L’escorça de la gent

Uns 3.000 voluntaris graven l’anunci de La Marató dedicada enguany a les malalties minoritàries

L’escorça de la gent
David Guzman
27/10/2019
4 min

Com la primera claror amb el seu nom, l’Alba ha arribat molt d’hora. No són encara les 7 però amb el canvi horari s’amplifica la llum i de vegades també el son. Enmig de l’avinguda Maria Cristina, gravarà tota sola (de moment) una de les escenes de l’anunci de La Marató 2019, consagrada a les malalties minoritàries. L’Alba, de 18 anys, és la protagonista del rodatge i té un nevus melanocític congènit gegant que li van diagnosticar a Sant Joan de Déu l’endemà de néixer. “La gent desconeix aquestes malalties. Tant a nivell mèdic com social cal més coneixement. Ja tenim prou pressió”. Avui la mirada lluminosa de l’Alba i la seva pell pigmentada seran l’encarnació de les 400.000 persones afectades per una malaltia minoritària a Catalunya (3 milions a Espanya, 30 a tot Europa).

“Moltes malalties no són evidents des de fora. Necessitàvem que en el cas de la protagonista ho fos per visibilitzar millor el missatge”, explica Camil Roca, director creatiu executiu d’Ogilvy Barcelona, des d’on han ideat l’anunci. Fa 21 anys que està al darrere de l’espot de La Marató i aquest és, de llarg, el més complex que ha fet mai. Avui lidera un equip de més de 100 persones “treballant gratis, tots estan implicats en la causa”.

Aquesta és la primera vegada que tothom pot participar lliurament a l’anunci, convocatòria massiva i oberta. El concepte visual que es persegueix és diàfan, com “una gran majoria dona suport a les minories afectades”, diu Roca. “A La Marató es tracta de recollir vivències i aquest any hem volgut evidenciar la solitud que sent una persona afectada per una malaltia minoritària i contraposar-ho amb el suport d’una multitud”.

La previsió era de gairebé 13.000 participants, però malgrat el bon temps és evident que avui Maria Cristina no s’omplirà. La Valentina, de la productora Oxígeno, ho atribueix al context de les últimes setmanes: “Les mobilitzacions han generat baixes i molta gent té por de la mobilitat, de no saber si trobaran carreteres tallades”. Abans de les 11 irromp Catxo, el realitzador, per anunciar un canvi de rumb: “No arribarem a cobrir l’avinguda, calculo que al final serem uns 2.000 o 3.000, hem d’activar el pla B i ho jugarem a favor”. Ho diu amb tanta vitalitat que és evident que el pla B era el bo. En què consisteix? “Ja ho teníem pensat -explica Roca-: una manera de visibilitzar la minoria és que també mostrem que encara hi falta molta gent. Pot ser un bon reclam per animar tothom a participar a La Marató”.

L’objectiu, per tant, es manté intacte. Reproduir una imatge colossal, un gest ecumènic, l’alteritat feta foto: una abraçada gegant, una pinya immensa. I qui més en sap de pinyes a Catalunya és el món casteller. Avui hi ha convocades 14 colles. Els de la Colla Tirallongues de Manresa, per exemple, practiquen en un lateral.

Un exercici de coordinació

La funció dels més de 300 castellers participants serà col·locar-se al centre en forma de creu, donar solidesa al conjunt. L’anunci requereix la coordinació de diferents grups que acabaran confluint al centre, envoltant l’Alba. Entre assajos i proves, un dels organitzadors detalla via micròfon quin tipus d’acció es demana: “No fem només el gest mecànic de posar les mans, és més una abraçada, heu de tocar l’altre. Una mica d’amor”.

Un grup baixarà des de Rius i Taulet, un altre grup s’espera ordenadament al metro Espanya per pujar des de les Torres Venecianes, que avui són visitables gràcies al 48h Open House Barcelona. Al bell mig de Maria Cristina, comença la gravació al sector de la pinya. Els coordinadors reubiquen a tothom perquè no hi hagi espais buits. Es necessita una imatge aèria d’absoluta compacitat. Cal que la coberta externa d’aquesta pinya sigui una escorça robusta, l’escorça de la gent que protegeix la minoria.

Hi ha una onada d’entusiasme cada cop que s’aproxima la càmera zenital, una mena de spidercam com les que es fan servir al futbol. Quan sona acció!, tothom posa les mans a l’esquena de qui té al davant. Abraçar a 21 graus a finals d’octubre no entrava en les previsions tèrmiques de ningú, però l’ànima col·lectiva és infatigable. “Calma, que en tenim per a estona!”, crida algú. Una senyora li contesta: “Això no és problema, ja en sabem, de gastar paciència...” Aplaudiments motivacionals. Des de l’altaveu reclamen el centre: “Alba, si ho has entès, aixeca la mà!” Els que l’envolten l’aixequen per coronar el cel en un revival d’eufòria castellera.

Als 13 anys, l’Alba va haver d’anar al psicòleg. “La gent pot ser cruel”, explica. Ara, però, “gràcies a les xarxes, models com Winnie Harlow (també afectada d’una malaltia de la pell) han ajudat a visibilitzar-ho”. En aquests moments l’Alba, l’enxaneta Alba, té 43.000 seguidors a Instagram (@albaparejo_), un lema (“ Just because you are different doesn’t mean you can’t make a difference ”, és a dir, només perquè ets diferent no vol dir que no puguis marcar la diferència) i un somriure abracadabrant. I des d’avui és la imatge que aglutina la necessitat de donar suport a totes les persones afectades de malalties minoritàries. Molt aviat, en forma d’anunci a la pantalla. I el 15 de desembre, a La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.

stats