El Marroc afluixa i reprèn els controls a la frontera amb Ceuta
Sánchez viatja a la ciutat autònoma i avisa Rabat que reaccionarà a "qualsevol desafiament"
Barcelona / Brussel·lesDesprés de gairebé dos dies de deixar passar 8.000 persones a Ceuta, les autoritats marroquines han tornat a actuar i a impedir el pas de més persones que esperaven a les localitats limítrofs el seu torn per passar la frontera. De moment, s'han restablert els controls policials a Fnideq i Beliones, mentre que el reforç de soldats, policies i guàrdies civils enviats a la ciutat autònoma es mantindran sine die, a l'espera que es calmi la tensió entre els dos països. Han estat gairebé dues intenses jornades a la frontera en què han entrat 8.000 persones –homes sols però també famílies senceres– irregularment davant la passivitat dels guàrdies marroquins. La prova de la gravetat de la crisi sense precedents és que Pedro Sánchez ha cancel·lat la seva agenda i s'ha traslladat fins a la ciutat autònoma per donar un missatge de "fermesa" que el seu govern reaccionarà a "qualsevol desafiament, qualsevol eventualitat i sota qualsevol circumstància", ha proclamat en una compareixença institucional des de la Moncloa poc abans d'haver parlat amb el rei Felip i el president del PP, Pablo Casado.
La primera resposta espanyola ha sigut mobilitzar l'exèrcit, que patrulla per carrers de la ciutat autònoma i ha desplegat unitats de tancs per les platges, on estan arribant el gruix dels immigrants, marroquins i subsharians, cansats però amb bon estat de salut, expliquen les ONG. A banda, Madrid ha reforçat la zona amb 200 policies i guàrdies civils i espera doblar la xifra en les pròximes hores per agilitzar les devolucions, que va començar ràpidament per enviar un clar missatge que no es deixa intimidar per l'arribada massiva. En poques hores ja havia tornat al Marroc 4.000 immigrants, la meitat dels arribats, segons l'últim balanç del ministeri de l'Interior espanyol, que assegura que entre els retornats no hi ha cap de les 1.500 criatures que han arribat. Les entitats de drets humans, però, adverteixen que la rapidesa impedeix fer un tractament individualitzat de cada persona, tot i que el govern espanyol defensa que actua sempre seguint els protocols vigents, del 1992.
Tant Sánchez com els seus ministres han evitat responsabilitzar Rabat de la crisi actual i s'estan molt de vincular l'entrada massiva amb una deixadesa dels guardes marroquins. En un exercici molt calculat de paraules per no ferir susceptibilitats del soci que controla la frontera sud, la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, s'ha limitat a mostrar "el disgust i el rebuig" per l'arribada rècord d'immigrants a l'ambaixadora marroquina a Madrid, que ha estat cridada a consultes per Rabat.
L'atenció al cap del Polisario
L'esclat de la tensió de les últimes hores -i que s'ha calmat a última hora de la tarda- s'origina fa poc més d'un mes quan Espanya va accedir "per motius humanitaris" a tractar per coronavirus el cap del Front Polisario, Brahim Ghali, en un hospital de Logronyo, a petició d'Algèria, el país que dona cobertura als saharauis. A Rabat no el va convèncer la justificació espanyola i va avisar que en prenia nota i que hi hauria conseqüències. I tot i que des de llavors hi ha hagut un degoteig constant d'entrades de marroquins i subsaharians a Ceuta sense cap impediment per part dels policies marroquins, fins ahir dilluns no van saltar les alertes davant d'una arribada massiva sense precedents. De fet, la d'obrir i tancar l'aixeta del flux migratori és la via amb què tradicionalment el Marroc expressa el seu malestar amb Madrid i suposa un autèntic termòmetre per valorar per quin estat passen les relacions bilaterals. Sense anar més lluny, l'agost del 2014 Rabat va deixar el pas lliure a 1.400 persones en dos dies com a represàlia pel fet que la Guàrdia Civil interceptés el vaixell del rei Mohamed VI en aigües espanyoles. Tenint en compte que 8.000 arribats és una xifra rècord que supera els moments culminants de la crisi dels cayucos a les Canàries, el grau d'irritació de Rabat és molt elevat i el Sàhara continua sent la línia vermella.
Però per al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, la crisi actual és la suma d'un cúmul de “circumstàncies i causes múltiples”, com ara problemes socioeconòmics i la pandèmia, que s’estan “analitzant”. Encara que ja estava previst i pressupostat, l'atzar ha volgut que el consell de ministres aprovés, precisament avui, un ajut de 30 milions d'euros al ministeri de l'Interior marroquí per reforçar les fronteres i, oficialment, pugui lluitar contra les màfies i la immigració irregular.
Al marge de la crisi diplomàtica, durant tota la jornada l'entrada irregular de centenars de persones a Ceuta, pel mar i pels caminets costaners, ha estat contínua. En un vídeo difós pel Sindicat Unificat de Policia, del qual es desconeix l'autoria, s'aprecia com la policia marroquina obre la porta, literalment, de la porta de la tanca a desenes de joves.
"Encara està arribant moltíssima gent aquest matí", explicava des de Ceuta Irina Samy, de l'ONG No Name Kitchen, que des de fa uns mesos acompanya i assessora els migrants atrapats a la ciutat autònoma. "Els carrers estan plens de gent, també de molts nens, que corren perseguits per la policia", afegeix. L'entrada de criatures molt petites és una de les coses que més destaquen les entitats d'ajuda, així com la presència de més dones que en anteriors entrades massives. La majoria dels que hi arriben són traslladats a unes naus de la platja del Tarajal, que ja estaven molt plenes i que ara estan del tot desbordades. Hi arriben cansats per l'esforç de la nedada, però segons fonts de la Creu Roja tenen bon estat de salut.
Reacció europea
Poc han trigat a arribar les primeres reaccions des de la Comissió Europea arran de l'entrada de milers de persones a Ceuta fugint de la pobresa. Un dels objectius de l'executiu que presideix Ursula von der Leyen és trobar el consens per pactar una política migratòria i d'asil comuna, però fins ara no ha tingut èxit. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha assegurat que la UE "farà tot el que sigui necessari" per donar suport a Espanya. La Comissió Europea, ha dit, ha contactat amb el govern de Marroc: "Estic convençut que trobarem solucions comunes". Borrell s'ha reunit aquesta tarda amb els ministres d'Exteriors de la UE en una trobada en què Arancha González Laya ha informat als seus homòlegs de la situació a Ceuta.
Poc abans, la comissària de l'Interior, Ylva Johansson, ja havia qualificat de "preocupant" l'arribada d'immigrants, "molts dels quals nens", i havia indicat que "el més important és que el Marroc continuï compromès a evitar les sortides de migrants irregulars i que aquells que no tinguin dret a quedar-se tornin de manera ordenada al seu país", ha dit la comissària sueca.
Per la seva banda, el vicepresident per a la Promoció de l'Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas, també ha piulat: "La frontera espanyola de Ceuta és una frontera europea. Plena solidaritat amb Espanya. Necessitem ara mateix el pacte de política migratòria europea: acords amb països tercers, una protecció ferma de les nostres fronteres, solidaritat entre els estats membres i una política de migració legal". La proposta de pacte migratori presentada per la Comissió Europea passa per intensificar els retorns i establir "patrocinis" dels països que en comptes d'acollir vulguin dotar de recursos per ajudar a retornar les persones "sense dret de quedar-se a la Unió".
Per a l'especialista en migracions Gemma Pinyol-Jiménez, la crisi actual és un episodi més de la relació històrica "d'estira-i-arronsa" entre el Marroc i Espanya i, tot i que admet que hi pot haver "múltiples causes", assenyala com a origen la "falta de política migratòria" del govern espanyol que, "obsessionat pel control de les fronteres", no ha deixat cap via per a l'entrada regular i legal. Per això el Marroc se n'aprofita i fa servir "les persones migrants i els seus drets en funció dels seus interessos", sense importar-li que la migració els "aboca a un futur amb molts pocs drets", ja que l'actual marc jurídic permet les expulsions, sosté l'experta de la consultora Instrategies Think&Do. Respecte a l'entrada de les 1.500 criatures, adverteix que Rabat és conscient que "el tema dels menors és molt sensible per a Espanya" i per això no té cap problema per permetre posar-los en risc.
En la mateixa línia s'ha mostrat la presidenta de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, Estrella Galán, per a qui el Marroc "juga permanentment" amb la seva població, i ha subratllat que no es pot negociar amb un país que viola els drets humans perquè "les converses sempre estaran condemnades al fracàs", ha dit.