Estafats i desnonats: unes 60 famílies són víctimes del lloguer de cases ocupades a Palma

PalmaF. R. –que prefereix no revelar el nom complet– va accedir al seu pis, ubicat al carrer Caracas de Palma, ara fa set anys. Aleshores diu que va pagar uns 1.500 euros a un al·lot per llogar l’immoble, encara que no va arribar a signar cap mena de contracte. Tres mesos després, va perdre la pista de l’arrendador. “Li vaig donar els doblers i ell, les claus. Més tard, li vaig intentar telefonar al seu mòbil perquè ens varen tallar l’aigua, però no vaig aconseguir tornar a contactar-hi”, explica aquest pare de família. Tret d’això, no han tornat a tenir cap altre problema fins fa dos mesos, quan els va arribar una ordre de desnonament. La vertadera propietària de la casa, una immobiliària, havia posat una demanda, la qual cosa confirmava les sospites:havien llogat un pis ocupat. Però el cas de la família de F. R. no és excepcional. Dels 313 desnonaments que l’Ajuntament va aturar el 2021 (dels 428 que hi havia programats), 61 estaven relacionats amb ocupacions il·legals, és a dir, un 20% del total. Segons l’Oficina Antidesnonaments, la majoria d’aquests casos eren de persones o famílies que havien patit una estafa com la de F. R.

Ara bé, ell admet que era conscient que “donava uns doblers sense papers ni res a canvi”, però que en aquell moment “estava desitjant tenir una casa” i que això va ser el més important. “Som una família nombrosa i tothom vol tenir una llar”, apunta. Al pis, on viu amb els seus tres fills menors d’edat i la seva dona, “l’aigua i el llum estaven enganxats”, afirma F. R., tot i que més tard va aconseguir posar el comptador de l’electricitat a nom seu. Durant tot aquest temps, no han tingut pràcticament cap problema amb la comunitat. “Em coneixen d’ençà que era petit, perquè el meu pare viu al mateix edifici”, assenyala l’home. A més, admet que, quan varen entrar a viure-hi, la casa no estava en condicions i al llarg d’aquests set anys l’han anada arreglant. Per això mateix tampoc vol deixar-la. “El pis és d’una immobiliària i em varen oferir un percentatge per sortir d’aquí. Però jo ja he fet una inversió, m’hi he gastat uns doblers”, manté.

Per ara, el seu llançament està paralitzat gràcies al Decret 37/2020 aprovat pel govern espanyol arran de la pandèmia per aturar temporalment els desnonaments de famílies vulnerables. Com que ni F. R. ni la seva dona tenen feina a hores d’ara i estan vivint gràcies a ajudes, el seu perfil també encaixa en les famílies que obtenen l’informe de vulnerabilitat de l’Ajuntament de Palma. Precisament, la situació de precarietat en què es troben és el que els converteix en una diana fàcil per a aquest tipus d’estafes, segons la directora de l’Oficina Antidesnonaments de Cort, Margalida Cladera. “És gent que està desesperada. Quan arriben a nosaltres i els demanam si no veien res estrany, contesten que era millor això que res”, declara la membre del Consistori. Així, acaben sent “enganades” i amb un “contracte fraudulent fet per una persona que els lloga una casa que no és seva”, afegeix.

En ascens des del 2015

De cada vegada són més les famílies víctimes d’aquest engany que arriben a l’Ajuntament de Palma. Els expedients d’ocupació que tramita l’Oficina Antidesnonaments han augmentat de manera contínua d’ençà que es va crear el 2015, quan aquests només eren el 7% del total de casos atesos. El 2019 varen arribar al punt més elevat, quan –amb 149 casos dels 686 totals– representaren el 21%. Després d’un 2020 atípic per la pandèmia –quan varen ser un 10%–, el 2021 han tornat a escalar fins al 20%. Cladera argumenta que aquesta expansió no vol dir que hagi crescut el nombre d’ocupacions, sinó que els darrers anys “les entitats propietàries d’aquestes cases ocupades –que solen ser fons voltors– s’han posat les piles per tramitar demandes”. Arran de les denúncies, arriben les ordres de desnonament i és en aquest moment que l’administració hi ha d’intervenir. Si no, insisteix la directora de l’oficina municipal, no hi ha manera de detectar aquests casos.

Aquesta problemàtica és fruit de “la crisi d’execucions hipotecàries” de l’any 2008, recorda Cladera. “Són les cases dels primers que no varen poder pagar la hipoteca. Aquests habitatges varen passar a mans d’entitats bancàries o fons voltors i varen quedar buits”, apunta. Saber quants d’aquests habitatges hi ha a Palma és gairebé impossible, perquè caldria mirar-los un per un al registre de la propietat, adverteix la treballadora municipal. No obstant això, Cladera creu que podríem xerrar de centenars i posa com a exemple una xifra: “Només de Bankia, a Son Gotleu n’hi ha devers 200”. De fet, Son Gotleu és el barri més afectat pels desnonaments: des del 2015, acumula 586 expedients, seguit de Pere Garau (463), Foners (267) i la Soledat (200).