiran de la xarxa complementària. Així mateix, assenyalen que les condicions en què quedarà la franja educativa 2-3 s'assimila a la Primària, on tampoc es cobreixen les despeses d'escola matinera, extraescolars i menjador.

Reunió amb la FELIB

El 30 d'agost les patronals d'escoletes privades es reuniran amb representants de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) per abordar la qüestió. La secretària general de la Federació, Neus Serra, apunta que "les ajudes són bones, però potser les privades no ho poden d'assumir i ho han d'avançar". A més, alerta que "si les empreses fan fallida, els ajuntaments haurem d'assumir més demanda".

En principi, els ajuntaments illencs havien arribat a un acord amb la Conselleria per garantir que la mesura entràs en vigor aquest setembre. El neguit principal dels municipis era que la inversió anunciada en un primer moment (36.000 euros) no cobria la quota que els ajuntaments cobren a les famílies per poder sostenir les escoletes. Amb l'augment fins als 45.000 euros, "les places ja queden cobertes", afirmava Serra a l'ARA Balears després de la reunió entre el Govern i la FELIB, a principi d'agost.

Així i tot, hi ha batlies que encara hi mostren reticències, sobretot aquelles en mans del Partit Popular. El president del Comitè, Llorenç Perelló, va criticar el Govern per "la improvisació i la manca de planificació" i va avançar que demanaria una reunió urgent amb la FELIB per analitzar tota la documentació.