El futur dels espais agraris
el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’espais agraris
Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’espais agraris, una llei que és resultat d’un ampli consens polític i social. De fet, cap dels grups presents a la cambra catalana hi ha votat en contra, sols el PP s’ha abstingut. Es tracta d’un instrument jurídic que representa: establir un model de planificació territorial agrària basat en el Pla Territorial Agrari de Catalunya; garantir que aquesta planificació és coherent amb el planejament urbanístic i la protecció mediambiental i amb l’anàlisi d’afeccions agràries, de caràcter vinculant; l’establiment d’un sistema d’informació d’espais agraris; la regulació de les infraestructures d’interès general i agràries en els espais agraris; el foment de l’activitat agrària periurbana i la recuperació dels espais agraris amb la gestió de parcel·les agrícoles en desús.
Una proposta treballada
S’haurà de seguir com donen resposta als problemes plantejats
Per arribar a l’aprovació d’aquesta llei hi ha una tasca d’anys (la “futura llei d’espais agraris de Catalunya” es va publicar el 2008) impulsada per entitats com la Fundació Agroterritori i la Fundació del Món Rural, en la qual han participat formacions polítiques, agents socials i organitzacions professionals agràries. L’amplitud del consens i el rigor de les propostes fa pensar que s’haurà de seguir amb interès com la societat i les institucions catalanes donen resposta als problemes plantejats pel retrocés i l’abandonament de les activitats agràries. Per remarcar: treball rigorós amb implicació de tots els agents socials; implicació efectiva del món acadèmic; consens polític i social i inserció de les propostes en un conjunt articulat que representa el reconeixement del valor de la continuïtat de la producció agrària.
Abandó de les terres agràries
L’abast de la desfeta territorial a les Balears és pitjor que a Catalunya
L’anàlisi que sosté la Llei d’Espais Agraris parteix del fet que a Catalunya s’han perdut unes 100.000 hectàrees de conreu entre el 2001 i el 2013, com a resultat de l’expansió urbana i el creixement de l’activitat immobiliària. Es calcula que hi ha unes altres 45.000 hectàrees de conreus abandonats. Traspassar això a les Illes Balears no és fàcil, atesa la nostra precarietat estadística, però és presumible que l’abast de la desfeta territorial no tan sols sigui comparable, sinó que la superi amb escreix. Sense dubte, la superfície de conreus perduda o caiguda en desús agrícola a les Balears, en els darrers trenta anys, supera les 100.000 hectàrees, prop del 50% de la superfície preexistent. D’això no se’n pot deduir que la situació catalana sigui bona, tan sols que la situació balear és pitjor.
Sobirania alimentària
Fa falta una major consciència col·lectiva de la situació
Per fer front a la desfeta dels espais agraris fa falta una major consciència col·lectiva de la situació i de quins seran els seus efectes sobre la qualitat de vida dels habitants de les Balears. El Parlament de Catalunya, amb aquesta llei, reconeix que “la multifuncionalitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària venen donades per la capacitat d’assegurar satisfactòriament el vincle entre la producció, la qualitat i la seguretat alimentària, l’equilibri territorial i la preservació del món rural i els seus habitants, el manteniment del paisatge i el respecte per les condicions ambientals i la conservació de la biodiversitat, així com la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic”. Conceptes amplis i propis d’un preàmbul legislatiu, però que defineixen bé allò que hi ha en joc.
Mesures davant la sequera
El Govern posa en marxa la campanya de compra d’alimentació animal
La Conselleria, a través de Semilla, ha posat en marxa la campanya de compra d’alimentació animal (alfals sec deshidratat, amb bales i granulat) per al seu subministrament als ramaders en extensiu, motivada pels efectes de la sequera sobre el camp balear i, sobretot, sobre la disponibilitat d’aliments per al bestiar a causa de les minves a les pastures, els farratges i els conreus herbacis. La campanya de subministrament va dirigida als professionals i als ramaders que tenen un mínim d’animals a la seva explotació (deu unitats de bestiar major) amb l’objectiu de pal·liar els majors costos que representa haver de dur el menjar des de fora de les Illes. El termini per a la presentació de sol·licituds acaba dia 7 de juny.