Estadístiques, zones i perfils: de la prevenció a la intervenció en un rescat de muntanya

PalmaCada any es produeixen accidents i rescats a la muntanya que durant un temps queden gravats en la memòria col·lectiva. El darrer, el passat mes de setembre, quan 12 excursionistes quedaren atrapats al torrent de Pareis i dos d’ells foren arrossegats per l’aigua. Segons les dades publicades pel Grup de Rescat de Muntanya (GRM), l’equip especialitzat dels Bombers de Mallorca, l’any 2024 s’ha triplicat el nombre d’intervencions de fa deu anys, i s’han arribat a les 336 actuacions i rescats.

Els experts recalquen que hi pot haver molts de motius darrere aquests accidents i que no sempre succeeixen per una negligència, sinó per l’orografia del terreny, per la meteorologia o pel desconeixement de la zona. “El medi natural pot tenir alguns perills que poden augmentar la probabilitat de lesions”, reconeix Enric Subirats, metge de muntanya.

A les Balears, els equips que intervenen en un rescat són el Servei d’Emergències de les Illes Balears (SEIB 112), els Bombers de Mallorca i el Grup de Rescat Especial d’Intervenció a Muntanya de la Guàrdia Civil (GREIM). “Quan s’activa un rescat, el centre d’emergències és qui el deriva als Bombers, a les ambulàncies i a l’helicòpter del GREIM”, explica Francesc Fanals, president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME). Però amb vista a una millora dels rescats, i davant la seva tendència a l’alça, la FBME ha impulsat una Proposició No de Llei (PNL) per medicalitzar els equips de rescat de muntanya, incorporant un sanitari a cada intervenció. La PNL fou presentada i aprovada per tots els grups parlamentaris el febrer del 2023, però encara no s’ha posat en pràctica, perquè, segons l’expert, “falta acabar-la de posar en marxa”.

Els que en saben coincideixen que la clau de la seguretat en la muntanya, però, és la prevenció, i que per fer-la efectiva falten dades. “La cultura preventiva requereix prèviament tenir dades objectives de la situació en què ens trobam, i ens manca un observatori real de l’accidentalitat global a muntanya”, diu Subirats. Des de la Federació hi coincideixen, però recalquen que tot i haver-ho demanat diverses vegades, tant en l’àmbit autonòmic com des de la federació estatal, no han tingut èxit. “Nosaltres no volem dades personals, volem estadístiques, per poder dirigir els nostres esforços cap allà on toca”, apunten. Amb aquestes dades, es podria crear un perfil de l’accidentat –gènere, edat, procedència...– i zonificar les intervencions. També “es podrien dirigir millor les campanyes de sensibilització cap al sector, cap a la zona i cap a les persones que ens interessen”, recalca Fanals.