L’estat d’alarma malmena uns 9.000 horts d’autoconsum

Palma”No entenc per què puc anar a l’Eroski, fer coa i estar amb gent però no puc agafar el cotxe tot sol i anar a l’hort”, lamenta Jaume Bosch, que viu a Palma i té una quarterada i mitja de terra entre Vilafranca i Felanitx. Durant l’estat d’alarma la Delegació del govern espanyol a les Balears només permet anar a un terreny si el propietari hi té animals o acredita que l’hort és la seva única font de subsistència. La restricció afecta unes 9.000 parcel·les sembrades que s’estan tudant durant el confinament, segons explica el director tècnic de l’Associació de Productors i Productores d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana. Juntament amb altres agrupacions del sector i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, han demanat una rectificació de la normativa, com ja s’ha fet a Catalunya, a Galícia i a Madrid, perquè es permeti anar als horts durant l’estat d’alarma.

La posició de la Delegació del govern espanyol a les Illes es manté ferma: la prioritat durant l’estat d’alarma és que la gent quedi a casa, diuen fonts de la institució. Amb la mesura es volen evitar desplaçaments “innecessaris” al camp. La Delegació creu que molts dels propietaris dels horts són gent gran, que està més exposada al contagi del coronavirus. Sobre el fet que en altres comunitats s’hagi permès cuidar els terrenys, les mateixes fonts es limiten a dir que cada regió té una realitat diferent. Des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, asseguren que fa setmanes que varen demanar a la Delegació i al Ministeri d’Agricultura que reconsiderassin la restricció, però de moment no n’han rebut cap resposta.

El 17 d’abril la Xarxa de Pagesos Ecològics de les Balears, integrada per l’Associació de Varietats Locals, Apaema i els seus equivalents a Menorca i les Pitiüses, varen enviar una segona carta a la Delegació amb 3.500 signatures i el suport d’un centenar d’entitats. Fullana defensa que si a la comunitat de Madrid -on hi ha molts més casos de covid-19- s’ha reconsiderat la prohibició, s’hauria de poder fer el mateix a les Illes. “Els horts suposen una font d’autoconsum molt important per a molta gent de la Part Forana”, comenta, lamentant que el Govern no hagi mostrat cap suport a la petició que varen fer i que no hagin emès cap comunicat públic. A més, diu que molts dels aliments que es planten ara es conserven i permeten tenir rebost per passar l’hivern.

L’opinió dels afectats

El director tècnic d’Apaema creu que no té sentit que es pugui anar al supermercat però que no es permeti recollir els aliments de l’hort. “Abans que haver de comprar a una tenda, per què no podem proveir-nos?”, es demana Rosana Cámara, que participa en l’hort comunitari de la Colònia de Sant Pere i que és en un solar de l’Ajuntament d’Artà. Onze famílies hi tenen la seva parcel·la però ara només hi poden anar la meitat, que són els que han demanat una ajuda social perquè no tenen ingressos. “Si no plantam ara no tindrem res i perdrem una font d’aliments molt important”, diu, i afegeix que és difícil que algú planti per a ella perquè suposa més càrrega de feina extra a l’hora de cuidar i fer la collita. En opinió seva, s’ha de permetre l’activitat perquè, a més, a l’hort no es coincideix amb ningú.

Jaume Bosch assegura que té els planters preparats a la seva terrassa però que si no els pot dur ja al camp, els haurà de llençar als fems. “Els planteristes s’hauran de menjar els planters”, afirma. D’altra banda, Joan, de 77 anys, que té un parcel·la amb animals a prop d’Artà, diu que a la seva edat necessita moure’s perquè “és difícil recuperar el físic” si s’està aturat. Ell té la sort de poder sortir, però creu que és molt important que tothom que té un hort ho pugui fer perquè la majoria dels jubilats del poble que tenen salut en tenen un, i el “pitjor que hi ha és l’avorriment”. De fet, la xarxa de pagesos destaca que és una activitat d’esbarjo que ajuda a mantenir una bona salut mental.