Espanya, a quatre universitats de tenir-ne tantes de privades com de públiques

BarcelonaEn els últims 25 anys s'ha triplicat el nombre d'universitats privades a l'Estat. De fet, segons les últimes dades del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats fetes públiques aquest dimarts, actualment a Espanya hi ha un total de 96 universitats, de les quals gairebé la meitat (46) ja són privades, enfront de les 50 públiques. A més, hi ha fins a nou centres privats que estan pendents de rebre l'aval per obrir les portes. D'aquesta manera, tot i que a hores d'ara es troba a només quatre centres de tenir-ne tants de públics com de privats, tenint en compte el nombre d'institucions que estan pendents de rebre llum verda, no seria d'estranyar que pròximament a l'Estat hi hagi tantes –o més–universitats privades que de públiques.

Ara bé, el reial decret d'urgència que ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres del govern espanyol per intentar garantir que darrere d'aquest increment disparat de centres universitats privats no s'hi amagui l'obertura de "xiringuitos universitaris", podria arribar a capgirar o si més no mitigar aquesta tendència.

Tot i que la portaveu del Govern i ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha assegurat que el nou decret "no va d'universitats públiques contra privades", sinó de "bones i males universitats", davant les crítiques del PP, assegurava que la realitat és que, tenint en compte que fins ara havien estat les privades d'algunes comunitats autònomes les que havien aprofitat el relaxament d'exigències per obrir sense un nivell de qualitat desitjable, el més probable és que la nova norma faci tancar l'aixeta pel que fa a l'expansió de centres privats arreu del país.

I encara més si es té en compte que en els últims set anys la Conferència General de Política Universitària ha emès fins a 21 informes sobre la creació de noves universitats. D'aquestes, totes elles eren privades i la meitat (11) van rebre informes desfavorables pel que fa a la seva proposta de projecte. Tot i això, cinc d'aquests onze han arribat a obrir gràcies a ser autoritzades per la llei autonòmica de la comunitat a la qual pertanyen: dues institucions són a Andalusia (UTAMED i Universitat Fernando III), dues més a Canàries (Universitats de les Hespèrides i Tecnològica de Canàries) i una d'elles a Madrid (Universitat Privada de Madrid-UDIT): Madrid és la comunitat amb més universitats privades amb molta diferència.

Què diu el decret aprovat avui?

El decret que ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres i que es preveu que sigui una realitat entre els mesos de maig i juny ja podrà afectar les nou universitats que estan pendents de rebre llum verda per obrir. A grans trets, la norma amplia els requisits a complir per part de totes les universitats, tant públiques com privades. A més, gran part dels nous requisits també afectaran les universitats online, així com els centres que ja havien rebut llum verda i ja estan impartint classes.

I a Catalunya, què?

Tot i que l'anunci de Sánchez pot tenir un impacte destacat en el sistema universitari estatal, és poc probable que Catalunya noti de manera directa els efectes de la norma que s'aprovarà d'aquí a un parell de mesos. En aquest sentit, cal tenir en compte que el català és un dels sistemes universitaris més estables de l'Estat. Fa més de quinze anys que no s'hi crea cap universitat nova, ni pública ni privada. A més, Catalunya està a nou universitats privades d'arribar a l'extrem de Madrid, que amb tretze centres privats i sis de públics és, amb molta diferència, la comunitat amb un desequilibri més destacat entre la pública i la privada.

Qui sí que podria veure's afectada per la nova normativa és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per la seva condició d'institució que ofereix tota la seva docència a distància. Tot i això, en declaracions a l'ARA, la rectora, Àngels Fitó, assegura que el nou decret "no els fa patir gens": "La UOC va néixer fa trenta anys i té l'impacte social i la qualitat més que garantits i contrastats. A més, comptem amb la complicitat del govern català i de l'Estat també per garantir que aquests filtres que es volen posar tinguin impacte on l'han de tenir".

Més enllà de l'impacte directe que pugui tenir en la UOC, Fitó, que també és presidenta de l'aliança OpenEU formada per deu universitats europees en línia, considera que el decret per endurir l'exigència a les universitats és una molt bona notícia. "Posa fi a una anomalia del sistema universitari espanyol: que es permet tirar endavant iniciatives universitàries que no estan avalades per les agències de qualitat o que directament reben informes desfavorables pels seus projectes". Fitó també recorda que aquesta "anomalia" no passa a altres països d'Europa "on hi ha també universitats públiques i privades, però totes necessiten aquesta certificació per poder operar".

Més enllà de l'àmbit pròpiament universitari, les mesures anunciades aquest dimarts han provocat un nou enfrontament polític i des del PP s'ha criticat que, a parer seu, la nova normativa busca posar en marxa una campanya en contra de les universitats privades "per motius ideològics i amb fins divisoris".

A Espanya ja hi ha més universitaris que fan el màster a la privada que a la pública