Estimats tafurs

El cinema ha fixat un arquetip del joc del pòquer estretament vinculat amb la gent de l'hampa i amb delinqüències de tot ordre. O, si més no, amb apostes fortíssimes que solen dur a desenllaços dramàtics, o directament tràgics. Si em permet el lector una anècdota personal, en els meus anys d'alumne d'institut vaig tenir un professor que era un jugador de cartes empedreït i impenitent. Un dia es va presentar al centre conduint un cotxe d'alta gamma d'aquests que criden l'atenció de tothom i, quan li vam demanar d'on l'havia tret, ens va explicar que l'havia guanyat al pòquer. Això ens va impressionar, però no tant com la seva resposta quan algú de nosaltres li va preguntar si no pensava tornar-lo al seu propietari: “Allò que es guanya al pòquer no es torna mai”, ens va advertir, més seriós que si llegís l'Evangeli. D'aquesta manera ens vam assabentar, els meus companys d'institut i jo, que Mallorca també és terra de fortes timbes de joc. I si ho era en aquells temps remots, en l'actualitat ho és molt més encara.

Pel que fa al pòquer, tanmateix, s'ha d'aclarir que, com qualsevol joc de cartes, es pot jugar amb mongetes. O amb botons, o amb qualsevol cosa sense valor. I això és més o manco el que van fer, el cap de setmana passat, els participants mallorquins en el WiPT, que no és la denominació de cap coronavirus, sinó el de Winamax Poker Tour, una espècie de campionat itinerant de pòquer que se celebra a diferents indrets de la geografia espanyola, amb una gran final a Madrid, que és on es fan les coses serioses. Winamax, aclarim-ho també, és un operador de joc i apostes online però també presencial, que tot just acaba de posar-se en funcionament a l'estat espanyol però que té una implantació ja consolidada a altres països europeus. Es va crear l'any 1999 a França, on té més de tres milions d'usuaris, dedicats principalment al joc virtual i a les apostes futboleres. Segons el portal digital Estafa.info, Winamax és una marca fiable (dins el marge de fiabilitat, afegiríem nosaltres, que cadascú vulgui concedir a una empresa dedicada a aquest negoci). És a dir, fa negoci amb el fosc desig que té la majoria de la gent per guanyar doblers fàcils, i amb l'addicció que molts arriben a desenvolupar pel joc, però ho fa legalment i amb la regulació del govern d'Espanya.

17 ciutats participants

El circuit del torneig WiPT va començar el passat mes d'octubre i finalitzarà el proper 22 de març al casino de Torrelodones de Madrid, després d'haver fet escala a 17 prestigioses ciutats: Valladolid, Salamanca, Badajoz, Cadis, Marbella, Màlaga, Alacant, Benidorm, València, Castelló, Saragossa, Lloret de Mar, Santander, Donostia, la Corunya, Madrid i, per descomptat, Palma, on la convocatòria va ser acollida pel Casino de Mallorca, amb la seva situació privilegiada al centre comercial Porto Pi, amb vistes a la badia i a Marivent. Com ja hem dit, a les partides del WiPT no s'hi juga amb doblers. Tampoc amb mongetes ni amb botons, però sí amb punts: 50.000, que cada jugador ha de gestionar al llarg de les diferents mans o rondes que juga, d'acord amb les apostes mínimes que se li van indicant a través de les pantalles que en tot moment són visibles des de tots els punts de la zona de joc. Hi ha catorze taules, cadascuna amb un o una crupier al mig que va repartint joc entre un màxim de nou jugadors: Àlvar Margets, el molt amable relacions públiques i encarregat de premsa del WiPT (“era jugador fins fa poc, però m'he passat a l'altra banda”, bromeja), està satisfet perquè a Palma s'ha assolit el màxim de participació, que són 126 jugadors. El torneig tindrà lloc des de les tres de l'horabaixa fins a les tres o les quatre de la matinada (això sí que manté el més pur estil de les timbes del cinema) i en sortiran dos jugadors que aniran a la gran final, on sí que hi haurà premis en metàl·lic. Concretament hi haurà mig milió d'euros en joc, dels quals qui surti guanyador o guanyadora (hi ha jugadores de pòquer també, ara en parlarem) pot aspirar a endur-se'n uns vuitanta mil, com a primer premi. A les partides eliminatòries com la de dissabte passat, el fet de no estar obligats a apostar doblers fa que molts que habitualment no gosarien acostar-se a un casino a passar una vetlada jugant a pòquer es decideixin a fer-ho, amb la qual cosa parlem d'un nivell més aviat amateur, que fa que molts dels participants siguin afaitats dels seus cinquanta mil punts sense gaire dilació. Especialment en la varietat del pòquer que d'uns anys cap aquí s'ha convertit en hegemònica, la veloç Texas Hold'Em, coneguda també pels entesos com el cadillac del pòquer.

Hi ha també dones que juguen a pòquer, dèiem, en una proporció baixa numèricament (són poques) però no qualitativament: sense anar més lluny, Àlvar Margets és cosí de Leo Margets, la barcelonina que és considerada com una de les jugadores professionals més temudes (i, per tant, aplaudides) a tot el món. Juntament amb el madrileny Adrián Mateos, conegut amb el sobrenom de La Màquina i que també és un jugador amb ampli reconeixement internacional, formen el tàndem que encapçala el Team Pro Winamax i que dona un aval de prestigi al WiPT. Per bé que l'esperit que anima el món dels casinos, de les cases d'apostes i dels aspirants a obrir-se camí dins el món de les competicions de pòquer el trobem tal vegada més ben resumit en un comentari que llegim a la prestigiosa web de Forocoches. Allà hi ha un distingit contertulià que glossa la trajectòria d'Adrián Mateos, que s'ha convertit en una autoritat indiscutible a només 25 anys, i conclou amb una reflexió d'alt contingut espiritual: “Els seus guanys totals fins ara són de 12 putes milions d'euros. I tu a la seva edat, què tenies o tens?”.