Els espeleòlegs, sobre Vallgornera: "Hem passat d'una cova amb aigües cristal·lines a un magatzem de matèria orgànica"

PalmaLa cova de Vallgornera viu una situació de cada pic més insostenible a causa de les restes de matèria orgànica que des de fa anys vessa la urbanització del Pas (Llucmajor) en aquest espai protegit. Així ho ha explicat la Federació Balear d'Espeleologia (FBE) que ha assegurat a l'ARA Balears que és "increïble" com s'ha permès que aquest indret protegit com a Zona d'Especial Conservació (ZEC) dins la Xarxa Natura 2000, "hagi passat de ser una cova amb aigües cristal·lines a un magatzem de matèria orgànica".

Els vessaments fecals a la cova de Vallgornera: cronologia de la inacció institucional

El 2012 es varen presentar les primeres denúncies per la contaminació que provocava la urbanització a la cova de Vallgornera, però la inacció de les administracions públiques ha provocat que de cada cop hi hagi més presència de matèries orgàniques i que aquests residus canviïn la idiosincràsia de l'aigua i de l'ecosistema marí. "Està tot ple de residus, la situació ja és insostenible i cada dia que passa empitjora; hem d'actuar amb urgència", denuncien els espeleòlegs.

Des de la FBE han duit a terme estudis de l'aigua per determinar l'impacte dels vessaments i han informat que han trobat colònies d'organismes sèssils filtradors o detritívors, anèl·lids, poliquets i petites esponges blanques, que són indicadors de contaminació per matèria orgànica. A més, abans de la construcció de la urbanització, l'aigua subterrània era transparent i ara hi suren nombroses partícules de matèria orgànica.

Per la seva banda, la Conselleria de Medi Ambient ha informat aquest dijous que ha fet un estudi de l'aigua de la cova i asseguren que no presenta símptomes de contaminació per aigües fecals. Tot i això, reconeixen que han trobat valors d'enterococs i del bacteri Escherichia coli, però que són baixos i molt baixos. De fet, atribueixen les traces detectades a la contaminació d'origen animal, ja sigui d'organismes presents a la cova o de lixiviats de la superfície terrestre, però en cap cas d'aigües fecals. 

En el comunicat expliquen, també, que són conscients que una de les principals amenaces que pateix la cova és la possible contaminació per filtracions d'aigües fecals, ja que a damunt d'aquest espai protegit s'hi troba una urbanització que no disposa de clavegueram. 

La inexistència d'aquest sistema de clavegueram obliga els residents a abocar les aigües residuals a fosses sèptiques o pous negres d'infiltració, fet que impacta directament sobre la cova i els ecosistemes marins que hi viuen. Aquest problema va quedar evidenciat l'any 2012, quan el grup d'exploració subaquàtica de la FBE va detectar signes clars de contaminació en les galeries subaquàtiques situades sota la urbanització.

Europa denuncia les urbanitzacions sense clavegueram i a les Illes n’hi ha 50

Davant aquests fets i després de 13 anys de lluita, la FBE ha assegurat que si a finals d'aquest mes no hi ha una resposta "oficial i ferma de l'Ajuntament i el projecte es posa en marxa", presentaran una denúncia a la justícia europea, fent referència a diverses sentències "de zones que tenien inclús espais que gaudien de menys protecció on han obligat a tomar la urbanització construïda damunt la cova". Un exemple d'això és la cova del Higuerón, a Màlaga, on la justícia va obligar a tomar els edificis i cases construïts damunt la zona protegida. Així, l'entitat insisteix que totes les cases de la urbanització podrien "ser història" si l'Ajuntament de Llucmajor no actua.

El president de la FBE, Guillem Mulet, ha explicat que el consistori els va dir que no podien fer el clavegueram per "no afectar l'estructura de la cova", però al mateix temps "donaven llicències i es construïen piscines i nous habitatges". "Estam cansats de promeses i projectes, res s'executa i ja hem dit basta; si no tenim una solució a final de mes anirem a Europa i quan presentem la denúncia ja no es podrà fer marxa enrere, tomaran la urbanització", assegura. A més, afegeix que els veïns de la zona (que haurien de pagar el cost del nou clavegueram) estan "completament a favor de fer-lo i en són també dels més interessats, perquè des de fa anys ja no els deixen construir ni fer obres". Amb tot, remarquen que pareix que les administracions polítiques es pensen que el que està protegit "és el buit de la cova, però no és així, és la roca que la forma i on se situen els habitatges". Mulet remarca que considera "increïble" que hagin deixat construir damunt una zona protegida. "Els vessaments posen en perill un patrimoni natural únic", sentencia.

Les coves que sucumbiren al turisme

En la darrera denuncia presentada a la Conselleria de Medi Ambient i que, si no s'actua, presentaran també a la justícia europea, la FBE assegura que si no es troba una solució real i immediata exigiran la desclassificació de la urbanització pel risc ambiental greu que provoquen els vessaments, l'incompliment de la normativa de la Xarxa Natura 2000, els precedents judicials que els emparen i la incapacitat de les administracions per resoldre un problema denunciat fa més de 10 anys.

Zona en risc de col·lapse

El 2022 la comissió de Medi Ambient va declarar la cova de Vallgornera zona en "risc de col·lapse i de ruptura d'espeleotemes". Aquesta va ser la resposta davant dos projectes que es varen presentar per construir noves cases unifamiliars damunt la cova. També va detallar que ampliar la zona residencial en aquest indret provocaria vibracions a les zones on la cova té galeries i càmeres pròximes a la superfície. Gràcies a aquest informe, es va paralitzar la nova construcció, però el fet és que a més dels vessaments també s'han elaborat informes sobre els perills que suposa l'existència d'aquesta urbanització i els efectes que pot tenir per a la zona protegida, tant en contaminació com en estructures.

Medi Ambient alerta del "risc de col·lapse" de la cova de Vallgornera si es construeixen nous habitatges

Què suposa que sigui una Zona d'Especial Conservació?

Les Zones d'Especial Conservació (ZEC) dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea estan sota una protecció estricta amb l'objectiu de conservar els hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna més valuoses i vulnerables del continent. La normativa que acompanya aquest grau de protecció obliga a dur a terme les tasques necessàries per conservar els hàbitats i espècies de la zona, sotmetre qualsevol obra o canvi a una avaluació d'impacte, la prohibició de dur a terme qualsevol mena d'acció perjudicial per a la zona i l'entorn mediambiental i desenvolupar plans de gestió per garantir la protecció dels ecosistemes.

En la denúncia, la Federació Balear d’Espeleologia assegura que a la cova de Vallgornera no s'ha respectat cap de les implicacions i obligacions que suposa que estigui catalogada com una Zona d'Especial Conservació (ZEC).