Espanya desescala tot i el risc d'una quarta onada

MadridFa dues setmanes que el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, no deixa d’ensenyar un mapa d’Espanya tenyit de granat en cada roda de premsa en què li pregunten si és el moment de relaxar restriccions. És el dels llindars de la incidència acumulada, que en la majoria de comunitats continuen en una situació de risc extrem, per sobre dels 250 casos per 100.000 habitants els últims 14 dies. Passat el pitjor de la tercera onada, amb tots els indicadors a la baixa, moltes comunitats tenen la temptació de desescalar. Però els experts alerten que la decisió és més que precipitada. Primer perquè Espanya encara no ha sortit ni d’una situació de risc –quan la incidència és superior a 250 casos– i segon perquè és difícil de predir què passarà quan la variant britànica acabi ocupant més del 50% del nínxol del virus, previsiblement a principis de març.

L’exemple paradigmàtic és la Comunitat de Madrid, que tot i tenir la incidència de contagis i la pressió a les UCI més altes de l’Estat i alhora les restriccions més laxes, ha ampliat l’obertura de bars i restaurants fins a les 23 h i a partir de dilluns aixecarà la majoria dels confinaments perimetrals per barris de la capital i municipis. Però no és l’única. Castella i Lleó ha aixecat el confinament perimetral per províncies i també ha ampliat l’aforament als llocs de culte. L’Aragó, al seu torn, ha desconfinat Saragossa i Calataiud. Tot plegat després que Catalunya canviés el confinament municipal pel comarcal però hagi decidit mantenir les restriccions a l’hostaleria a l’espera de conèixer l’impacte de les noves variants.

“És veritat que baixa la corba, però el moment és el de seguir amb les mesures que estem prenent, amb la guàrdia ben alta. No es tracta d’avançar ràpid per després retrocedir, sinó de no deixar d’avançar”, ha defensat aquest divendres el president espanyol, Pedro Sánchez, des de Mèrida, en una clara al·lusió al govern madrileny, que es vanta de tenir-ho tot obert i sense gairebé limitacions d’aforament. De fet, és obligatori l’ús de mascareta en l’interior de bars i restaurants quan no es menja, però aquesta mesura gairebé mai es compleix. Tampoc que hi hagi ventilació creuada. En aquest sentit, la ministre de Sanitat, Carolina Darias, va apuntar dijous que les comunitats que han pres més mesures també han reduït abans la corba.

El mapa d’evolució de la incidència acumulada per comunitats mostra de forma clara com les comunitats que han pres mesures abans, com és el cas de Catalunya, han tingut pics de la tercera onada menys alts. I com l’aplicació de mesures es nota al cap de dues setmanes amb un descens clar de la incidència. Però el risc ara, segons assenyala a l’ARA Daniel López Codina, investigador del Biocom-SC de la UPF, és no aconseguir reduir més contagis i quedar-nos en un altiplà d’on és fàcil escalar cap a una quarta onada. És el que va passar amb la segona. La falta de restriccions a la majoria de l’Estat pel pont de la Constitució van conduir a unes festes de Nadal en ple ascens de contagis. I a això cal sumar-hi, alerta Codina, la incògnita dels efectes que tindrà el fet que la majoria de nous positius siguin de la variant britànica. De fet, apunta que el descens ràpid en la corba de moltes comunitats es pot deure a la poca presència d’aquesta variant. Catalunya, en canvi, es troba en un moment en què els indicadors podrien canviar.

El model alemany

“Hi ha dos models: el de Madrid i el d’Alemanya. I Catalunya està intentant seguir el segon”, apunta l’investigador del Biocom-SC de la UPF. L’objectiu des de fa mesos és arribar a una incidència de només 50 casos per 100.000 habitants per poder afrontar la campanya de vacunació amb la garantia que no hi ha grans rebrots. Però per arribar a aquest punt calen encara setmanes de dures restriccions. Espanya va arribar al pic de la primera onada el 26 de març i encara va haver-hi dos mesos més de dur confinament. A l’estiu es va arribar a la incidència desitjada però des de l’agost no hi ha hagut manera de posar-li fre. Per això Alemanya ha allargat el confinament fins a almenys el 7 de març tot i tenir una incidència acumulada de només 126 casos per cada 100.000 habitants. La d’Espanya és més del doble: 295.

Mentrestant, només un 3,8% de la població espanyola ha rebut alguna dosi de la vacuna i un 2,5% està totalment immunitzada, però Sánchez ha mantingut aquest divendres la promesa que 20 milions d’espanyols, un 42% de la població –segons el cens de l’INE– estarà vacunada aquest semestre, és a dir, abans no acabi el juny. Al seu parer la vacuna de Janssen serà el gran revulsiu de la campanya actual, després que aquesta setmana ja hagin arribat menys dosis de les de Moderna esperades. La incògnita segueix sent, però, si les vacunes seran suficients per fer front a les noves variants de coronavirus.