Unes 20 espècies de coral de les Balears estan en perill

PalmaSón com arbres, però sota la mar. Són refugi, font d’aliment, zona d’amagatall i el sustent de molts altres animals. També són arquitectes i bioconstructors. Donen vida als anomenats boscos submarins i aporten complexitat estructural als ecosistemes aquàtics. “Si a un bosc li lleves els arbres, què en queda?”, exposa la biòloga de Save the Med Patricia Puerta. Segons el coordinador d’Àrees Marines Protegides de WWF, Óscar Esparza, el món alberga uns 5.500 tipus de coral diferents. De les 200 espècies que troben recer a la Mediterrània, a la zona de les Balears n’hi ha al voltant de 20 que estan en perill.

Encara que se’ls compara amb els arbres per la funció generadora d’hàbitat, són animals. En funció de les seves característiques, es classifiquen com a corals petris, gorgònies, mans de mort, plomes de mar i corals negres. Segons explica el director d’Expedicions d’Oceana, Ricardo Aguilar, n’hi ha de creixement “ràpid”, que necessiten entre 15 i 20 anys per formar una colònia. En el cas de les gorgònies, també conegudes com a ventalls de mar, pot requerir entre 15 i 50 anys. “El coral vermell i altres gorgònies més longeves poden superar el segle d’antiguitat”, assenyala. De fet, hi ha corals negres com el Leiopathes glaberrima, que es troba a les Balears, que poden viure més de 4.000 anys. “Els esculls de coral d’aigües profundes solen tardar milers d’anys a formar-se. La majoria supera els 6.000 anys, però alguns poden arribar a sumar-ne entre 14.000 i 20.000”, diu.

Són organismes “molt fràgils” i amb un creixement “lentíssim”. Esparza explica que, quan es trenca una comunitat de coral, pot torbar-se segles a recompondre’s. Puerta lamenta: “En el cas dels peixos, al cap de tres anys ja són reproductors, però el que passa amb aquests animals és que poden tardar 10 anys a créixer un pam i en 30 segons un vaixell d’arrossegament pot haver-ne arrencat 100.000”. Per part seva, la investigadora en ecologia de la Universitat de Barcelona Cristina Linares apunta que la pèrdua d’aquests animals suposa una simplificació dels hàbitats. “Les espècies que es refugiaven aquí perden casa seva”, afegeix.

Principals amenaces

Les principals amenaces varien d’una espècie a una altra. Per exemple, la pesca d’arrossegament amenaça corals petris, gorgònies i plomes de mar, entre altres, segons detalla Aguilar. Per Esparza, aquesta és “l’amenaça més directa, la més evident”. Per part seva, Puerta conta que, quan inspeccionen zones de pesca d’arrossegament, el que troben són “corals partits, trossos tirats pel sòl i marques de les xarxes”.

Aguilar hi afegeix també l’emergència climàtica. “Els afecta per l’alta temperatura a les capes més superficials, que provoca mortaldats; i a les zones més profundes, pel canvi del pH de l’aigua, que genera una acidificació i pot acabar dissolent-ne els esquelets”, explica l’experta. Esparza apunta que aquest és un factor que pot propiciar la propagació de determinats patògens, que no sols afecta el coral, sinó que també perjudica les algues de les quals s’alimenta. 

Una altra d’aquestes amenaces seria la contaminació plàstica. “Pot produir arrencaments, laceracions, ferides, sufocacions o enverinaments”, remarca Aguilar. Finalment, hi inclou també la sobreexplotació per a joieria, la sobresedimentació, la contaminació química, la introducció d’espècies exòtiques, la destrucció costanera...

Espècies afectades

La investigadora de l’informe Mar Balear Natalia Barrientos adverteix que el nombre d’espècies de coral que es troben en perill a les Illes no és totalment precís, però que ronda els 20. D’aquests organismes, el més perjudicat és el coral bambú, que es troba en perill crític. Normalment, està entre els 500 i els 1.200 metres de profunditat. “Són zones gairebé desèrtiques i la seva ubicació les fa més vulnerables a la pesca d’arrossegament”, subratlla.

També hi ha la Cladocora caespitosa, “més semblant a les espècies tropicals” perquè pot arribar a formar esculls. Encara que sol habitar a menys de 40 metres de profunditat, en algunes zones de Maó s’ha trobat en els primers 10 metres. “Està molt més amenaçada pel canvi climàtic, perquè les onades de calor l’afecten més”, alerta Barrientos. Destaca també el coral vermell, que durant les darreres dècades s’ha explotat per a la joieria. Habita entre els 30 i els 120 metres de profunditat i és una espècie endèmica de la Mediterrània. A les Balears, es pot trobar al nord-est de Mallorca, a Cabrera i al nord de Menorca.

La llista d’invertebrats en risc de l’Arxipèlag recull també el coral groc, el coral negre brillant, la Lophelia pertusa i la Madrepora oculata, entre molts altres. Barrientos aclareix que, si bé aquestes són espècies a tenir en compte, cal considerar que potser n’hi ha d’altres que són més vulnerables, però que no s’esmenten en el llistat perquè “se sap poc d’elles”, ja que moltes viuen en espais d’accés difícil. Per poder observar aquestes zones, els experts utilitzen vehicles operats remotament.

Algunes solucions

Linares creu que el futur d’aquests animals implica gestionar els impactes locals de la pesca perquè no es pugui dur a terme en zones emblemàtiques. Així mateix, aquesta experta recorda la necessitat de frenar la pujada de la temperatura perquè, en cas contrari, “aquestes poblacions sofriran molt”. De fet, Linares lamenta que ja s’han registrat algunes extincions locals a Menorca. Per part seva, Puerta assenyala que, davant canvis nocius, són espècies que “se cerquen la vida o se’n van”. 

“Hi ha espècies que no tenen aquesta capacitat d’adaptació, ja que necessiten centenars o milers d’anys per canviar; unes altres poden anar desplaçant-se lentament cap a zones més profundes o cap al nord, per trobar aigua més freda”, comenta Aguilar. En el cas d’aquelles espècies que reben impactes físics, “tenen poc marge de resposta”. D’altra banda, Oceana ha observat que les que es troben en zones d’alta sedimentació tendeixen ara a ser més altes, per evitar acabar enterrades. A més, afegeix que aquell coral que té capacitat de reproducció sexual i asexual té la capacitat de cercar altres estratègies de supervivència.

Finalment, Esparza destaca que s’està duent a terme un projecte per tractar de restaurar unes 30.000 hectàrees d’hàbitats profunds en zones d’alt valor ecològic de la Mediterràni. “S’està criant coral en captivitat i la intenció és instal·lar-lo en el substrat per veure com funcionen les mesures de restauració”, explica. Tots aquests experts coincideixen que es necessita obtenir més informació sobre el coral per poder crear una mena de mapa que permeti fer-ne un seguiment. “Per ser habitants illencs, vivim molt d’esquena a la mar”, conclou Puerta.