Les Balears passen d’un milió de turistes més per any a no tenir-ne cap

PalmaSom al juny i les Balears continuen sense rebre turistes. Sembla una distopia, però, en realitat, és una de les moltes conseqüències que ha duit la pandèmia del coronavirus d’ençà que el govern espanyol declarà l’estat d’alarma el 14 de març. Fa exactament set anys, quan l’ARA Balears va publicar el primer exemplar, les Illes arribaren al seu rècord en turistes estrangers. Just el pitjor any de la crisi espanyola pel que fa al consum intern, els visitants internacionals varen superar les xifres anteriors al 2008, abans de la recessió econòmica. Durant el 2013, només Catalunya i les Balears varen concentrar el 50% dels 5,8 milions de turistes internacionals que varen visitar l’Estat.

Mentre que la xifra total de turistes ha continuat creixent a les Illes -amb una mitjana d’augment d’un milió per any des del 2014-, els internacionals ho han fet de manera més modesta, i arribaren a davallar un 1,2% el 2019 respecte del 2018. El que sí que s’ha mantingut estable al llarg d’aquests anys ha estat el principal país emissor de turistes. Alemanya continua ostentant aquest títol i va arribar a representar el 37% del turisme internacional de les Balears l’any 2018, molt lluny del mercat rus, pel qual es va fer una important aposta els anys posteriors a la crisi.

La regulació del lloguer turístic

Al marge de l’increment del nombre de visitants, un dels fets més destacats d’aquest període ha estat la introducció del lloguer vacacional, que ha permès sumar un nombre molt important de places d’allotjament. El 2013 va ser l’any en què aquesta nova oferta va esclatar i, alhora, es va començar a sancionar. Gràcies a la reforma de la Llei d’arrendaments urbans del 1994, la Conselleria de Turisme va començar l’estiu d’aquell mateix any a aixecar actes a propietaris que allotjaven turistes als seus apartaments per mitjà d’internet.

Poc més de sis anys després, la justícia s’ha posicionat al costat de la principal empresa de lloguer turístic, Airbnb, en el que va ser el primer expedient sancionador per infracció molt greu a Mallorca en virtut de la Llei de turisme. Si bé des del 2012 es prohibeix el lloguer d’habitatges de vacances en plurifamiliars, no va ser fins a la reforma de la llei, el 2019, que es va establir un règim concret per fer-ne efectiva la prohibició. Amb una sentència de maig del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) donava la raó a Airbnb en el recurs contra la multa de 300.000 euros que el Govern li havia imposat després de detectar el 2017 que alguns dels seus anuncis no incloïen el número d’inscripció al registre insular.

El professor i vicedegà de la Facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears, Bartomeu Deyà, recorda que “amb el fenomen Airbnb, el decret Cladera va saltar per l’aire”. Aquesta normativa, del 1984, “va aconseguir congelar el nombre de places turístiques dels hotels durant 20 anys”, recorda Deyà. Durant els darrers anys, el grau d’ocupació del conjunt de l’oferta de lloguer turístic ha anat fluctuant, i arribà al màxim el 2017, amb un 62%.

Una altra de les mesures que varen rebre un atac a favor de l’augment de les places turístiques va ser l’esmena a la Llei 8/2012, coneguda com a llei Delgado, la qual permetia als establiments turístics fer millores i pujar de categoria. El Decret llei 1/2013 modificava aquestes condicions i permetia acollir-se a aquests beneficis als hotels que es construïren o s’ampliaren de manera il·legal. Precisament en una línia similar a la llei Delgado, l’Executiu autonòmic ha aprovat el mes de maig d’enguany un decret de mesures urgents per reactivar l’economia que permet als hotels augmentar la superfície fins un 15% sense llicència urbanística.

D’altra banda, el setembre del 2015, en un intent de compensar l’increment de l’oferta turística, el Govern va tornar a introduir la taxa turística, que Jaume Matas havia retirat durant el seu mandat. L’ecotaxa es va començar a cobrar l’estiu del 2016, amb el rebuig dels hotelers i les reticències dels ecologistes per la destinació dels fons. Les dades més recents del 2019 varen revelar que només durant l’exercici del 2018 aquest impost va permetre recaptar 122 milions d’euros, amb un increment d’un 87% respecte de l’any anterior.

Tsunami rere tsunami

Aquesta pujada es va registrar, en part, gràcies a l’augment del nombre de creuers que arribaren a les Balears, un altre dels elements de discòrdia al sector. La portada del 3 de març de 2018 de l’ARA Balears qualificava de “tsunami” l’arribada de 2,13 milions de creueristes durant el 2017. Però aquesta xifra tampoc no ha aturat de créixer. El 2019 es va assolir un nou rècord, amb 2,65 creueristes i un ascens d’un 9,3% respecte del 2018. “L’abaratiment dels preus i les dimensions superior dels vaixells”, ha fet possible que aquest fenomen creixi tant “a la Mediterrània com a la Xina i el Carib”, explica Bartomeu Deyà.

Precisament un mes abans que el govern espanyol declaràs l’estat d’alarma i que les Illes quedassin tancades per mar i aire, l’Autoritat Portuària de les Balears acceptà la moratòria de concessió d’escales de creuers a Palma fins al 2022, sol·licitada pel Govern. Aquest temps havia de servir per regular l’arribada d’aquestes embarcacions, però ara les negociacions han quedat congelades.

Juntament amb aquesta, les fites que varen marcar el turisme balear el 2019 varen ser dues de ben diferents: la fallida de Thomas Cook i el decret contra el turisme d’excessos. “Hem observat una consciència sobre el tipus de turisme que volem i això s’ha vist plasmat en el decret”, assenyala Deyà. Tot i això, erradicar models com el de Magaluf, a Mallorca, i el West End de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, continua sent una assignatura pendent per a les Illes.

Però l’escenari actual presenta molts més reptes, com ara salvar la temporada. El vicedegà de Turisme de la UIB resumeix en una paraula la situació: “incertesa”. Davant això, proposa apostar pels “sectors de valor afegit, com ara la tecnologia aplicada al sector turístic, en la qual Balears és un referent”. Deyà admet que això “requereix coneixement i inversió pel desenvolupament” i, a més, “paciència”, atès que els resultats “no s’obtenen fins als cinc o deu anys”.