L'estratègia de l'Assemblea de Docents amb les famílies: arguments per no triar el castellà

PalmaL'Assemblea de Docents farà arribar als centres educatius materials per convèncer les famílies d'escollir l'ensenyament en català i per fer-los veure que triar el castellà pot generar perjudicis. Un grup de professors d'educació Infantil i Primària s'han reunit aquest dijous al CEIPIESO Pintor Joan Miró convocats per l'Assemblea per tractar aquest tema i la trobada ha servit per fixar estratègies enfocades a les famílies. Així, s'emprendran mesures per fer front a la implantació de l'elecció de llengua al primer ensenyament i al pla de segregació lingüística a les aules, que s'aplicaran el pròxim curs.

"Les famílies han de tenir clar que els suposa triar el castellà al primer ensenyament. Perquè quan passin a Primària, si l'escola no aplica el pla pilot, el fill s'acollirà al projecte lingüístic en català del centre en desigualtat de condicions respecte dels companys", diu Marina Vergés, portaveu de l'Assemblea. També posa el focus en el fet que la Conselleria d'Educació dona el dret a les famílies a triar la llengua, però manté el deure dels centres de fer que els alumnes arribin a Primària amb un bon nivell de català. "És impossible aconseguir-ho", diu.

Vergés recorda que adherir-se al pla pilot és una decisió de cada centre, no de les famílies. En aquest sentit, "si uns pares trien castellà a la primera escolarització, es trobaran que quan arribin a Primària i vulguin continuar fent-ho, tal vegada no podran, perquè el centre haurà decidit no aplicar el pla pilot. I es vegin obligades a canviar de centre".

Per generar consciència

En aquest sentit, el grup de feina Llengua i Famílies de l'Assemblea ha treballat amb vídeos de testimonis d’alumnes que han passat per l’escola en català, subtitulats en diferents idiomes per fer-los accessibles a tothom; reculls de legislació; argumentaris i materials elaborats per la Xarxa Educativa per la Llengua, entre d’altres.

Es distribuirà entre els centres un cartell amb codis QR en diferents idiomes, en els quals s'exposa el que implica triar estudiar en castellà a les Balears. "A Infantil, fer-hi un màxim de 16 hores a la setmana en unes condicions diferents de la resta del grup-classe i tenir menys temps que la resta d'infants per assolir el català oral", diuen els docents. A Primària, afegeixen, "implica afrontar l'aprenentatge de la lectoescriptura i de les altres matèries amb un nivell de català inferior a la resta de companys". En el cas de Secundària, suposa "tenir moltes dificultats per adquirir el mateix nivell de competència en les dues llengües, tal com marca la normativa", exposa l'Assemblea.

Argumentari "El català, un ventall d'oportunitats"

Per altra banda, es difondrà un argumentari titulat Ensenyament en català, un ventall d’oportunitats. S’hi exposen 20 raons per escollir l’estudi en la llengua pròpia. Una de les justificacions és el fet que l’escola ha de garantir la competència plena en les dues llengües oficials al final de l’escolarització obligatòria i que, per garantir-la, el sistema educatiu ha de compensar les diferències lingüístiques inicials. Així com el castellà té més presència social, l’escola ha de fer feina per fomentar la llengua pròpia.

En la mateixa línia, l'argumentari fa una menció específica a la tria de llengua a l’educació Infantil. Es recorda que aquesta etapa és la més adequada per aprendre una llengua “de manera natural i eficient”. “A mesura que els infants creixen, augmenta la dificultat per introduir noves llengües al seu repertori”, diu el document. També es fa referència a la segregació lingüística: “Està expressament prohibida per la legislació vigent, i a la llarga suposa una segregació social”, s'avisa.

La comunitat educativa rebutja els atacs al català

El curs que ve s’implantarà el pla pilot de segregació lingüística i l’elecció de llengua al primer ensenyament. Sobre aquesta darrera, Educació ha assegurat que es farà en el moment de la matrícula, és a dir, entre el 24 i el 28 de juny. La tria es farà de manera majoritària a tres anys, donat que aquest és el curs en què s’escolaritzen pràcticament tots els infants. Una vegada es passi a quatre anys, expirarà l'elecció feta i es tornarà a estar subjecte al projecte lingüístic del centre, amb el català com a llengua vehicular.

Implicacions de triar estudiar en castellà

Pel que fa al pla pilot, els centres que hi participin hauran d'oferir als alumnes de quart a sisè la possibilitat de fer Coneixement del Medi i Matemàtiques en català o castellà el curs vinent. En el cas de Secundària, al curs 2025-2026, les famílies podran triar la llengua vehicular de Matemàtiques i de Geografia i Història i, després, una assignatura d'àmbit científic i tecnològic: Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia. Educació ha reiterat que es garantirà que un mínim del 50% del total d'hores de classe es faci en català i es compleixi el Decret de mínims de 1997. El pla durarà tres cursos. Just abans de començar a aplicar-lo, la Conselleria estudiarà el nivell lingüístic de l'alumnat participant. Al cap de tres anys, tornarà a examinar els mateixos joves per comprovar com ha variat la seva competència tant en castellà com en català.

Els sindicats, les famílies i els directors (majoritàriament, de l'escola pública) han mostrat el seu rebuig tant al pla com a l’elecció de llengua. De fet, en el marc de la campanya 'La llengua no es toca', els claustres de més de 200 centres, entitats i associacions s'han fotografiat per donar suport a l'escola en català. La comunitat s'ha articulat al voltant de moviments com la Xarxa Educativa per la Llengua que, com l’Assemblea de Docents, ha elaborat decàlegs perquè els docents expliquin als pares els beneficis d'aprendre en català. També s'han distribuït argumentaris per informar els pares sobre els beneficis del model lingüístic vigent.