"Aprèn a espiar el WhatsApp de la teva xicota": la violència masclista perd la vergonya online

BarcelonaUna cerca ràpida a YouTube amb les paraules 'espiar' i 'mòbil' ofereix un llarg llistat de videotutorials que ensenyen els usuaris a 'hackejar' els mòbils aliens de manera gratuïta i en pocs passos. Només en els primers 100 resultats, la meitat d'aquests continguts proporcionen eines per cibercontrolar la dona en l'àmbit de la parella. Alguns, de manera explícita, amb títols com "Aprèn a espiar el WhatsApp de la teva xicota"; altres, fent servir descripcions que prometen que, si se segueixen les instruccions al peu de la lletra, "podràs saber si la teva xicota t'és infidel i posar fi a una relació infructuosa".

Aquesta tendència evidencia com la violència masclista fa servir les noves vies de comunicació per reproduir els patrons de control i violència vers les dones, també en el món virtual, i així ho ha denunciat aquest dimarts el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en un informe a què ha tingut accés l'ARA i en què s'analitzen un centenar de continguts disponibles a YouTube. L'organisme públic adverteix que aquest tipus de contingut, que compten amb milions de visualitzacions, són especialment perjudicials per als més joves i, per això, ha avançat que demanarà la retirada de fins a 12 vídeos actualment disponibles a la plataforma audiovisual perquè aquests "justifiquen el cibercontrol de les dones en l'àmbit de la parella".

"Aquests vídeos són especialment greus perquè presenten un biaix de gènere i edat molt clar: les dones adolescents són les principals víctimes d'aquest espionatge digital que normalitza la violència masclista", ha explicat a l'ARA el president del CAC, Roger Loppacher. Segons l''Enquesta de violència masclista a Catalunya del 2016', el 22% de les violències masclistes patides per les dones fins als 15 anys corresponen a fets vinculats al ciberassetjament i a comentaris o gestos sexuals. A més, una de cada quatre noies reconeixen que homes del seu entorn les han controlat, almenys una vegada a la vida, mitjançant el mòbil.

Els resultats de l'enquesta sobre violència masclista quadren amb la fotografia que s'extreu de l'informe del CAC. El 90% dels usuaris que pugen aquest tipus de material audiovisual a la xarxa són homes i en un de cada cinc vídeos, el títol fa una referència explícita a controlar la vida de la parella dona. Cap d'ells assenyala, per contra, l'home com a blanc d'aquest espionatge digital. Si s'atén el contingut complet -la descripció, l'àudio i les imatges que es fan servir al vídeo- un 45% dels casos analitzats pel CAC tenen com a objectiu difondre recursos per aprendre a controlar el telèfon de la dona i, així, comprovar la seva fidelitat en l'àmbit de la parella.

"L'essència del masclisme, que ha traspassat les barreres del temps i que sempre ha sabut adaptar-se per seguir exercint el control sobre les dones, aconsegueix que el món virtual i les aplicacions informàtiques també siguin un espai d'inseguretat per a les dones", valora Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista. El president del CAC, Roger Loppacher, assenyala que l'impacte d'aquests vídeos és molt gran: només els 12 vídeos que l'organisme de la Generalitat de Catalunya demana a YouTube retirar sumen 22,9 milions de visualitzacions.

La majoria d'aquests continguts tenen una estètica similar i fàcilment identificable amb els videotutorials. A través de diferents captures de pantalla d'applis i funcionalitats informàtiques, unes veus en off masculines asseguren a l'espectador que qualsevol que posi en pràctica les seves indicacions pot 'hackejar' el telèfon de la seva parella i veure "amb els seus propis ulls" amb qui xateja, amb qui s'envia 'selfies' o, fins i tot, quina és la seva ubicació a temps real. "La xarxa ofereix una certa impunitat a aquells que tenen actituds masclistes: com més agressivitat contra la dona, més èxit tenen aquells comportaments que, a la vida real, ja no es toleren o reben rebuig social", precisa Alfageme.

"Calen mesures penals contra el cibercontrol"

El president del CAC assegura a l'ARA que hi ha raons per ser "optimistes" amb la possible resposta de YouTube, que haurà de decidir si accepta la petició de retirada d'aquests 12 vídeos o no. "En altres ocasions ja han actuat amb sensibilitat davant d'una petició d'aquest tarannà i han retirat fins a un centenar de vídeos", apunta Roger Loppacher, president del CAC.

L'accés als dispositius d'una altra persona sense consentiment suposa una vulneració del seu dret a la privadesa, però només en un dels 12 materials denunciats pel CAC es reconeix la naturalesa il·lícita d'aquesta ciberinvasió i se n'adverteix als usuaris que poden incórrer en un delicte. La resta de vídeos promocionen amb total impunitat "les funcionalitats clau" per duplicar el compte de WhatsApp de la dona (43%), 'hackejar' les contrasenyes de les xarxes socials alienes (33%) i controlar i espiar el mòbil de l'altre mitjançant un servei semblant al de les eines de control parental (22%), per mencionar-ne alguns exemples. De fet, alguns usuaris no s'estan d'indicar quines aplis comercials serveixen suposadament per exercir aquest cibercontrol.

La directiva de serveis de comunicació audiovisual del CAC ja contempla que els serveis de vídeo a la carta i els serveis de distribució com YouTube han acorralat els canals de televisió tradicionals, però les mesures correctives estan exclusivament en mans de les plataformes, que tenen certa capacitat d'autoregulació. "Estem avançant, però és cert que cal encara més vigilància i una adaptació de la legislació catalana que pugui avançar-se a aquestes situacions", admet Loppacher.

"Aquesta directiva pot ser eficaç com a via de control administratiu de continguts i recepció de denúncies dels particulars perquè, així, aquestes puguin arribar a la fiscalia en cas de possible delicte", apunta el professor titular de dret civil de la Universitat de Barcelona Carlos Villagrasa. Si bé el jurista valora positivament que el CAC hagi denunciat aquests vídeos públicament i n'hagi demanat la retirada, també sosté que aquesta mesura és "simbòlica": "No es poden posar portes al camp i els joves són experts en cercar i trobar informació per moltes vies".

El també president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Infància i l'Adolescència (ADDIA) subratlla que l'únic camí per evitar que la violència masclista s'instal·li a les ments dels joves fent servir el seu canal predilecte de comunicació és la prevenció i una bona educació en l'ús de la xarxa. Ara bé, Villagrasa reconeix que la sensibilització no és suficient i que calen mesures penals i una major difusió de les infraccions per tal que els adolescents també rebin les conseqüències negatives d'un mal ús de les tecnologies, com ara el cibercontrol o el ciberassetjament.

"Cal una actualització de la llei orgànica sobre protecció civil de dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. Va entrar en vigor l'any 1982 i, per tant, no recull les noves modalitats d'intromissió a la intimitat", assenyala el jurista. Amb tot, el Codi Penal espanyol sí que va ser reformat el 2015 per incloure internet com un mitjà per a "la promoció o la incitació directa a l'odi, l'hostilitat, la discriminació o la violència contra les persones". La llei penal contempla per a aquests casos una pena de presó d'un a quatre anys i una multa de sis a 12 mesos. "El jutge o el tribunal poden acordar la retirada dels continguts de la xarxa que vulnerin els drets fonamentals i les llibertats dels altres", precisa Villagrasa.