La pressió judicial, mediàtica i social guanyen la partida a la corrupció

PalmaCan Domenge, Contractes, Voltor, Scala, Maquillatge, Òpera, Palma Arena, Nóos, Over Marketing, Cursach... La nòmina de casos de corrupció a les Balears és ben llarga i, malgrat que perdura fins al present, la presència de polítics i empresaris als jutjats ha disminuït amb el temps gràcies a la pressió judicial, dels mitjans de comunicació i de la societat en general. Els dies en què Cristina de Borbó va seure a la banqueta dels acusats pel cas Nóos poden semblar llunyans, però cal recordar que la sentència es va dictar fa poc més de dos anys, el febrer del 2017, sis anys i mig després que el jutge José Castro, qui llavors instruïa el cas Palma Arena, decidís obrir una peça separada.

“Les actuacions de la Fiscalia Anticorrupció varen ser contundents i varen tenir una repercussió mediàtica important, la qual va generar una gran conscienciació social”, apunta l’exfiscal anticorrupció Pedro Horrach com una de les causes de la minva de casos de corrupció a les Balears. “L’efecte col·lateral de tot plegat va ser que els funcionaris varen començar a mirar fil per randa els procediments i es posaren en marxa controls preventius per garantir els principis de publicitat, concurrència, igualtat i transparència que han de regir la contractació pública”, afegeix. Horrach es mostra satisfet quan afirma que la probabilitat d’èxit de l’activitat corrupta “s’ha rebaixat moltíssim”. El director de l’Oficina Anticorrupció, Jaume Far, coincideix a assenyalar que “la pressió pública i dels mitjans hi ha fet molt”. “S’han modificat normes que estaven desenfocades i ara hi ha una major sensibilització als jutjats”, afegeix.

Amb Maria Antònia Munar i Jaume Matas al capdavant, UM i el PP varen ser sinònim de corrupció durant anys. “Crec que ambdós partits varen estar al mateix nivell”, afirma Horrach. Així mateix, en el cas de Maria Antònia Munar, l’exfiscal considera que hi ha “una responsabilitat compartida amb els partits polítics que varen consentir que tingués una parcel·la desmesurada de poder i sense cap classe de control”. “UM semblava un partit dissenyat per al lucre personal, encara que m’imagín que no era així des del començament”, apunta. “El tema de Munar i UM va sensibilitzar la societat, per molt que el cas Palma Arena tingués un major impacte”, assenyala, per part seva, Far.

Munar va ingressar a la presó el juliol del 2013, i l’ARA Balears qualificava aquest fet de “fi d’una època”. Havia caigut la dona més poderosa de Mallorca, la princesa, qui havia controlat la política illenca gràcies a un petit partit frontissa. Llavors acumulava dues condemnes per onze anys i mig pels casos Maquillatge i Can Domenge, ambdós de l’època en què UM va pactar amb el PP de Matas. L’exlíder d’Unió Mallorquina va haver d’afrontar altres judicis pendents i la seva imatge de degradació va quedar en la imatgeria política dels mallorquins. Els casos de corrupció varen afectar altres membres destacats d’UM, com Miquel Àngel Flaquer, Miquel Nadal, Bartomeu Vicens i Francesc Buils.

El dirigent del PP Jaume Matas va tenir l’honor de ser el primer president de les Balears a ingressar a la presó, només un any després que Munar. El seu nom està lligat a casos de gran repercussió, com el Palma Arena, Son Espases, Òpera i Nóos, que va ser el que més interès mediàtic va generar per la implicació de Cristina de Borbó -l’únic cop que un membre de la Casa Reial s’ha assegut al banquet dels acusats- i el seu marit, Iñaki Urdangarin, que acabaria a la presó.

La imputació de la infanta generà tensió entre José Castro i Pedro Horrach, qui acusà el jutge de justificar els indicis delictius de la filla de Joan Carles I a partir d’una “teoria conspiratòria”. “He oblidat la situació. Necessitava canviar de rumb i vaig muntar el meu despatx. No he tingut temps de mirar cap enrere i reflexionar-hi. El que sí que és segur és que fou una època i la vaig gaudir molt”, diu Horrach respecte d’aquest tema.

Pel que fa als altres casos que afectaren el PP, cal recordar que l’exconseller Josep Juan Cardona va ingressar a la presó el juliol del 2013 després de ser condemnat a 16 anys pel cas Scala. I fa just un any, l’Audiència Provincial de les Balears va condemnar l’expresident del PP de Palma José María Rodríguez a tres anys i mig pel cas Over. També va ser rellevant la compareixença de l’extresorer del Partit Popular estatal Luis Bárcenas davant la Comissió d’Investigació del Parlament sobre Son Espases, on apuntà a un possible finançament irregular del Partit Popular balear.

El cas Cursach

A hores d’ara, el darrer gran cas de corrupció que queda obert és el cas Cursach, on està inclosa la trama de la Policia Local. El jutge instructor, Enrique Morell, va ordenar el passat febrer que es jutgi l’empresari mallorquí, a més de 23 acusats. El ressò d’aquest cas en els mitjans es va amplificar quan el jutge Miquel Florit va ordenar la requisa dels mòbils dels periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre durant la investigació, encara que finalment en va ser absolt. De moment, el cas Cursach continua empantanegat al jutjat i no se sap com acabarà.