Els Estats Units fan un pas crucial amb la fusió nuclear cap a un nou futur energètic

WashingtonEl departament d’Energia dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un “assoliment científic històric” dut a terme per un grup de científics en una instal·lació federal de Califòrnia. La secretaria d'Energia, Jennifer Granholm, ha assegurat en roda de premsa que s'ha aconseguit "per primera vegada" produir amb èxit una reacció de fusió nuclear que generi guanys nets d'energia. O sigui: que ha generat més energia que no la que ha gastat. Aquest desenvolupament "és només el començament", ha aventurat, atès que suposa un pas important en la transició cap a energies més netes (sense emissions de carboni) i potencialment il·limitades. Tanmateix, els experts avisen que es podria trigar dècades a comercialitzar la fusió nuclear i, per tant, a materialitzar-la en el dia a dia de la generació elèctrica.

Es tracta d'"un dels assoliments científics més impressionants del segle XXI", ha insistit Granhold aquest matí. Concretament, per dur a terme aquest experiment, els científics del Laboratori Nacional Lawrence Livermore han dirigit 192 làsers contra una petita bola de plasma d'hidrogen, amb deuteró i tritó, a uns tres milions de graus Celsius. Amb això, han aconseguit simular "de forma breu" les condicions d'una estrella, com el Sol, i "han assolit la ignició", ha resumit la subsecretària de l'Administració Nacional de Seguretat Nuclear (NNSA, per les sigles en anglès) Jull Hruby.

Aquest desenvolupament reprodueix de manera controlada en un laboratori la mateixa reacció nuclear que fa brillar les estrelles, cosa que els científics d'arreu del món fa dècades que persegueixen i que, per primera vegada, ha generat més energia de l'empleada en iniciar la reacció. La seva aplicació podrà millorar en un futur la capacitat dels EUA per mantenir les seves armes nuclears sense necessitat de fer proves nuclears, alhora que podria crear les condicions per a nous desenvolupaments que portin a l'ús de la fusió làser com a font neta d'energia.

"Molts van dir que no seria possible, que el làser no era prou potent, que els objectius mai serien prou precisos", ha recordat la directora del laboratori de Califòrnia, Kim Budil, celebrant la fita històrica de la ignició per fusió, que "ha sigut una aspiració tècnica increïblement ambiciosa". Des dels anys 50 governs i científics de tot el món estaven desplegant inversions de milers de milions de dòlars per aconseguir aquest propòsit. "El progrés ha necessitat temps, però a l'agost van aconseguir un rendiment rècord d'1,35 megajoules, la qual cosa ens va situar en el llindar de la ignició, i va ser aleshores quan molts van començar a prestar-hi atenció", ha afirmat Budil. Després d'aquest èxit, la setmana passada (el dia 5 de desembre), els científics van aconseguir arribar a la generació de tres megajoules d'energia, utilitzant-ne dos: és a dir, van aconseguir un 50% de guany energètic.

Caldrà esperar "unes poques dècades"

Tot i l'eufòria generada arran de l'assoliment –que va fer públic diumenge per primer cop el Financial Times–, Budil ha volgut calmar els ànims. "Encara hi ha obstacles significatius, no només científics, sinó tecnològics" a l'hora d'aconseguir finalitats comercials, ha matisat. D'aquesta manera, encara caldrà esperar "unes poques dècades", si es dona la inversió necessària, per poder construir una planta elèctrica que funcioni amb fusió nuclear, més enllà de l'assaig a petita escala al laboratori de Lawrence Livermore.

"Això ha sigut només una càpsula –de la mida d'una crispeta de blat de moro–, que ha cremat una vegada, però per obtenir energia de fusió comercial calen moltes càpsules per poder produir diversos esdeveniments d'ignició per minut", ha ressaltat la científica. Tot i que es troba en una fase primerenca, les potencials aplicacions de la fusió nuclear generen esperança en la comunitat científica. Però també comporta perills. Segons ha explicat el viceadministrador de la NNSA per a programes de defensa, Marvin Adams, la fusió "té potencial per crear energia neta en abundància", tot i que també és un "procés essencial en les armes nuclears modernes".

Alhora, ha assegurat que aquest assoliment permetrà que es produeixin futurs experiments de laboratori que seran de gran ajuda per als programes de dissuasió d'armes "sense proves nuclears explosives". L'anunci d'aquest dimecres "sustenta la credibilitat de la nostra dissuasió, i demostra al món un lideratge en experiència i en tecnologia armamentística rellevant", ha afirmat.

La Instal·lació Nacional d'Ignició, on s'ha produït l'experiment, es va començar a construir l'any 1997 i es va posar en marxa el 2009. El govern federal hi va invertir 3.500 milions de dòlars (uns 3.319 milions d'euros), una despesa que inicialment va generar dubtes, atès que en els primers anys no es va aconseguir generar cap fusió nuclear. L'any 2014 es va anunciar públicament un primer èxit, tot i que l'energia produïda estava encara molt lluny de l'aconseguida aquest any. L'esdeveniment anunciat dimarts pel departament d'Energia dels EUA ha estat reconeguda per científics d'arreu del món com un pas de gegant per a la generació d'energia neta.