Estratègies de finançament per a emprenedors

PalmaHi ha una ‘fórmula secreta’ per tal que les start-ups obtinguin finançament? Com ho ha de fer un emprenedor per convèncer un inversor? Quina és la ‘clau de l’èxit’ davant una ronda d’inversió? Com aconseguir diners per incrementar el valor d’una empresa? Quins avantatges, possibilitats i inconvenients presenta el capital risc a mitjan i llarg termini? Dins el cicle de xerrades Tramuntana TechTalks, que es desenvolupa al Parc Bit, aquesta setmana ha estat el torn d’Helena Torras, actualment CEO de B-wom, start-up que va cofundar amb l’objectiu de donar ‘poder’ a la dona a través de la salut i que ja ha ‘impactat’ positivament més de 200.000 dones. Torras dedicà la seva conferència a analitzar tot el que envolta el finançament de les start-ups, un tema que coneix tant com inversora (amb algunes de les inversions més rendibles del sector) com en el paper d’emprenedora, ja que ha aconseguit 1,5 milions d’euros per a B-wom, l’start-up que va fundar i que dirigeix actualment.

COM CAPTAR L’ATENCIÓ d’un inversor i diferenciar-se dels altres sol·licitants de fons? Els inversors reben ingents quantitats de propostes habitualment, però només es reuneixen amb el 35% dels autors d’aquestes propostes. Les start-ups que aconsegueixen entrar a discutir valors de finançament no supera el 10%, mentre que només un 1% aconsegueixen finalment inversió. Els percentatges els va exposar Torras en el transcurs de la seva conferència, que sense voler desanimar l’auditori -format majoritàriament per joves emprenedors i responsables d’start-ups del parc tecnològic mallorquí- va deixar molt clar que aconseguir finançament no és un objectiu “fàcil” i que, per tant, cal anar “superant etapes”.

PER FER-HO, CONVÉ que un emprenedor se sàpiga explicar correctament amb vista a captar l’atenció dels inversors. “El millor és contar poques coses, però contar-les bé; sempre amb les idees molt clares, amb un missatge que sigui convincent i impactant. Això és molt important, perquè és el que ens donarà o no peu a tot el que vindrà després”, argumentà la gerent de B-wom, referint-se a les successives oportunitats i rondes de finançament. Després de tot, el venture capital o capital risc es deu als seus inversors, afegí sobre aquesta qüestió.

QUINES SÓN LES etapes de finançament? Moltes empreses emergents comencen “soles” o només amb la “complicitat” del seu entorn, format bàsicament per familiars i amics. Quan aquestes strat-ups necessiten més de cent mil euros, llavors és el moment dels business angels o inversors de proximitat. D’aquí es passa als venture capitals per més d’un milió d’euros i després a altres rondes amb operacions més complicades.

TORRAS DIFERENCIÀ ELS tipus d’inversors comparant-los amb tipus d’animals. La “tortuga” és aquell que després de posar els diners desapareix fins al dia que l’empresari decideix vendre l’empresa per recuperar la seva inversió i tornar a desaparèixer. La “vespa” és el tipus d’inversió en la qual, aparentment, tot va bé, però que quan arriba una ronda treu el fibló i imposa els seus criteris. La “mosca” és l’inversor que sempre és al voltant prometent ajuda, però que mai es materialitza, i molesta més que altra cosa. El “lleó” és l’inversor que tothom voldria tenir com a referent i de qui cal seguir les passes. El “dofí”, amb els seus criteris, aporta valor i coneixement sobre el sector. Els “nyu” és el tipus d’inversor que té moltes relacions i contactes amb els altres i que generalment fa el mateix que tota la resta. La “zebra”, en canvi, és l’inversor que es relaciona bé amb tot l’ecosistema i aporta clients sense haver de pagar percentatges. El “ca” és aquell inversor que sempre hi és quan el necessitem i que, per tant, es converteix en el “millor amic” de l’emprenedor, a qui anima a continuar endavant quan sorgeixen dificultats.

“QUAN XERREU AMB un inversor, tractau d’entendre sempre quin tipus d’inversor és i què ens pot aportar, per decidir si voleu que us acompanyi en la vostra aventura, que se suposa que serà llarga”, recomanà Torras a l’auditori de la incubadora del Parc Bit que l’escoltava atentament. “Escolliu bé els vostres inversors, no us vengueu només per diners perquè de vegades això pot sortir car”, hi insistí. I on trobar els inversors? Molts d’ells poden aparèixer mitjançant esdeveniments d’emprenedors, conferències, associacions, plataformes, acceleradores, amics, xarxes... El millor, però, són les “bones referències, el boca a orella”, matisà la CEO de B-wom.

QUÈ ÉS ELpitch i com superar un elevator pitch?, és a dir, el reduït temps (que pot oscil·lar entre 1 i 5 minuts) en el qual un emprenedor ha de ser capaç de deixar clar qui és, què fa, per qui o per què ho fa, i què farà en els propers anys. En aquest breu període de temps, explicà Torras, ha de convèncer l’inversor que el negoci pot ser rendible i demostrar que hi ha un gran mercat a les portes de la seva start-up. Però no tot són diners, també cal posar-hi “passió” i demostrar que “hi posarem la vida” per tal que les coses vagin bé. El tercer ingredient, afegí la conferenciant, és el convenciment i l’autoconfiança per fer entendre a l’inversor que “no hi ha cap altra millor persona al món” capaç d’assolir els objectius de mercat proposats que nosaltres mateixos. “Cercar finançament és com una correguda de fons i el millor és començar a demanar diners quan no es necessiten, per tal que els emprenedors vagin coneixent les passes a fer amb vista al futur”, va apuntar Helena Torras.

EN EL TORN de conclusions, l’experta recomanà als emprenedors “pensar en gran, amb passió i molta motivació” respecte de tot el que vulguin fer i desenvolupar en el futur. Els diners i el temps s’han de “focalitzar” per tractar que l’empresa creixi i obtingui beneficis. Altres consells de Torras: cercar bons companys de viatge; dissenyar una estratègia de finançament; saber en tot moment què implica una negociació i tractar d’avançar sempre. “Quan a la gent li agrades, t’escolta, però és només quan confia en tu que fa negocis”, digué Torras per concloure la seva conferència.

HELENA TORRAS VA formar part de l’equip emprenedor d’Abiquo i del seu consell d’administració en el hòlding dels Estats Units. Ha invertit en més de nou start-ups i ha estat membre del consell d’administració o assessora d’algunes d’elles. Actualment és consellera independent de Mastertech SCR. Forma part de la junta directiva d’organitzacions com Barcelona TechCity i és conferenciant en esdeveniments del sector tecnològic. A més, i d’acord amb el seu compromís amb la diversitat, és membre de les juntes del Consell de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Grup Set i l’Associació 50a50. Precisament, pel que fa al paper de les dones en l’emprenedoria, admeté que fins ara aquest ha estat un sector predominantment masculí que, tot i així, es troba en procés de canvi: “No és cert que no hi hagi dones emprenedores, n’hi ha moltes; allò que passa és que tenim encara un volum escàs de dones que escalin en les fases de direcció, i a sobre les que hi ha no són gaire visibles. Esperam revertir aquesta tendència en el futur, estam en un procés d’evolució i pens que entre tots i totes hem de ser més oberts per canviar aquestes ràtios i aconseguir una major visibilitat de dones inversores, emprenedores i empresàries”, apuntà Torras.

EL CICLE TRAMUNTANA TechTalks continuarà les properes setmanes amb altres conferències. El 19 de novembre a les 12.15 h hi participarà Yaiza Canosa, CEO i fundadora de l’start-up logística GOI, que ha preparat una xerrada amb un suggeridor títol: Emprendre és com enamorar-se. El 22 de novembre serà el torn d’Álvaro Zamácola, operations manager de Blablacar, que parlarà de Blablacar i la confiança en el món digital. Finalment, el 29 de novembre la incubadora del Parc Bit rebrà la visita, també a les 12 h, de Jaume Ripoll, cofundador de Filmin, que vindrà a xerrar del Filtre bombolla i els perills de l’algoritme.

LES TRAMUNTANA TECHTALKS són un conjunt de xerrades gratuïtes per a emprenedors i start-ups que es duen a terme al Parc Bit durant el mes de novembre. S’hi tracten temes rellevants dins el món de l’empresa com són: les estratègies de comercialització d’aplicacions i plataformes web, tècniques per al disseny de campanyes rendibles en la captació d’usuaris, recomanacions per a una millor optimització de les ràtios de conversió d’usuaris, nous hàbits de consum del producte turístic a internet i molts altres temes d’interès per als que estiguin llançant el seu projecte.