Estirats de bocaterrosa: la posició que ajuda els pacients greus de covid

BarcelonaLa imatge s'ha repetit als hospitals al llarg de la pandèmia. Els malalts de covid-19 que ingressen a les UCI amb insuficiències respiratòries i s'han d'intubar es col·loquen, la gran majoria, de bocaterrosa. És una posició, també anomenada decúbit pron o ventral, que afavoreix l’oxigenació i en millora el pronòstic. Ara, un nou estudi demostra que aquesta posició també és efectiva per als pacients de covid que arriben als hospitals amb símptomes greus, però a qui encara no cal intubar. Aquesta conclusió surt d'una recerca internacional en què han participat investigadors de 42 centres, entre els quals l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Hospital del Mar de Barcelona, i que s’ha publicat a la revista The Lancet Respiratory Medicine. 

L'estudi, coordinat per l'Hospital Universitari de Tours, a França, és la primera recerca àmplia que analitza els beneficis d'un canvi de posició en pacients desperts i que no necessiten respirador –és a dir, que respiren espontàniament per si mateixos– com a part del tractament del covid: "Era una tècnica que ja s’aplicava als hospitals perquè se sabia que hi havia un benefici fisiològic", però no se sabia si aquesta millora en l’oxigenació dels pacients acabava reduint també conseqüències greus com "la necessitat d’intubació o la mortalitat", exposa el doctor Oriol Roca, coordinador mèdic de l’UCI de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador de l'estudi.

Els resultats demostren que col·locar el malalt de bocaterrosa redueix el risc d’intubació i de mortalitat en pacients greus i tractats amb oxigenoteràpia d'alt flux (teràpia que s'utilitza per evitar problemes respiratoris aguts, però que no implica que estiguin connectats a un respirador). "Quan el pulmó està boca avall treballa d’una manera més eficient; és a dir, s’infla de manera més homogènia i, per tant, tot el pulmó està sotmès a menys estrès mecànic i hi ha menys risc que s'agreugi la lesió ja existent i causada pel covid", detalla el doctor Roca. A més, "contràriament al que es podria pensar", l'esforç que ha de fer el malalt per respirar és menor quan està de bocaterrosa i l'oxigen arriba a la sang amb més facilitat.

Un miler de participants

A l'assaig clínic hi van participar 1.126 pacients adults ingressats entre l'abril del 2020 i el gener del 2021. La meitat dels pacients van formar part del grup de control i se'ls va tractar amb el protocol habitual, mentre que a l'altra meitat se'ls va col·locar de bocaterrosa durant almenys una hora al dia, en un mínim de cinc sessions i amb una mitjana de cinc hores diàries. Els resultats van revelar que en el grup control, el 46% dels pacients van necessitar intubació o van acabar morint fins a 28 dies després de participar en l'estudi. Una xifra que el grup experimental (que inclou els pacients que es van col·locar en aquesta posició) es reduïa fins al 40%. També van millorar tots els indicadors de respiració durant la primera sessió.

Però aquesta xifra és una mitjana, l'estudi va revelar com més temps estiguin en aquesta posició, millor. Es va detectar que només el 17% dels que van estar de bocaterrosa almenys vuit hores diàries van acabar en intubació o mort, mentre que el percentatge va ser d'un 48% dels que van estar-hi menys d'aquest temps, una xifra molt semblant a la del grup control que no es canviava de posició. En aquest sentit, els autors apunten a una possible relació entre la quantitat d'hores en posició de bocaterrosa i una millora en el pronòstic. "Observem que tenir els malalts tantes hores com sigui possible en aquesta posició pot ser un punt d'inflexió en les millores. Per als pacients que hi estan menys de vuit hores és d'un 48%, com si pràcticament no tingués efecte el tractament. Són hipòtesis que han de ser controlades en futurs estudis", apunta Roca.

"Vam veure que els pacients que estaven de bocaterrosa evolucionaven malament de manera menys freqüent, i necessitaven també de manera menys freqüent ser intubats i ser connectats a ventilació mecànica o un respirador", explica Roca. I afegeix: "Si compares els dos grups, hi ha una reducció absoluta del risc del 6%, és a dir, que per cada quinze pacients tractats t'estalvies un respirador, una intubació. Això és el que mesura quin impacte realment té el tractament, i aquests quinze pacients són un nombre molt baix pel benefici que s’obté en un context de pandèmia en què hi pot haver escassetat de respiradors".

Generalitzar el tractament

L'estudi conclou que col·locar els malalts de bocaterrosa és una tècnica "segura i molt senzilla" d'aplicar, que no implica cap cost econòmic per als hospitals ni té efectes secundaris. Per això els investigadors demanen un canvi en els protocols per incloure aquest tractament com a part de la rutina mèdica per als pacients amb covid-19 amb insuficiència respiratòria aguda que necessitin oxigenoteràpia d'alt flux. "L'estudi ha de servir per generalitzar un tractament que és totalment no invasiu i que no té cap cost, amb un benefici potencial molt gran en pacients amb insuficiència respiratòria greu per covid-19 i que no estan intubats", exposa el doctor Roca.

La recerca, a més, obre noves línies d'investigació que, segons Roca, han de poder perfilar el tractament i definir a quins malalts es pot aplicar: "Haurem de veure com podem millorar aquest tractament, sobretot quant a les hores de compliment. És a dir, si hi ha sistemes externs que puguin ajudar el malalt a estar més hores en decúbit pron o no i veure si hi ha subgrups de malalts que se’n beneficien més que d'altres".