Els espais naturals protegits es dupliquen en 8 anys

PalmaLa superfície d’espais naturals protegits s’ha duplicat els darrers vuit anys a les Balears, amb la incorporació de més de 107.000 hectàrees. De les 204.995 hectàrees que ocupen avui dia tots els espais naturals amb alguna figura de protecció a les Illes, més de la meitat s’ha declarat durant les dues darreres legislatures, coincidint amb el Pacte d’esquerres en el Govern. Els dos consellers, primer Vicenç Vidal i en la segona legislatura Miquel Mir –ambdós de MÉS per Mallorca–, han contribuït en bona mesura a l’increment de les àrees que permeten assegurar la preservació de la natura i la biodiversitat de l’Arxipèlag.

És cert que hi ha un element que dispara les xifres: l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera, amb més de 80.000 hectàrees de mar protegida. Però també ho és que “no va ser senzill i, a més de la tasca de la declaració, cal recordar les pretensions de l’Estat de gestionar aquest espai, fins que el Tribunal Suprem finalment va atorgar la competència al Govern”, subratlla el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, el qual remarca que avui dia el parc ja disposa d’un equip de 55 professionals.

Ampliació de Llevant

A més de la xifra de Cabrera, el segon registre és per a un altre clàssic de l’ecologisme illenc, el Parc Natural de Llevant. L’any 2001 va ser impulsat i declarat per l’equip de qui llavors era consellera de Medi Ambient d'Els Verds, Margalida Rosselló, però amb l’arribada de Jaume Matas va quedar reduït a la mínima expressió: menys de 2.000 hectàrees. L’expresident condemnat per corrupció va fer cas dels propietaris i altres lobbies i va fer recular el parc fins a deixar-lo només en l’extensió de les finques públiques d’Albarca i es Verger. Fa uns mesos, Miquel Mir va culminar el procés de declaració i va retornar el parc a l’extensió original i a la mida que els criteris tècnics recomanaven pels seus valors naturals. En total, més de 15.000 noves hectàrees declarades parc natural amb totes les garanties.

En aquesta ocasió, la mobilització dels antiparc que tant va caracteritzar la polèmica de fa dues dècades no va existir. “Es deu a diferents motius. La societat ha canviat i crec que avui dia la protecció del territori ja no es veu com una amenaça, ni quelcom antieconòmic. Al contrari, és precisament una fórmula per conservar la natura, però també d’assegurar-nos un futur econòmic. Els hotelers i altres sectors saben molt bé que la influència d’un parc en els negocis del voltant és precisament positiva. Molts turistes trien ser a prop d’un espai natural, perquè el volen visitar i perquè saben que tota la zona ho ha estat declarada per la seva vàlua ambiental, i això és el que cerca una part important de la població”, explica Llorenç Mas, que recorda que, a més, s’ha fet un procés participatiu “en el qual hi han dit la seva més de 700 persones”.

Per la seva banda, el coordinador de l’àrea d’Espais Naturals i Biodiversitat del GOB, Toni Muñoz, opina que el principal motiu de la tranquil·la ampliació de l’altre temps conflictiu Parc de Llevant “no s’explica per un gran esforç participatiu”. “Tot i que sí que es va fer, no s’hi implicaren els propietaris, que són l’element clau i que pot tombar un procés com aquest. Pens que s’explica per una maduresa social més gran i perquè la dreta no ha pogut activar els col·lectius antiparc”, afegeix. 

Manquen recursos

Això sí, el que troba a faltar el GOB al Parc Natural de Llevant són precisament recursos. Se n’ha multiplicat l’extensió i de moment el personal és el mateix. “En el cas de Llevant, en situació ja precària abans de l’ampliació, queda pendent una dotació suficient per aquesta multiplicació per deu de la superfície protegida. I igualment a Cabrera encara s’han d’establir i cobrir les necessitats d’augment de personal per gestionar les més de 80.000 noves hectàrees”, diu Muñoz. En el cas del Parc de Llevant, el director general Llorenç Mas aclareix que “aquesta ampliació de personal s’ha previst”. “Som ben conscients que sense els recursos humans necessaris la declaració d’espais protegits queda molt allunyada de la seva funció real. Però, malauradament, a l’administració, fins que no has declarat un espai, no pots tramitar la dotació de personal, la qual ja està en marxa”, explica.

Una altra acció important quant a espais protegits, segons coincideixen experts de diferents col·lectius conservacionistes, és la declaració del Parc Natural del Trenc-es Salobrar de Campos. Un paratge únic respecte del qual molts recorden campanyes del GOB de fa més de 30 anys per intentar evitar-ne la urbanització. Des del 2017, 3.780 hectàrees ja tenen aquesta figura de protecció, 1.442 de les quals són terrestres i 2.338, marines. “La declaració era un deute històric i, a més, ens ha permès impulsar una sèrie d’actuacions, com l’eliminació de tres xibius que tenien un impacte considerable, i que ja són història. El Parc Natural del Trenc avui està recuperant el cordó dunar i la continuïtat dels seus valors naturals, que havien quedat alterats per la mà de l’home”, argumenta Mas.

A més a més, la declaració de parc natural en el cas del Trenc no ha estat només qüestió d’un paper, sinó que s’ha acompanyat d’una dotació de personal que, en opinió dels ecologistes, és “suficient”, sobretot si es compara amb altres casos, com el Paratge Natural de la serra de Tramuntana. “En aquestes dues legislatures de Pacte d’esquerres s’han fet avanços molt importants en l’increment de superfície protegida sota figures de conservació, però hem de tornar a cridar l’atenció sobre l’espai protegit terrestre més gran de les Balears, el Paratge Natural de la serra de Tramuntana, que continua sent més aviat un paper que un veritable espai natural gestionat. 16 anys després de la declaració, encara no té un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), no s’han constituït els organismes de participació i la vigilància és insuficient”, lamenta Toni Muñoz. 

Dels 11 espais naturals protegits de les Balears, només quatre tenen algun PRUG aprovat, un fet que demostra que encara queda molta feina per fer en matèria de gestió. El mateix passa a les zones protegides marines, ja siguin part d’un parc natural o una altra figura. El gerent i portaveu de Marilles, Aniol Esteban, ha repetit al llarg d’aquests anys que “no basta” declarar espais protegits, sinó que “cal dedicar-hi personal, impulsar plans de gestió i, en definitiva, invertir-hi recursos”. En aquest sentit, Marilles està satisfeta del percentatge de litoral i mar protegits. “Un 20% de la mar balear té algun grau de protecció”, diu Esteban. Però també reivindiquen que s’incrementi el nombre d’hectàrees amb una protecció total, perquè és amb aquestes condicions que realment es permet una regeneració i recuperació dels valors naturals i un desenvolupament de la biodiversitat. Així, les organitzacions coincideixen a posar una nota “alta” a la declaració dels espais naturals, mentre que només adjudiquen un “aprovat” a la gestió.