L'estiu del 2023, el més càlid dels últims 2.000 anys a l'hemisferi nord

BarcelonaL'estiu del 2023 va ser el més càlid dels últims dos mil anys a les zones no tropicals de l'hemisferi nord. Així ho conclou un nou estudi publicat a la revista Nature, fet per un equip de científics de les universitats de Cambridge (Regne Unit) i de Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya) liderat pel geògraf i catedràtic de climatologia Jan Esper, que qualifica l'últim estiu d'"extremadament càlid". En concret, entre els mesos de juny i d'agost de l'any passat es va registrar una temperatura mitjana de més de dos graus per sobre de la del període preindustrial.

Aquestes dades, segons remarca l'estudi, segueixen la tendència ascendent "coherent" en el context de canvi climàtic actual. A més, les temperatures es van mantenir molt altes fins a finals d'any a causa de les diferents onades de calor fora de temporada. Unes condicions de calor molt per sobre de la mitjana que es van agreujar a escala mundial a causa del fenomen del Niño, sobretot a l'hemisferi nord. De fet, l'estiu del 2023 va superar en 0,23 °C el càlid estiu del 2016, també afectat pel Niño.

Les dades són extremes si les comparem amb les mitjanes de segles enrere. Per exemple, en comparació amb el període 1850-1900, en plena revolució industrial, la temperatura mitjana de l'estiu del 2023 va ser uns 2,07 °C més elevada a l'hemisferi nord. Una xifra que l'estudi considera "alarmant" perquè, tot i ser puntual d'un període de l'any concret, significa superar els 1,5 °C d'augment de la temperatura marcats com a límit aquest segle a l'Acord de París.

Pel que fa al període comprès entre l'any 1 i el 1850, l'augment de la temperatura del darrer estiu ha estat de 2,2 °C. L'estudi també fa una comparació entre la temperatura mitjana de l'estiu passat a l'hemisferi nord amb la de l'estiu més fred dels últims dos mil·lennis, el de l'any 536, a causa d'una gran erupció volcànica. En aquest sentit, l'estiu del 2023 va ser 3,93 °C més càlid que el d'aquell excepcionalment fred estiu. Tot i ser una dada anecdòtica, deixa palesa la gravetat de la situació. I l'estudi avisa que aquest 2024 i els pròxims anys se seguiran batent rècords de calor si no es redueixen els gasos d'efecte hivernacle.

Crida a solucions imminents

Per tal d'acotar molt bé els resultats de l'estudi, els experts han hagut de redreçar dades d'anys enrere que eren dubtoses. Per exemple, les primeres estacions meteorològiques fiables es remunten a mitjans del segle XIX, però eren poques i algunes van patir variacions per factors externs, com ara l'impacte directe de la llum solar. No obstant això, per tal d'extreure dades dels últims 2.000 anys els experts s'han basat en els anells d'arbres mil·lenaris, que contenen informació anual de les temperatures estiuenques.

L'estudi conclou que, amb aquestes preocupants dades d'escalfament global, calen solucions ràpidament. "És urgent que reduïm les emissions de gasos d'efecte hivernacle immediatament", afirma Esper. En aquest sentit, els experts que han dut a terme aquest estudi fan una crida a les institucions avisant de la ''urgència" d'implementar nous acords internacionals per assolir els objectius de reducció d'emissions.

Aquestes dades s'afegeixen a les conclusions del programa Copernicus sobre el 2023. Segons el programa europeu, l'any passat va ser globalment el més càlid dels últims 100.000 anys.