Sílvia Aldavert: "Fer escoltar el batec empeny a un avortament clandestí, les dones no canviaran d'opinió"

BarcelonaL'Observatori l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius fa temps que avisa de l'ofensiva de grups fonamentalistes que ataquen entitats i defensors dels drets de les dones i que, a nivell mundial, aboquen recursos per imposar la seva agenda en contra de l'avortament i fins i tot el divorci. Respecte del nou protocol de Castella i Lleó, que preveu fer escoltar a les dones el batec fetal i mostrar-los ecografies 4D, la directora de l'entitat, Sílvia Aldavert, adverteix que només generarà un trauma afegit, perquè les dones que volen fer el pas ja tenen la decisió presa.

La sorprèn la decisió del govern de Castella i Lleó? 

— En absolut, perquè això mateix ho han fet als Estats Units, Hongria i Polònia. Són campanyes orquestrades a nivell internacional, amb propostes calcades a tot arreu. No s'amaguen de res. La qüestió ara és quina és la contundència del govern, quines sancions hi haurà per l'incompliment d'una llei orgànica. Perquè si és necessari, potser que apliquin un 155, igual que ja s'ha fet anteriorment per incompliments de lleis.

¿Hi ha alguna base mèdica per encabir la decisió de fer escoltar el batec?

— No té ni una base científica ni recomanació sanitària. Ni l'OMS ni la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, que no és precisament progressista, no recomanen fer escoltar el batec, ni tan sols a les dones que volen tirar endavant l'embaràs, perquè abans de les sis setmanes el soroll del batec pot ser fictici i en realitat es poden estar sentint altres sons de l'úter. Es creu que la mesura pot generar expectatives que després no existeixen.

¿I pel que fa a fer ecografies 4-D? ¿Se'n fan habitualment durant un embaràs?

— Aquestes ecografies no s'ofereixen a cap dona en el sistema públic perquè no són imprescindibles i no aporten informació extra. Si tant els importa, per què no les fan servir per detectar les malformacions en embarassos de més de 22 setmanes perquè la dona decideixi si vol continuar-lo o avortar? A més, no tenen sentit científicament perquè normalment es fan a partir de les 14 setmanes. 

¿Com creu que pot afectar en la salut mental d'una dona a qui li facin passar per tot això?

— Cada vegada més estudis científics constaten que l'acompanyament i l'atenció respectuosa, segura i confidencial en la decisió a l'avortament tenen com a resultat que no hi hagi un impacte psicològic important, perquè si es fa bé es normalitza el procés amb la decisió presa. Tots els impactes en l'àmbit psicològic tenen a veure amb els obstacles que es troben, des de professionals objectors fins a obstacles econòmics, la impossibilitat de triar el mètode que vols utilitzar... Tot això sí que té conseqüències.

¿El protocol pot fer canviar d'opinió una dona que ja ha reflexionat i vol avortar?

— No canviarà d'opinió. Claríssimament, no. Però se la sotmet a una tortura innecessària i l'haurem d'acompanyar a mecanismes i espais internacionals perquè determinin si es pot considerar que hi ha hagut tortura.

¿Passarà com a Texas, que les dones marxen a altres estats?

— Ara les dones de Castella i Lleó ja són de les que més obstacles es troben per accedir a l'avortament, perquè hi ha poques clíniques acreditades per fer interrupcions i la majoria de províncies no tenen centres on avortar. Des de fa 40 anys les dones d'aquesta comunitat van a Madrid. Al final, una mesura com aquesta crea desigualtats i posa en risc la vida de les dones més vulnerables i amb menys recursos. Les que s'ho puguin pagar acabaran a la sanitat privada, o desplaçant-se, però també hi ha el risc que recorrin a la via clandestina perquè aconseguir un fàrmac a internet és facilíssim. De fet, l'OMS alerta d'aquests riscos i recomana un bon accés a l'avortament.

Qui són aquests grups fonamentalistes que assenyala l'Observatori com un risc a la democràcia?

— El gran finançador de tots els moviments és la UE, però reben diners d'empreses, de l'Església... I una de les organitzacions més grans en l'àmbit europeu és One for Us, liderat per [l'exministre de l'Interior i exeurodiputat del PP] Jaime Mayor Oreja. Tenen un objectiu molt clar i, per exemple, munten el congrés de les famílies, al qual assisteixen la majoria dels caps d'estat. Tenen braços jurídics, polítics i de carrer, com per exemple Hazte Oír. Fan campanyes per tot el món, amb molts diners i recursos. Tenen clar que després d'haver-se imposat als Estats Units, poden amb tot.

Tot això passa amb un debat sobre la nova llei de l'avortament i a quatre mesos d'unes eleccions.

— És així, que tothom s'ho prengui seriosament, perquè si després de les eleccions es multipliquen els governs com Castella i Lleó, què passarà? Però el perill no és només a escala de governs i partits concrets sinó en l'àmbit de tribunals. Als Estats Units van imposar l'agenda a través del Tribunal Suprem, i a Polònia a través del Constitucional. Ara s'ha de saber en l'àmbit de tribunals quin és el seu posicionament. Encara estem pendent del recurs del PP al Constitucional de l'actual llei de l'avortament, i si alguns dels casos es traslladen a la justícia els tribunals acabaran fixant jurisprudència. Per això cal parar atenció en l'estratègia de la campanya política, però sobretot en les campanyes jurídiques, a les quals dediquen molts recursos.

Una altra cosa que no canvia és que el cos de la dona serveix per a la batalla política.

— És el camp de batalla, res de nou. Aquests grups tenen poder, recursos, institucions polítiques i econòmiques. Els governs que se suposen que són d’esquerra i a favor dels drets humans haurien de ser més contundents. No s’ho han cregut prou. Està passant aquí, van guanyant terreny i l’extrema dreta està tenint una força indiscutible. L’extrema dreta sap molt bé que la diana dels drets sexuals i reproductius treu molt rèdit per al seu objectiu de retornar a la societat tradicional que consideren que és de l’ordre natural. Fins i tot en alguns països han aconseguit acabar amb les lleis del divorci. No són quatre friquis.