L’Estat vol eliminar el cànon de residus balear i deixar-ne de finançar el transport entre illes

PalmaEl Govern va estrenar el cànon de residus l’1 de juliol passat, una taxa de caràcter finalista i insularitzada, però que pot quedar relegat perquè l’Estat vol recentralitzar aquest tribut. El Projecte de llei de residus i sòls contaminats estipula en l’article 85 que aquest impost “s’aplicarà en tot el territori espanyol” i, si hi ha una norma superior, l’autonòmica desapareix. Aquest intent per trepitjar les competències pròpies ja va provocar el rebuig de les formacions catalanes quan es va votar el text en el Congrés dels Diputats la darrera setmana de desembre i es converteix en el cavall de batalla al Senat, on dimarts acaba el període d’esmenes. El senador autonòmic Vicenç Vidal ha advertit que lluitarà perquè s’elimini.

El govern espanyol argumenta que opta per crear un impost estatal homogeni en l’exposició de motius. Explica que la falta d’harmonització que existeix quant a aquests cànons autonòmics ja aplicats en algunes comunitats i el fet que algunes hagin usat aquestes figures impositives i altres no afebleix l’efectivitat d’aquest instrument amb vista al compliment dels objectius fixats per la Unió Europea. A parer seu, implica un increment dels costos indirectes per als contribuents, la qual cosa dificulta l’aplicació de les normes. D’acord amb aquesta descripció, és l’Estat qui elabora un marc únic per a totes les comunitats autònomes, fet que genera un conflicte competencial, perquè les autonomies perden potestat.

Vidal critica que el cànon estatal “no té la visió de canvi de política ambiental que sí que tenia l’autonòmic” i denuncia que, amb aquesta decisió, el que fa l’Estat és “centralitzar les competències i disminuir l’autonomia de les comunitats”. “Des d’un punt de vista sobiranista, és inadmissible que es llevin competències a les comunitats autònomes”, lamenta Vidal, que reivindica que els cànons de residus autonòmics “estan ajustats a una realitat insular”, que ara es veurà “destrossada” per la visió estatal. “A més, es genera una espècie de sòtil de vidre en les competències, que fa que els territoris no avancin”, afegeix. Entén que l’amenaça que suposa l’impost inclòs en la llei espanyola de residus i sòls contaminats no és tant la pèrdua de recursos, sinó el fet de perdre aquesta autonomia tributària i la capacitat de dictar exempcions, aplicar tipus diferents i adaptar-la a la realitat illenca. 

Si bé és cert que ja fa un temps que aquesta decisió ressonava al Congrés dels Diputats, no ha estat fins ara que ha arribat al Senat, quan els polítics se n’han fet ressò. “Quan en vàrem llegir el primer esborrany, ens va parèixer tal barbaritat el tema del cànon –ja que hi ha comunitats, com Catalunya, que ja fa 17 anys que tenen el seu en marxa, i les Balears acabaven de fer públic el seu–, que vàrem pensar que ni tan sols arribaria al Senat”, explica Vidal. En aquest sentit, aclareix que, quan en varen tenir constància, i abans que arribàs al Senat, els va parèixer una qüestió “tan òbvia” que estaven segurs que “seria fàcil arribar a un acord”. El malestar del senador autonòmic i de la Conselleria de Medi Ambient i Territori va encara més enllà, atès que han comprovat que la disposició addicional setena estipula que les autonomies que haguessin gravat els residus serien compensades econòmicament. El problema és que especifica en el segon punt que únicament s’aplicarà a les autonomies que ho tinguin vigent “amb anterioritat al 17 de desembre del 2020”. Les Balears ho varen pressupostar en els comptes del 2021 i va entrar en vigor mig any després. És per això que el senador de MÉS per Mallorca lamenta que l’Arxipèlag no rebrà cap indemnització a canvi, com sí que ho faran Catalunya i el País Basc.

“Amb l’eliminació del cànon autonòmic i la creació de l’estatal, es genera una excusa centralitzadora i d’homogeneïtzació que es carrega tots els cànons que hi havia hagut fins ara”, lamenta el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó. Per ell, però, encara és “més greu” el cas de Catalunya, perquè perd una eina que ha estat usant durant els darrers anys. Igual que fa Vidal, Sansó critica que la relegació del cànon autonòmic en favor de l’estatal farà que les Balears perdin competència i capacitat de decisió.

De moment, la futura llei, si no s’esmena en el Senat, preveu la possibilitat que les comunitats que així ho vulguin puguin reclamar la gestió d’aquest tribut. Així i tot, Sansó remarca que l’Executiu balear no podrà controlar la recaptació. Vidal explica que, fins ara, el model que s’havia aplicat aquí era progressiu, amb la intenció de canviar el sistema, i ara, en canvi, aniria tot a parar a “una caixa única”. “Com que no és finalista, això significa que ara serà voluntat del Govern destinar els diners recaptats d’aquest cànon a la gestió de residus”, assenyala Sansó. D’aquesta manera, el Govern deixa de tenir l’obligació de destinar aquests diners íntegrament a iniciatives mediambientals, per la qual cosa aquests fons es podran repartir entre les diferents polítiques autonòmiques.

‘Cafè per a tothom’

Per part seva, la directora general de la fundació ecologista Rezero, Rosa García, experta en gestió de residus, hi insisteix: “D’aquesta manera, els diners que s’aconseguien d’aquest cànon anaven destinats als municipis per fomentar el reciclatge i la reducció de residus”. “Amb el cànon balear, la idea era fomentar que els municipis s’unissin a aquestes polítiques de reducció de residus, però així com està plantejat en l’estatal, tot va a un fons comú”, afegeix.

En aquest aspecte, García critica que el cànon estatal ni tan sols entra en els models de recollida. “L’Estat proposa que hi hagi aigua gratuïta en els establiments i que es fomenti la venda a granel, entre altres, que són accions molt tímides, mentre que la llei balear conté propostes molt més ambicioses en la línia de reduir les escombraries”, subratlla. Segons la directora general, la llei estatal “ha quedat molt conservadora”. “La lectura que cal fer de tot això és pensar que quina sort que les Balears tinguessin la iniciativa de crear el seu propi cànon”, assenyala.

Si bé el cànon final dependrà de com quedi el text aprovat pel Senat, García lamenta que “no quedarà més remei que ajustar-se al cànon estatal”, encara que aquest “no estarà plantejat des d’un punt de vista de millora ambiental tan potent com el del Parlament balear”. “La visió del Congrés és molt centralista, però en l’àmbit estatal hi ha coses que estan molt endarrerides, com és el tema de la recollida orgànica”, apunta. “Volen crear una llei que sigui una mica ‘cafè per a tothom’, perquè totes les comunitats s’hi sentin incloses, però es deixaran enrere les iniciatives d’aquelles autonomies més avançades”, remarca García. En aquest sentit, la directora general retreu que el cànon espanyol “no respecta les competències reals i la capacitat dels territoris que vulguin avançar cap al residu 0 a la velocitat necessària”. “Tal com està establerta aquesta llei, difícilment es compliran els objectius en matèria ambiental”, conclou.

És per aquest motiu que el grup parlamentari al qual pertany MÉS per Mallorca presentarà 43 esmenes i farà pressió amb ERC i PdCAT perquè es respecti l’autonomia d’aquells territoris que ja havien creat el seu propi tribut. “En segons quins aspectes, la llei estatal no és tan valenta com la nostra”, reivindica el director general, Sebastià Sansó.

Més sobrecost en el transport

El cànon no és l’únic que afecta els interessos de les Illes, també es poden veure perjudicades pel que fa al transport de residus. En la disposició addicional tercera del text redactat, especifica que només es finançarà el transport de residus entre illes si hi ha “disponibilitat pressupostària”, mentre que fins ara el govern espanyol estava obligat a fer-ho. Això afectarà, sobretot, el cost que suposa moure els residus entre Eivissa i Formentera, perquè aquesta darrera no té les seves pròpies instal·lacions. Vidal lamenta: “Si fins ara, que era una obligació, no es complia, imagina’t què passarà ara si es considera una opció”. García reforça aquest posicionament: “És un fet que s’ha estat incomplint reiteradament”.

Per altra banda, també demanaran que s’establesquin uns objectius específics de reutilització; que el futur sistema de dipòsit, devolució i retorn inclogui no només botelles de plàstic, sinó també vidre, llaunes i tetrabrics, i que es faci efectiva la responsabilitat ampliada del productor també per al tèxtil, els productes d’higiene íntima, els matalassos, les càpsules de cafè, les juguetes i les bengales marítimes, entre altres. És a dir, volen que els productors es facin càrrec del reciclatge del seu producte perquè això no suposi un sobrecost a l’administració. Segons Vidal, aquesta mesura “garantiria que un nombre més gran de productors es responsabilitzin dels residus vinculats a la seva activitat econòmica i, en conseqüència, es reduiria la despesa pública en gestió de residus”. El senador, per exemple, recorda que les Balears, per ser una zona costanera, registra una activitat marítima recreativa elevada i això fa que es generi un alt nombre de bengales, que quan caduquen són dipositades en papereres, acció d’“important risc”. De fet, les autoritats han determinat que els dos darrers incendis produïts als abocadors de Menorca i d’Eivissa han estat provocats per bengales marítimes.