Espanya consumeix sobretot cafè barat i de poca qualitat

BarcelonaA l’estat espanyol es consumeixen 46,5 milions de cafès al dia, gairebé un per habitant. De fet, és el 20è país on se'n consumeix més (el primer és Finlàndia), però per molt cafeters que siguin els consumidors espanyols i catalans, la majoria de vegades no saben quin tipus de cafè beuen. Els paquets dels supermercats no n'especifiquen el país d’origen del cafè i la majoria de vegades tampoc la varietat: arabica, de més qualitat però més vulnerable a la crisi climàtica, o robusta, que ofereix un cafè més fort però també més dolent (i més econòmic).

Aquesta segona varietat, la robusta, és justament la que més es consumeix a l'Estat: al voltant del 60% del cafè que s’importa és d'aquesta varietat, més barata però de pitjor qualitat. La major part del cafè prové del Vietnam, el principal productor de robusta del món. El segon país d’origen és el Brasil, segon productor del món de robusta i primer d’arabica, segons dades del 2021 de l’Associació Espanyola del Cafè.

“El cafè del Brasil i del Vietnam es produeix en forma de grans monocultius”, explica Carla Romeu Dalmau, experta en cadenes de distribució a IDH, The Sustainable Trade Initiative. El monocultiu és un mètode molt menys sostenible que l’agroforestal i només és possible amb varietats de cafè molt resistents al sol com és la robusta. Aquesta varietat és la que es fa servir per produir cafè soluble, per exemple, un tipus de cafè que també s’ha duplicat entre els consumidors espanyols els últims anys. Espanya també és el segon productor europeu de cafè soluble perquè, tot i no poder cultivar cafè –només a les illes Canàries, que són en zona equatorial, se'n pot cultivar, i hi comencen a haver alguns experiments a Galícia–, l’estat espanyol sí que en torra i en mol per exportar.

Les dades globals indiquen, doncs, que el consumidor espanyol beu un cafè majoritàriament de mala qualitat i barat. I un problema afegit és l’opacitat: “Hi ha molt poca traçabilitat perquè els paquets gairebé mai posen l’origen del cafè. Això és un altre dels avantatges del comerç just, perquè sí que dona traçabilitat”, explica Maria Fernández, coordinadora de campanyes de LaCoordi.

El comerç just sí que té traçabilitat

El cafè de comerç just, que és gairebé tot de varietat arabica i està produït amb uns estàndards de qualitat i sostenibilitat verificables, encara representa una part molt petita del total que es consumeix tant a Espanya com al món. La baixa demanda d’aquest cafè, de fet, fa que els petits agricultors dels països pobres que formen part de cooperatives de comerç just no puguin vendre tota la seva collita a través d’aquesta via, que és l’única que els garanteix un preu mínim estable. La major part de la collita –certificada per organitzacions de comerç just com Fairtrade–, l’acaben derivant a les vies de comerç convencional, subjectes a les enormes fluctuacions del preu. Perquè el preu del cafè el fixa la Borsa de Nova York.

És per aquest motiu que el 55% de la producció mundial d'arabica compleix aquests estàndards, però d'aquest volum només un terç es paga al petit productor amb el preu de comerç just. "La bona notícia és que cada cop més grans empreses cafeteres estan fent el seu propi programa de sostenibilitat: per no haver de pagar diners a Fairtrade, ho fan elles mateixes”, diu Carla Romeu. També apunta que “l’única manera que els petits agricultors puguin tenir una economia digna produint cafè és fent-ne d’especialitat, perquè cada cop n’hi ha més demanda als mercats europeus i se'n paga un bon preu”.

A l’estat espanyol, amb tot, la demanda d’aquest cafè d'especialitats d'alta qualitat encara és massa baixa, diu Fernández: “Països com Suècia i Alemanya sí que tenen més cultura del bon cafè i no en tenen de robusta”.