L’Estat planteja grups de fins a 20 alumnes sense distància ni mascareta
La proposta es debatrà avui amb els executius autonòmics a la Conferència Sectorial d’Educació
BarcelonaRetorn a les aules “presencial” i amb els centres oberts “per a tothom”. Aquesta és la proposta que el ministeri d’Educació ha posat sobre la taula i que, en la línia de l’acceleració de la desescalada, flexibilitza les condicions per a la represa del curs escolar al setembre. “Quan les escoles van tancar no hi havia informació suficient sobre l’efecte que tenen els nens com a transmissors del virus, i hem conclòs que no hi ha un impacte de tanta consideració”, va argumentar ahir la titular del ram al govern espanyol, Isabel Celaá. El resultat: es planteja retallar les distàncies entre els alumnes, especialment els més petits, s’augmenten les ràtios a les aules i es relaxa l’ús de les mascaretes per fer classes. “Busquem la presencialitat com a objectiu principal”, va afirmar Celaá.
El plantejament que fa el govern espanyol, que avui es debatrà amb els executius autonòmics a la Conferència Sectorial d’Educació, dependrà en última instància de cada comunitat, tal com ahir va recordar el Govern. Totes elles, però, rebran un document de propostes dissenyat pels ministeris d’Educació i Sanitat. “L’objectiu és plantejar una estratègia consensuada [...] per oferir un entorn escolar segur i saludable a l’alumnat i al personal dels centres educatius, així com possibilitar la detecció precoç de casos [de covid-19]”, defensava ahir el govern espanyol en una nota de premsa.
La mateixa nota resumia alguns dels aspectes del document. Entre d’altres, l’aposta perquè en l’educació infantil i els primers quatre cursos de primària es puguin formar “grups estables” d’entre quinze -“idealment”- i vint alumnes. Uns grups en què els nens i nenes podrien relacionar-se “sense mantenir la distància interpersonal de forma estricta”. “Això possibilitarà, a més, el rastreig de contactes ràpid i senzill en el supòsit que es donés algun cas”, argumenta la Moncloa, que planteja que dins d’aquests grups no sigui obligatori l’ús de mascaretes. A partir de cinquè de primària, en l’educació secundària i al batxillerat, per contra, s’hauria de garantir un espai d’1,5 metres entre les taules -així s’estableix també al decret decret de la nova normalitat - i els alumnes haurien de portar mascareta quan no puguin mantenir aquesta distància interpersonal, i en quedaria exclòs l’ús quan estiguin asseguts al pupitre.
A totes les edats escolars, això sí, es demana unes “mesures de prevenció personal”: una “higiene de mans freqüent i meticulosa, evitar tocar-se el nas, ulls i boca, i utilitzar mocadors d’un sol ús”, detalla el govern espanyol. En el document també es parla de la necessitat d’activar un protocol de neteja i desinfecció als centres i de ventilar les instal·lacions abans i després de cada jornada i entre classes quan “sigui possible”. Si un alumne comença a desenvolupar símptomes de covid-19, el centre hauria de portar-lo a un espai separat, posar-li una mascareta i avisar la seva família.
En la nota de premsa difosa ahir s’afirma que el document que es traslladarà als responsables d’educació autonòmics és un “marc comú” que pot ser “adaptat” per cada comunitat i la “realitat” de cada centre. Però el fet que ja es fixin les bases per al retorn a les aules va molestar el Govern, que hi veu una nova invasió competencial. “La senyora ministra oblida que les competències són de la Generalitat”, va denunciar el president Quim Torra a Twitter. També va expressar el seu malestar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, que va insistir que el govern de l’Estat “no té capacitat normativa” per decidir sobre les condicions per a l’inici del curs escolar. “El curs 2020-2021 el programarem des de les nostres competències sanitàries i educatives i escoltant el món local, la comunitat educativa i els experts en salut pública”, va afirmar també en un tuit. El conseller, que va criticar que la Moncloa tornés a filtrar el dia abans les propostes que traslladarà a les comunitats autònomes, va evitar entrar a valorar el contingut del document dels dos ministeris. Es va limitar a dir que el seu departament està treballant una “proposta adequada” tenint en compte les necessitats dels alumnes i els centres.
Encara hi ha moltes incògnites sobre el pla del Govern per al curs que arrenca al setembre, però Bargalló va avançar fa unes esetmanes que caldrà buscar “noves fórmules organitzatives” que garanteixin “el màxim de presencialitat de tot l’alumnat”. Una màxima en la línia del que plantejava ahir Celaá, que va demanar que s’“optimitzin” espais dels centres com menjadors, biblioteques, sales d’actes o gimnassos per poder fer les classes amb les distàncies recomanades entre els alumnes. El conseller d’Educació, de fet, encara anava més enllà i parlava fins i tot de buscar i habilitar espais públics i privats “al voltant dels centres”.
Unes mesures “prematures”
Per al professor de pedagogia de la UB Enric Prat, és “positiu” que es plantegi ampliar els espais, però veu veu “prematur” i “atrevit” que el ministeri plantegi ampliar els grups d’alumnes que poden fer classe al mateix espai. “Potser és una fugida endavant o una cortina de fum per evitar el tema de fons: la necessitat de més recursos, personal i imaginació”, opina. Al seu parer, les condicions en què es trobaran les aules requeriran més professorat i també personal especialitzat als centres, com per exemple epidemiòlegs que guiïn les actuacions que cal fer en cada cas. El document de l’Estat només planteja la necessitat de designar a cada escola un “responsable de referència” per als temes relacionats amb la covid-19.
