Bancs i assegurances discriminen els que han superat un càncer

BarcelonaEls avenços científics permeten guanyar anys al càncer i més d'un terç dels afectats tenen una supervivència de deu anys o més. Haver superat la malaltia no hauria de ser un llast per estudiar, tornar a la feina o demanar una hipoteca. Però en l'àmbit financer, a Espanya encara ho és. La meitat dels joves d'entre 18 i 35 anys que han patit una leucèmia tenen dificultats per sol·licitar un préstec i un 83% per contractar una assegurança de vida, segons revela l'informe Joves i leucèmia: més enllà de sobreviure, de la Fundació Josep Carreras. Espanya és un dels pocs estats europeus, juntament amb Islàndia i Malta, que no té una regulació específica per protegir el dret dels supervivents d'un càncer a continuar amb la seva vida un cop han acabat el tractament i, mèdicament, es donen per curats.

Tot i que la Comissió Europea ja va donar un toc d'atenció als estats perquè l'any 2025 tots garanteixin el "dret a l'oblit oncològic" dels pacients que han acabat el tractament oncològic fa deu anys –cinc si el diagnòstic es va fer quan la persona encara era menor d'edat–, Espanya encara no ha mogut fitxa perquè no se'ls pugui vetar l'accés als serveis financers, els bancs i les empreses. A la pràctica, això significa que les persones recuperades totalment d'un càncer continuen discriminades pel seu historial mèdic a l'hora de contractar productes bancaris.

A principis d'any, la Comissió Europea va emetre un posicionament en què denunciava que tenir antecedents de càncer pot ser un obstacle important per accedir a serveis de crèdit financer, com ara una assegurança de pagament, i destaca que alguns països ja estan treballant en lleis per reconèixer el dret a l'oblit, com per exemple França, Bèlgica, Portugal i Romania. Espanya no forma part d'aquest llistat. El 2018 el govern de Pedro Sánchez, en el seu primer any com a president, va modificar la llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris per declarar "nul·les" les clàusules que exclouen les persones que tenen VIH, sida "o altres condicions de salut" a l'hora de contractar assegurances, així com les que els imposen preus més elevats. La normativa també establia que "en el termini d'un any" l'executiu havia de presentar un projecte de llei per determinar quines malalties s'inclouen en aquesta categoria. Passats quatre anys, la proposta encara no s'ha desenvolupat.

Aquesta discriminació és una de les barreres que limiten la vida dels joves que han superat una leucèmia, segons l'informe de la Fundació Josep Carreras. Es calcula que, a Espanya, cada any entre 4.000 i 5.000 joves són diagnosticats de leucèmia aguda o de limfoma agressiu, dos dels principals càncers de la sang, i aquest estudi se centra en conèixer quines són les seves necessitats un cop han superat la malaltia. És el primer estudi d'àmbit estatal sobre els joves i la leucèmia que excedeix l'enfocament purament mèdic, i hi han participat 400 joves durant el tercer trimestre del 2021. En l'àmbit laboral, quatre de cada cinc enquestats asseguren que la malaltia els ha afectat negativament. El 60% han hagut de deixar la feina, temporalment o definitivament, per seguir el tractament i, un cop acabat, només la meitat s'han pogut reincorporar al seu lloc de treball. Un 20% directament han estat acomiadats o no se'ls ha renovat el contracte.

Estudis, habitatge i sexualitat: les altres mancances

L’informe també assenyala que, en l'àmbit acadèmic, la meitat dels joves han de deixar els estudis una mitjana de catorze mesos perquè físicament se senten impossibilitats per estudiar. "Aquests pacients reben tractaments intensius de poliquimioteràpies i, en molts casos, un trasplantament de medul·la òssia, situacions que presenten diverses formes d’efectes secundaris, seqüeles i implicacions en la vida actual i futura del pacient", assegura Enric Carreras, director mèdic de la Fundació Josep Carreras. Sovint l'única oportunitat de curació és un trasplantament de medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical (progenitors hemopoètics), però tres de cada quatre pacients no disposen d'un familiar compatible. A conseqüència de la malaltia, un 40% dels joves han hagut de tornar a pagar taxes de matriculació i la principal recomanació és proporcionar més flexibilitat a aquestes persones, de manera que puguin reportar les convocatòries d'exàmens si el tractament o les seqüeles de la malaltia els obliguen a repetir curs o assignatures.

També la meitat dels joves han hagut de canviar de residència per rebre tractament, i molts cops el trasllat a hospitals de referència implica assumir costos a les principals capitals de l'Estat que sovint són "inassolibles". A Catalunya, la possibilitat de rebre un tractament més complex com els trasplantaments de medul·la òssia, algunes immunoteràpies o entrar en assajos clínics implica moure's a Barcelona. I la situació encara s'agreuja més: un terç dels enquestats han tingut dificultats per tenir un contracte de lloguer i fins a un 44% per obtenir una hipoteca.

L'estudi també evidencia que en un 22% dels casos, els joves han hagut de tornar a casa dels seus pares, que han esdevingut els seus cuidadors. De fet, això passa en el 88% dels casos, amb els canvis d'horaris laborals o fins i tot d'ocupació que suposa per als progenitors per poder dedicar-los temps. El dret a la informació també és un dels talons d'Aquil·les dels joves amb leucèmia. Només el 40% dels enquestats afirmen que han rebut informació prèvia sobre tràmits per sol·licitar ajuts, i ni tan sols un 10% van ser derivats a grups de suport o associacions un cop havien començat el tractament, que és quan asseguren que és el moment més delicat de les seves vides. Fins i tot l'ajuda psicològica l'han de buscar pel seu compte, segons la meitat dels participants en l'estudi.

La falta d'informació sobre l'afectació en la sexualitat que pot tenir el càncer i les seves teràpies és també una de les principals preocupacions, davant les quals, diuen, no tenen resposta: el 78% haurien volgut rebre informació sobre els possibles efectes secundaris que experimentaria la seva sexualitat a causa del tractament. De fet, només el 20% la van obtenir. "Els pacients han de rebre informació adequada sobre la seva sexualitat i sobre les oportunitats de fertilitat en el futur i si hi ha la possibilitat de congelar l'esperma o els òvuls abans del tractament", afirma l'estudi. Només el 25% dels casos van poder optar a aquesta opció. En el 42% dels casos no van tenir temps i en el 34% van conèixer tard la possibilitat de la congelació.